Cocama

Infotaula de llenguaCocama
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius250 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aEstat de l'Amazones Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament de Loreto i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües tupí
llengües tupí-guaraní Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cod Modifica el valor a Wikidata
Glottologcoca1259 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecod Modifica el valor a Wikidata
UNESCO590 Modifica el valor a Wikidata
IETFcod Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2028 Modifica el valor a Wikidata

El cocama (kokáma) és una llengua parlda a la vora del marge nord-est inferior del riu Ucayali, riu Marañón inferior i riu Huallaga i a les zones veïnes de Brasil i una zona aïllada a Colòmbia, parlada pels cocames. Hi ha tres dialectes. El dialecte principal es coneix com a Cocama, Kokama, Kukama-Kukamiria (cocama-cocamilla), Ucayali, Xibitaoan, Huallaga, Pampadeque i Pandequebo. El 1999 el Cocamilla (Kokamíya) era moribund, tan sols el parlaven persones de més de 40 anys.[1]

D’una població ètnica projectada de 15.000, la majoria dels 2.000 parlants de cocama viuen al Perú. La resta de parlants viuen a l'estat de l'Amazones (Brasil), on 50 de 411 chayahuites ètnics parlen aquesta llengua i es coneix com Kokama o Kokamilla. La majoria dels parlants són trilingües i també poden parlar portuguès i espanyol. Molt pocs són monolingües. Hi ha 20 grups ètnics a la zona del Baix Putumayo de Colòmbia amb un nombre desconegut de parlants de Cocama-Cocamilla. Els locutors també serien trilingües, però la llengua pot ser extingida a la regió.

Els parlants de cocama tenen una taxa d'alfabetització del 3%, en comparació amb el 50% en castellà. S’han desenvolupat normes gramaticals i l’idioma s’escriu mitjançant l'alfabet llatí. Parts de la Bíblia s'han traduït a l'idioma.

El cocama és estretament relligat amb l'omagua, una llengua gairebé extingida que es parla al Perú i al Brasil.

Fonologia

Consonants

Labial Alveolar Palatal Velar
Oclusiva p p t t k k
Fricativa x j
Africada t͡s ts t͡ʃ ch
Nasal m m n n
Bategant ɾ r
Aproximant w w j y

Els sons oclusius també es poden realitzar com a sonors.[2]

Vocals

Frontal Central Posterior
Tancada i i ɨ ɨ u u
Mitjana e e
Oberta a a

Realitzacions fonètiques

Fonema Al·lòfons
/p/ [p], [b]
/t/ [t], [d]
/k/ [k], [ɡ], [kʰ]
/ts/ [ts], [s], [tʃ]
/tʃ/ [tʃ], [ʃ]
/n/ [n], [ɲ], [ŋ]
/ɾ/ [ɾ], [l]
/w/ [w], [β]
/j/ [j], [z]
/i/ [i], [ɪ], [e]
/e/ [e], [ə], [ɪ]
/ɨ/ [ɨ], [ɪ]
/u/ [u], [ʊ], [o]

Esforços de revitalització

El 2013, els residents de Nauta, província de Loreto, Perú van crear un vídeo de rap infantil en el dialecte Kukama-Kukamiria, en col·laboració amb Radio Ucamara. L'emissora de ràdio local ha participat en la conservació de l'idioma durant "uns quants anys" i "va començar a gestionar una escola anomenada Ikuar, amb l'objectiu d'ensenyar l'idioma a través de cançons i narracions tradicionals".[3]

Notes

  1. Kokama a pib.sociambiental.org
  2. (Vallejos Yopán, 2010)
  3. Ortiz, Diego M. «Children's rap video gives new life to Peruvian indigenous language». Latina Lista, 09-08-2013.

Fonts

  • Vallejos Yopán, Rosa. A grammar of Kokama-Kokamilla. University of Oregon, 2010. 

Enllaços externs

  • «Language: Cocama-Cocamilla». Summer Institute of Linguistics Peru: Investigating the Languages and Cultures of Peru, 2009.[Enllaç no actiu]
  • «Cocama». World Atlas of Language Structures Online.
  • Recursos OLAC sobre el Cocama-Cocamilla
  • ELAR archive of The Kukama-Kukamiria Documentation Project
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Barbacoanes
Bora–Witoto
Txibtxa
Chocó
Guahibanes
Tucanes
Altres
Criolls/altres
  • Llanero
  • Palenquero
  • Crioll sanandresano
  • Romaní
Llengües de signes
  • Llengua de signes colombiana
  • Llengua de signes de Providencia
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia
  • Vegeu aquesta plantilla
Arikem
  • Arikem
  • Kabixiana
  • Karitiâna
Tupari
  • Akuntsu
  • Kepkiriwát
  • Makurap
  • Mekens
  • Tupari
  • Wayoró
Mondé
  • Aruáshi
  • Cinta larga
  • Gavião do Jiparaná
  • Guariba Arára
  • Mondé
  • Suruí
  • Zoro
Puruborá–
Ramarama
Yuruna
Munduruku
Maweti–Guarani
Tupí–Guaraní
Guaraní (I)
Guarayu (II)
Tupi (III)
Tenetehara (IV)
  • Akwáwa
  • Avá-Canoeiro
  • Tapirapé
  • Tenetehara
    • Guajajara
    • Turiwara
Xingu (V)
  • Amanayé
  • Anambé
  • Ararandewara
  • Araweté
  • Aurá
  • Xingu Asurini
Kawahíb (VI)
  • Apiaká
  • Karipuna (Jau-Navo)
  • Kawahíb
  • Kayabi
  • Uru-Pa-In
Kamaiurá (VII)
Septentrionals (VIII)
Protollengua
  • Proto-tupí
Cursiva indica llengua extingida