Kwazá

Infotaula de llenguaKwazá
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius54 Modifica el valor a Wikidata (2004 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRondônia Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
macrotucana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xwa Modifica el valor a Wikidata
Glottologkwaz1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexwa Modifica el valor a Wikidata
UNESCO619 Modifica el valor a Wikidata
IETFxwa Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3033 Modifica el valor a Wikidata

El kwazá o koaiá (també koaya, coaia i quaiá) és una llengua indígena del Brasil parlada en l'estat de Rondônia per unes 25 persones el 2000,[1] pertanyents a només dos clans familiars del poble kwazá.[2] El kwazá és una llengua no classificada. Té similituds gramaticals amb les veïnes aikanã i kanoê, però encara no està clar si això es deu a una relació genealògica o al contacte.[3]

Poc se sap sobre la gent i la llengua kwazá a causa de les fonts històriques mínimes disponibles; si s'esmenta en documents fiables, sol fer referència als seus veïns.[3] El que se sap és que el poble kwazá era en un moment donat una nació d’uns pocs milers de persones, que es podia subdividir en diversos grups.[3]

La llengua kwaza està amenaçada d'extinció. El 2004 era parlada diàriament per només 54 persones que vivien al sud de l'estat de Rondònia, Brasil.[4] D’aquests 54, més de la meitat eren nens i la meitat eren trilingües, parlant kwazá, aikanã i portuguès, i alguns eren bilingües, també parlaven portuguès.[4] Viuen al sud de la llar original dels kwazá, a la terra indígena Tubarão-Latundê.[5]

Classificació

Van der Voort (2005) observa similituds entre kwazá, kanoê, i aikanã, però creu que les proves no són prou sòlides com per enllaçar definitivament les tres llengües com a part de una sola família lingüística. Per tant, el kwazá es considera millor una llengua aïllada.[6]

Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) per Müller et al. (2013)[7] també va trobar semblances lèxiques entre kwazá i aikanã. No obstant això, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a una herència genètica.

Fonologia

Vocals

L'inventari vocàlic ve donat per:

Anterior Central Posterior
Tancada i /i/ y /ɨ/ u /u/
Tancada e /e/
Semioberta ɛ /ɛ/
œ /œ/
o /ɔ/
Oberta a /a/
Totes les vocals, excepte <œ>, poden aparèixer com a nasalitzades.

Consonants

L'inventari consonàntic ve donat per:

Labial Lamino-
alveol.
Apico-
alveol.
Palatal Velar Glotal
Oclusiva Sorda p /p/ t /t/ c /c/ k /k/ ? /ʔ/
Implosiva b /ɓ/ d /ɗ/
Africada ts /t͡s/ tx /t͡ʃ/
Fricativa s /s/ x /s̠~ʃ̠/ h /h/
Nasal m /m/ n /n/ ñ /ɲ/
vibrant r /ɾ/
Aproximant w /w/ l /l/ j /j/

Referències

  1. Hans Kompier, 2000
  2. "Introduction: Kwazá." Povos Indígenas no Brasil. Retrieved 12 Feb 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 [Voort, Hein van. A Grammar of Kwaza. Berlin ;New York: Mouton de Gruyter, 2004. Print. 3.]
  4. 4,0 4,1 «Kwazá - Indigenous Peoples in Brazil» (en anglès). pib.socioambiental.org. [Consulta: 2 desembre 2018].
  5. [Voort, Hein van der. 2005. Kwaza in a comparative perspective. International Journal of American Linguistics 71. 368.]
  6. Van der Voort, Hein. 2005. Kwaza in a comparative perspective. International Journal of American Linguistics 71: 365–412.
  7. Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).

Bibliografia

  • van der Voort, Hein. A Grammar of Kwaza. Mouton de Gruyter, 2004. 
  • van der Voort, Hein. «Kwazá». Encyclopedia of Indigenous Peoples in Brazil, noviembre 1998. Arxivat de l'original el 2006-12-29. [Consulta: 3 setembre 2021].


  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües regionals
Llengües
indígenes
Arawak
Arawanes
Carib
Pano
Macro-Gê
Nadahup
Tupí
Chapakura
Tukano
Nambikwares
Ianomami
Altres
Interllengües
Llengües de signes
  • Brasilera
  • Ka'apor
  • Maxakalí