Tuyuca
Docapúaraye  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 570 (2009 ) |
| Autòcton de | Estat de l'Amazones i Vaupés |
| Estat | Brasil i Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües tucanes Llengües tucanes orientals | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tue |
| Glottolog | tuyu1244 |
| Ethnologue | tue |
| UNESCO | 1854 |
| IETF | tue |
| Endangered languages | 2124 |
El tuyuca[1] (també Dochkafuara, Tejuca, Tuyuka, Dojkapuara, Doxká-Poárá, Doka-Poara, o Tuiuca) és una llengua de la branca oriental de les llengües tucanes (similar al tucano). El tuyuca és parlat pels tuyuques, un grup ètnic indígena d'unes 500-1000 persones, que habiten la divisòria d’aigües del riu Papuri, el riu Inambú i el riu Tiquié, a Departament de Vaupés, Colòmbia i a l'estat de l'Amazones (Brasil).
Gramàtica
Tuyuca és una llengua postposicional aglutinant subjecte-objecte-verb amb obligatori tipus II d'evidencialitat.[2] S'utilitzen cinc paradigmes d'evidencialitat: visuals, no visuals, aparents, de segona mà i assumits, però l'evidencialitat de segona mà només existeix en el passat temps i evidència aparent no es produeixen en temps present en primera persona.[3] S’estima que la llengua té de 50 a 140 classes nominals.[4] L'evidencialitat i la gran quantitat de categories nominals van fer que el diari estatunidenc The Economist la considerés com l'idioma "més difícil del món".[5]
Fonologia
Les consonants del tuyuca són /p t k b d ɡ s r w j h/, i les vocals són /i ɨ u e a o/, on també es produeixen la nasalització de les síl·labes i accent tonal.[3]
Vocals
| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Alta | i | ɨ | u |
| Baixa | e | a | o |
Consonants
| Labial | Coronal | Palatal | Velar | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Obstruent | sorda | p | t | s | k |
| sonora | b ~ m | d ~ n | dʒ ~ j ~ ɲ | ɡ ~ ŋ | |
| Sonorant | w ~ w̃ | ɺ ~ r ~ r̃ | h ~ h̃ | ||
Referències
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ de Haan, Ferdinand. «Evidentiality and Mirativity». A: Binnick, Robert I.. Oxford Handbook of Tense and Aspect, 2012. ISBN 9780195381979.
- ↑ 3,0 3,1 Barnes, Janet «Evidentials in the Tuyuca Verb». International Journal of American Linguistics, vol. 50, 3, July 1984, pàg. 255–271. DOI: 10.1086/465835. JSTOR: 1265549.
- ↑ «Difficult Languages: Tongue Twisters - In search of the world's hardest language». The Economist, 17-12-2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
- ↑ Tongue twisters. In search of the world’s hardest languag, The Economist.
Bibliografia
- (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 1996.
Enllaços externs
- Tuyuca language dictionary online from IDS (select simple or advanced browsing)
- ELAR archive of Brazilian Tuyuka language documentation materials
- Barnes, Janet; Silzer, Sheryl (1976). "Fonología del tuyuca". Sistemas fonológicos de idiomas colombianos (SIL) 3
- Barnes, Janet (1974). "Notes on Tuyuca discourse, paragraph and sentence".
- Tuyuca (Intercontinental Dictionary Series)
| Occidental |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oriental |
| ||||||||
| No classificada | |||||||||
Itàliques indiquen llengua extingida | |||||||||
| Llengües oficials |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres |
| ||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
