Silat al-Harithiya

Plantilla:Infotaula geografia políticaSilat al-Harithiya
سيلة الحارثية
Imatge
Localització
Map
 32° 30′ 29″ N, 35° 13′ 40″ E / 32.5081°N,35.2277°E / 32.5081; 35.2277
Municipi
Graella palestina171/212
Població humana
Població11.449 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
GovernacióJenin

Silat al-Harithiya (àrab: سيلة الحارثية, Sīlat al-Ḥāriṯiyya) és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 10 kilòmetres al nord-oest de Jenin. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS), Silat al-Harithiya tenia 9.422 habitants en 2007.[1]

Història

Època otomana

En 1799, durant l'era otomana, els homes de Silat al-Harithiya lluitaren contra les forces invasores de Napoleó Bonapart a la vall de Jezreel.[2] En 1838 Edward Robinson va assenyalar-la entre moltes altres viles de la plana; Lajjun, Umm al-Fahm, Ti'inik, Kafr Dan, Al-Yamun i el Barid.[3]

En 1870 Victor Guérin va assenyalar que Sileh era una vila gran de 1.000 habitants; que estava envoltada de jardins amb figueres, granades i algunes vinyes. A la vall que separa les dues àrees de les que es componia, hi havia un oualy dedicat al xeic Hassan, amb tres palmeres davant.[4]

En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la va descriure com "un pobla de bona mida, ben construït de pedra, amb un ressort i cisternes. Hi ha premses de vi excavades a la roca a l'oest, i oliveres i figueres ".[5]

Període del Mandat Britànic

Palestine, inclòs Silat al-Harithiya, fou ocupada per les forces britàniques durant la Primera Guerra Mundial i tot el país fou posat sota Mandat Britànic. En el cens de Palestina de 1922 Selet al-Hartiyeh tenia 1.041 habitants, tots musulmans,[6] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1.259 habitants, encara tots ells musulmans, que vivien en 295 llars.[7]

En 1945 la població de Silat al-Harithiya era de 1.860 habitants, tots musulmans,[8] amb 8.931 dúnams de terra, segons una enquesta de terra i població.[9] 2,534 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 1.140 dúnams per cereals,[10] mentre que 80 dúnams eren sòl urbanitzat i 3.179 dúnams eren classificats com a «no cultivables».[11]

1948–67

Silat ad-Dhahr fou ocupada per Jordània durant la guerra araboisraeliana de 1948 i mercè els acords d'armistici araboisraelians de 1949 va restar sota sobirania jordana com la resta de Cisjordània.[12]

Després de 1967

Fou ocupada per Israel en 1967 després de la Guerra dels Sis Dies. L'ocupació israliana va empentar Abdullah Yusuf Azzam a deixar la seva llar a la vila, i "mai més posar els peus a Palestina". Més tard fou un dels cofundadors d'al-Qaeda.[13]

Personatges destacats

Referències

  1. ↑ «Table 26 (Cont.): Localities in the West Bank by Selected Indicators, 2007» (en arabic) p. 106. Palestinian Central Bureau of Statistics, 2007.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hegghammer, 2013, p. 359 Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
  3. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 161
  4. ↑ Guérin, 1875, pp. 225–226
  5. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 45
  6. ↑ Barron, 1923, p. 30.
  7. ↑ Mills, 1932, p. 71
  8. ↑ Department of Statistics, 1945, p. 17
  9. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 55
  10. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 99
  11. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 149
  12. ↑ Bornstein, 2002, p. 48
  13. ↑ Hegghammer, 2013, pp. 366 Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.–367
  14. ↑ Swedenberg 2003, p. 132

Bibliografia

  • Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
  • Bornstein, Avram S. Crossing the Green Line Between the West Bank and Israel. University of Pennsylvania Press, 2002. ISBN 0812217934. 
  • Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. 
  • Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945. 
  • Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875. 
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
  • Hegghammer, T. «Abdallāh ʿAzzām and Palestine». Die Welt des Islams, 53-3-4, 2013, pàg. 353–387. Arxivat de l'original el 2016-11-10 [Consulta: 18 febrer 2022]. Arxivat 2016-11-10 a Wayback Machine.
  • Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
  • Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
  • Robinson, E,; Smith, E,. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
  • Swedenburg, Ted. Memories of Revolt: The 1936–1939 Rebellion and the Palestinian National Past. University of Arkansas Press, 2003. ISBN 1610752635. 

Enllaços externs

  • Welcome to Silat al Harithiya
  • Survey of Western Palestine, Map 8: IAA, Wikimedia commons
  • Google map
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciutats
Municipis
Viles