Àcid pentacosanoic

Àcid pentacosanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	382,381 Da
Trobat en el tàxon	Rhizophora apiculata, Mycale laevis, Haminoea templadoi, Smenospongia aurea, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Pseudosuberites, Kenaf, Allamanda cathartica, Traversia baccharoides, Ganoderma tornatum, Ganoderma applanatum, Amphimedon complanata, Erylus formosus, Populus tremuloides, galzeran, Sabia parviflora, Aloe africana, Betula alnoides, Cecropia pachystachya, Eucalyptus risdoni, Senecio scandens, Corynocarpus laevigatus, Chondrosia reniformis, estafisàgria, patatera, Staphisagria macrosperma, Myrmekioderma rea, Eucalyptus risdonii i Cecropia glaziovii
Estructura química
Fórmula química	C₂₅H₅₀O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid pentacosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid pentacosílic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-cinc àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\displaystyle {\ce {C25H50O2}}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C25:0.

L'àcid pentacosanoic és un sòlid a temperatura ambient que fon a 83 °C.^[1] A la naturalesa ha sigut aïllat de diferents plantes com, per exemple, la bergamota Citrus bergamia,^[2] la Pergularia daemia,^[3] el sisal Agave sisalana i Shorea maranti,^[4] i s'ha identificat a l'esponja Ircinia spinulosa.^[5] És lleugerament soluble en cloroform i, en calent, lleugerament soluble en acetat d'etil,^[6] en acetona i en metanol. L'índex de refracció és d'1,4292 a 70 °C.^[7]

S'ha estudiat el seu ús pel tractament i prevenció dels tipus 1 i 2 de la diabetis mellitus.^[3]

Referències