Distribució beta prima

Infotaula distribució de probabilitatDistribució beta prima
Funció de densitat de probabilitat
Funció de distribució de probabilitat
Tipusdistribució de probabilitat contínua Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres α > 0 {\displaystyle \alpha >0} forma (real)
β > 0 {\displaystyle \beta >0} forma (real)
Suport x > 0 {\displaystyle x>0\!}
fdp f ( x ) = x α 1 ( 1 + x ) α β B ( α , β ) {\displaystyle f(x)={\frac {x^{\alpha -1}(1+x)^{-\alpha -\beta }}{B(\alpha ,\beta )}}\!}
FD I x 1 + x ( α , β ) {\displaystyle I_{{\frac {x}{1+x}}(\alpha ,\beta )}} on I x ( α , β ) {\displaystyle I_{x}(\alpha ,\beta )} és la funció beta incompleta
Esperança matemàtica α β 1  si  β > 1 {\displaystyle {\frac {\alpha }{\beta -1}}{\text{ si }}\beta >1}
Moda α 1 β + 1  si  α 1 , 0 d'una altra manera {\displaystyle {\frac {\alpha -1}{\beta +1}}{\text{ si }}\alpha \geq 1{\text{, 0 d'una altra manera}}\!}
Variància α ( α + β 1 ) ( β 2 ) ( β 1 ) 2  si  β > 2 {\displaystyle {\frac {\alpha (\alpha +\beta -1)}{(\beta -2)(\beta -1)^{2}}}{\text{ si }}\beta >2}
Coeficient de simetria 2 ( 2 α + β 1 ) β 3 β 2 α ( α + β 1 )  si  β > 3 {\displaystyle {\frac {2(2\alpha +\beta -1)}{\beta -3}}{\sqrt {\frac {\beta -2}{\alpha (\alpha +\beta -1)}}}{\text{ si }}\beta >3}
MathworldBetaPrimeDistribution Modifica el valor a Wikidata

En teoria de la probabilitat i en estadística, la distribució beta prima (també coneguda com la distribució beta invertida, distribució beta de segona classe o distribució beta II)[1] es una distribució de probabilitat absolutament contínua definida per x > 0 {\displaystyle x>0} amb dos paràmetres, α i β, que té la funció de densitat de probabilitat:

f ( x ) = { x α 1 ( 1 + x ) α β B ( α , β )  si  x > 0 0  sinó. {\displaystyle f(x)={\begin{cases}{\frac {x^{\alpha -1}(1+x)^{-\alpha -\beta }}{B(\alpha ,\beta )}}&{\text{ si }}x>0\\0&{\text{ sinó.}}\end{cases}}}

on B és la funció beta.

La funció de distribució acumulada (FD) és

F ( x ; α , β ) = I x 1 + x ( α , β ) , {\displaystyle F(x;\alpha ,\beta )=I_{\frac {x}{1+x}}\left(\alpha ,\beta \right),}

on I és la funció beta incompleta regularitzada.

El valor esperat, la variància i altres detalls de la distribució es donen en la taula de la dreta; per β > 4 {\displaystyle \beta >4} , l'excés de curtosi és

γ 2 = 6 α ( α + β 1 ) ( 5 β 11 ) + ( β 1 ) 2 ( β 2 ) α ( α + β 1 ) ( β 3 ) ( β 4 ) {\displaystyle \gamma _{2}=6{\frac {\alpha (\alpha +\beta -1)(5\beta -11)+(\beta -1)^{2}(\beta -2)}{\alpha (\alpha +\beta -1)(\beta -3)(\beta -4)}}} .

Si bé la distribució beta relacionada és la distribució a prior conjugada del paràmetre d'una distribució de Bernoulli s'expressa com una probabilitat, la distribució de beta prima és la distribució a prior conjugada del paràmetre d'una distribució de Bernoulli expressada en oportunitats. La distribució és una distribució de Pearson de tipus VI.[1]

La moda d'una variable aleatòria X distribuïda com β ( α , β ) {\displaystyle \beta '(\alpha ,\beta )} és X ^ = α 1 β + 1 {\displaystyle {\hat {X}}={\frac {\alpha -1}{\beta +1}}} .

La seva mitjana és α β 1 {\displaystyle {\frac {\alpha }{\beta -1}}} si β > 1 {\displaystyle \beta >1} (si β 1 {\displaystyle \beta \leq 1} , la mitjana és infinita, és a dir que no té ben definida la mitjana).

La seva variància és α ( α + β 1 ) ( β 2 ) ( β 1 ) 2 {\displaystyle {\frac {\alpha (\alpha +\beta -1)}{(\beta -2)(\beta -1)^{2}}}} si β > 2 {\displaystyle \beta >2} .

Per α < k < β {\displaystyle -\alpha <k<\beta } , el k-è moment E [ X k ] {\displaystyle E[X^{k}]} està donat per

E [ X k ] = B ( α + k , β k ) B ( α , β ) . {\displaystyle E[X^{k}]={\frac {B(\alpha +k,\beta -k)}{B(\alpha ,\beta )}}.}

Per k N {\displaystyle k\in \mathbb {N} } amb k < β , {\displaystyle k<\beta ,} queda simplificat a

E [ X k ] = i = 1 k α + i 1 β i . {\displaystyle E[X^{k}]=\prod _{i=1}^{k}{\frac {\alpha +i-1}{\beta -i}}.}

La funció de distribució acumulada també es pot escriure

F ( x ) = { x α 2 F 1 ( α , α + β , α + 1 , x ) α B ( α , β )  si  x > 0 0  sinó. {\displaystyle F(x)={\begin{cases}{\frac {x^{\alpha }\cdot _{2}F_{1}(\alpha ,\alpha +\beta ,\alpha +1,-x)}{\alpha \cdot B(\alpha ,\beta )}}&{\text{ si }}x>0\\0&{\text{ sinó.}}\end{cases}}}

on 2 F 1 {\displaystyle {}_{2}F_{1}} és la funció hipergeomètrica de Gauss ₂F1 .

La seva equació diferencial és:

( x 2 + x ) f ( x ) + f ( x ) ( α + β x + x + 1 ) = 0 , f ( 1 ) = 2 α β B ( α , β ) {\displaystyle \left(x^{2}+x\right)f'(x)+f(x)(-\alpha +\beta x+x+1)=0,\qquad f(1)={\frac {2^{-\alpha -\beta }}{B(\alpha ,\beta )}}}

Generalització

Es poden afegir dos paràmetres més per a formar la distribució beta prima generalitzada.

  • p > 0 {\displaystyle p>0} forma (real)
  • q > 0 {\displaystyle q>0} escala (real)

que té la funció de densitat de probabilitat

f ( x ; α , β , p , q ) = p ( x q ) α p 1 ( 1 + ( x q ) p ) α β q B ( α , β ) {\displaystyle f(x;\alpha ,\beta ,p,q)={\frac {p{\left({\frac {x}{q}}\right)}^{\alpha p-1}\left({1+{\left({\frac {x}{q}}\right)}^{p}}\right)^{-\alpha -\beta }}{qB(\alpha ,\beta )}}}

amb mitjana

q Γ ( α + 1 p ) Γ ( β 1 p ) Γ ( α ) Γ ( β ) si  β p > 1 {\displaystyle {\frac {q\Gamma (\alpha +{\tfrac {1}{p}})\Gamma (\beta -{\tfrac {1}{p}})}{\Gamma (\alpha )\Gamma (\beta )}}\quad {\text{si }}\beta p>1}

i moda

q ( α p 1 β p + 1 ) 1 p si  α p 1 {\displaystyle q\left({\frac {\alpha p-1}{\beta p+1}}\right)^{\tfrac {1}{p}}\quad {\text{si }}\alpha p\geq 1}

Si una variable aleatòria X segueix una distribució beta prima generalitzada, s'anotarà X β ( α , β , p , q ) {\displaystyle X\sim \beta ^{'}(\alpha ,\beta ,p,q)} .

Si p=q=1, llavors la distribució beta prima generalitzada és igual a la distribució beta prima estàndard.

La distribució gamma composta

La distribució gamma composta[2] és la generalització de la distribució beta prima quan el paràmetre d'escala q, s'afegeix, però on p = 1. Es diu així perquè està format per la combinació de dues distribucions gamma:

β ( x ; α , β , 1 , q ) = 0 G ( x ; α , p ) G ( p ; β , q ) d p {\displaystyle \beta '(x;\alpha ,\beta ,1,q)=\int _{0}^{\infty }G(x;\alpha ,p)G(p;\beta ,q)\;dp}

on G(x;a,b) és la distribució gamma amb una forma i escala inversa b. Aquesta relació es pot utilitzar per generar variables aleatòries amb una distribució gama composta o amb una distribució beta prima.

La moda, la mitjana i la variància de la distribució gama composta poden ser obtingudes multiplicant la moda i la mitjana que apareixen a la taula del principi per q i la variància per .

Propietats

  • Si X β ( α , β ) {\displaystyle X\sim \beta '(\alpha ,\beta )} llavors 1 X β ( β , α ) {\displaystyle {\tfrac {1}{X}}\sim \beta '(\beta ,\alpha )} .
  • Si X β ( α , β , p , q ) {\displaystyle X\sim \beta '(\alpha ,\beta ,p,q)} llavors k X β ( α , β , p , k q ) {\displaystyle kX\sim \beta '(\alpha ,\beta ,p,kq)} .
  • β ( α , β , 1 , 1 ) = β ( α , β ) {\displaystyle \beta '(\alpha ,\beta ,1,1)=\beta '(\alpha ,\beta )}

Distribucions relacionades i propietats

  • Si X F ( 2 α , 2 β ) {\displaystyle X\sim F(2\alpha ,2\beta )} , llavors X β ( α , β , 1 , α β ) {\displaystyle X\sim \beta '(\alpha ,\beta ,1,{\tfrac {\alpha }{\beta }})} , o de forma equivalent, α β X β ( α , β ) {\displaystyle {\tfrac {\alpha }{\beta }}X\sim \beta '(\alpha ,\beta )}
  • Si X Beta ( α , β ) {\displaystyle X\sim {\textrm {Beta}}(\alpha ,\beta )} , llavors X 1 X β ( α , β ) {\displaystyle {\frac {X}{1-X}}\sim \beta '(\alpha ,\beta )}
  • Si X Γ ( α , 1 ) {\displaystyle X\sim \Gamma (\alpha ,1)} i Y Γ ( β , 1 ) {\displaystyle Y\sim \Gamma (\beta ,1)} són independents, llavors X Y β ( α , β ) {\displaystyle {\frac {X}{Y}}\sim \beta '(\alpha ,\beta )} .
  • Parametrització 1: Si X k Γ ( α k , θ k ) {\displaystyle X_{k}\sim \Gamma (\alpha _{k},\theta _{k})} són independents, llavors X 1 X 2 β ( α 1 , α 2 , 1 , θ 1 θ 2 ) {\displaystyle {\tfrac {X_{1}}{X_{2}}}\sim \beta '(\alpha _{1},\alpha _{2},1,{\tfrac {\theta _{1}}{\theta _{2}}})}
  • Parametrització 2: Si X k Γ ( α k , β k ) {\displaystyle X_{k}\sim \Gamma (\alpha _{k},\beta _{k})} són independents, llavors X 1 X 2 β ( α 1 , α 2 , 1 , β 2 β 1 ) {\displaystyle {\tfrac {X_{1}}{X_{2}}}\sim \beta '(\alpha _{1},\alpha _{2},1,{\tfrac {\beta _{2}}{\beta _{1}}})}
  • β ( p , 1 , a , b ) = Dagum ( p , a , b ) {\displaystyle \beta '(p,1,a,b)={\textrm {Dagum}}(p,a,b)} és la distribució de Dagum.
  • β ( 1 , p , a , b ) = SinghMaddala ( p , a , b ) {\displaystyle \beta '(1,p,a,b)={\textrm {SinghMaddala}}(p,a,b)} és la distribució de Singh-Maddala.
  • β ( 1 , 1 , γ , σ ) = LL ( γ , σ ) {\displaystyle \beta '(1,1,\gamma ,\sigma )={\textrm {LL}}(\gamma ,\sigma )} és la distribució log-logística.
  • La distribució beta prima és un cas especial de la distribució de Pearson de tipus VI.
  • La distribució de Pareto de tipus II està relacionada amb la distribució beta prima.
  • La distribució de Pareto de tipus IV està relacionada amb la distribució beta prima.
  • La distribució de Dirichlet invertida és una generalització de la distribució beta prima.

Referències

  1. 1,0 1,1 Johnson i Kotz, 1995, p. 248.
  2. Dubey, 1970, p. 27-31.

Bibliografia

  • Dubey, Satya D. Compound gamma, beta and F distributions (vol. 16) (en anglès). Metrika, 1970. DOI 10.1007/BF02613934. 
  • Jonhnson, N.L; Kotz, S. Continuous Univariate Distributions (vol. 2) (en anglès), 1995. ISBN 0-471-58494-0. 

Enllaços externs

  • Distribució beta prima, en MathWorld. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Distribucions discretes
amb suport finit
Distribucions discretes
amb suport infinit
Distribucions contínues
suportades sobre un interval acotat
Distribucions contínues
suportades sobre un interval semi-infinit
Distribucions contínues
suportades en tota la recta real
Distribucions contínues
amb el suport de varis tipus
Barreja de distribució variable-contínua
Distribució conjunta
Discreta
Ewens
Multinomial
Multinomial de Dirichlet
Multinomial negativa
Contínua
Dirichlet
Dirichlet generalitzada
Estable multivariant
Gamma normal
Gamma normal inversa
Normal multivariable
t multivariable
Matriu de valor
Matriu gamma
Matriu gamma inversa
Matriu normal
Normal de Wishart
Normal de Wishart inversa
t matriu
Wishart
Wishart inversa
Direccionals
Univariada (circular)
Asimètrica de Laplace envoltada
Cauchy envoltada
Exponencial envoltada
Lévy envoltada
Normal envoltada
Circular uniforme
Univariada de von Mises
Bivariada (esfèrica)
Kent
Bivariada (toroidal)
Bivariada de von Mises
Multivariada
von Mises-Fisher
Bingham
Degenerada i singular
Degenerada
Delta de Dirac
Singular
Cantor
Famílies