Laura Mañá

Laura Mañá

Irudi gehiago
Bizitza
JaiotzaBartzelona, 1968ko urtarrilaren 12a (56 urte)
Herrialdea Espainia
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
katalana
Jarduerak
Jarduerakaktorea, gidoilaria, film-zuzendaria eta idazlea
Genero artistikoascript (en) Itzuli

lauramana.com
IMDB: nm0563760 Allocine: 69990 Allmovie: p196896 Edit the value on Wikidata

Laura Mañá Alvarenga (Bartzelona, Katalunia, 1968ko urtarrilaren 12a) bartzelonar zinema-zuzendaria, aktorea eta gidoilaria da. Gainera, Emakume Zinemagileen eta Ikus-entzunezko Baliabideen Elkartearen (CIMA) bazkide sortzaileetako bat da.[1][2]

2005. urtean Butaca sarirako izendatu zuten Morir en San Hilario filmagatik. 2012. urtean, zuzendu zuen filma, Clara Campoamor, ahaztutako emakumea, Kataluniako Zinemaren Akademiaren IV. Gaudí Sarietarako izendatu zuten, telebistako film onenarentzat.[3] [4]

Filmografia

Zinema-zuzendari eta gidoilari

  • Un novio para mi mujer (2022)
  • Frederica Montseny, la dona que parla (2021)[5]
  • Te Quiero, Imbécil (2020)[6]
  • Concepción Arenal, la visitadora de cárceles (2012)[7]
  • Clara Campoamor, la mujer olvidada (2011)[8][9]
  • A+B+C ellas son África (2010)
  • La vida empieza hoy (2010)
  • Ni Dios, ni patrón, ni marido (2007)
  • Morir en San Hilario (2005)[10]
  • Palabras encadenadas (2003)[11]
  • Sexo por compasión (2000)
  • Paraules (1997)

Aktore

Sariak eta aintzatespenak

  • 2022: Gaudí sariak. Telebistarako film onena, Frederica Montseny, La dona que parla filmarekin.[15]

Erreferentziak

  1. «Laura Maña - Mujeres de Cine» mujeresdecine.com.
  2. Página web oficial de CIMA
  3. «IV Premis Gaudí» web.archive.org 2012-02-11 (Noiz kontsultatua: 2023-03-02).
  4. (Gaztelaniaz) SensaCine. «Laura Mañá» SensaCine.com (Noiz kontsultatua: 2023-03-02).
  5. Dios, Marisa de. (2021-03-07). «TV-3 recupera la historia de Federica Montseny, la primera mujer ministra de España» elperiodico.
  6. «Mañá defiende las comedias románticas: "El deseo es la fuerza más poderosa"» www.efe.com.
  7. Concepción Arenal, la visitadora de cárceles - RTVE.es. .
  8. «Clara Campoamor. La mujer olvidada | Barcelona Film Commission» www.bcncatfilmcommission.com.
  9. «Noticias» museo-cmpg.
  10. Cabrera, Kenny. (2 de junio de 2005). Mañá vuelve a la comedia y el realismo mágico. ISSN 1134-6582..
  11. Fernández, Cristina. (27 de abril de 2003). Laura Mañá regresa al Festival de Málaga con un thriller psicológico basado en una obra teatral. ISSN 1134-6582..
  12. «Paciente 33» catalanfilms.cat.
  13. «Sueño de felicidad» catalanfilms.cat.
  14. Ambrosio, Ángel. (30 de julio de 2020). «Personaje: Laura Maña | Cinerama» Ángel Ambrosio.[Betiko hautsitako esteka]
  15. País, El. (2022-03-06). «Los ganadores de los Premios Gaudí 2022» El País.

Kanpo estekak

Autoritate kontrola
  • Wikimedia proiektuak
  • Wd Datuak: Q445167
  • Commonscat Multimedia: Laura Mañà / Q445167

  • Identifikadoreak
  • WorldCat
  • VIAF: 90645213
  • ISNI: 000000011684197X
  • BNE: XX1535140
  • BNF: 16643103w (data)
  • GND: 141391006
  • LCCN: no2002067472
  • SUDOC: 150876882
  • Bilduma digitalak
  • BVMC: 59196
  • Wd Datuak: Q445167
  • Commonscat Multimedia: Laura Mañà / Q445167