Jenin

Plantilla:Infotaula geografia políticaJenin
جنين (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 32° 27′ 40″ N, 35° 18′ 00″ E / 32.4611°N,35.3°E / 32.4611; 35.3
Territori ocupatCisjordània Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Superfície37,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
22 octubre 2023Al-Ansar Mosque airstrike (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00, hora estàndard
UTC+03:00, Palestine Summer Time (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Coslada
Sidi Bennour Modifica el valor a Wikidata

Jenin (àrab: جنين, Jinīn o Janīn; hebreu: ג'נין‎) és una ciutat de Palestina, la tercera en importància de Cisjordània. És capital de la governació de Jenin i un centre agrícola destacat. La població el 2007 era de 39.004 habitants sense comptar els del camp de refugiats de Jenin que eren 10.371. El seu nom històric fou "Ein-Ganim" o "Tel Jenin"; el nom àrab deriva del nom antic hebreu. Una colònia jueva anomenada Ganim, establerta durant l'ocupació de Cisjordània, fou evacuada el 2005 conforme als acord de pau.

Història

Al proper turó de Khirbet Belameh, identificat com l'antiga Ibleam, a 1 o 2 km al sud de Jenin, fou el primer lloc ocupat a l'edat del bronze i va romandre fins a l'edat mitjana. A la zona s'ha trobat terracota fenícia del segle viii.

Al segle xiii el sultà Qalàwun la va establir com a base militar dels mamelucs. Sota domini otomà fou part del sandjak de Ladjdjun format el 1559 amb capital a la ciutat de Ladjdjun i governat per la família beduïna dels Turabay. Al segle xviii la ciutat de Jenin fou designada capital en el lloc de Ladjdjun; el sanjak incloïa aleshores Ladjdjun, Adjlun i Djabal Nablús. Els otomans hi van tenir poca autoritat i dificultats per recaptar taxes. Al segle xix Adjlun en fou separat i el sandjak rebatejat amb el nom de Jenin. Al segle xix la família més notable de la ciutat eren els Djarrar; Tawfiq Djarrar va portar el títol de "el fill del gran" (salil al-akabir) a Haifa, en reconeixement de l'estatus de la família i els seus esforços empresarials a la ciutat de Haifa.

El 1936 fou centre de la revolta àrab palestina que va durar fins al 1939. Izz ad-Din al-Kassam va morir en un enfrontament amb la policia colonial a la propera localitat de Ya'bad. Jenin fou quarter general de Fawzi al-Qawuqji, cap de l'Exèrcit Àrab d'Alliberament. El 24 d'agost de 1938 el subcomissionat britànic del districte fou assassinat a Jenin i el dia 25 d'agost els britànics van entrar a la ciutat amb explosius i en van destruir una quarta part, deixant però sortir a la població.

El 1948 la ciutat fou defensada per l'exèrcit iraquià i capturada breument per les forces israelianes de la Brigada Carmeli durant la lluita de 10 dies que va seguir a la cancel·lació de l'alto el foc, però quan van arribar reforços els israelians es van retirar. Al cementiri de la ciutat hi ha una part dedicada als caiguts iraquians i palestins en defensa de Jenin. El 1953 es va fundar el camp de refugiats de Jenin amb la població expulsada dels seus pobles natius que havien passat a ser territori israelià.

La ciutat va estar sota control de Jordània del 1948 al 1967 quan fou ocupada pels israelians a la guerra dels Sis Dies. D'acord amb la pau d'Oslo de 1996 la ciutat fou entregada a l'Autoritat Nacional Palestina. Durant la segona Intifada els israelians van assaltar el camp de refugiats a la cerca de la infraestructura militar de la resistència (abril de 2002), i al cap de 18 dies es van retirar; el mateix va passar a cinc altres ciutats palestines al mateix temps; van morir a la lluita casa per casa, 53 palestins i 23 israelians; el nombre de baixes civils palestines fou elevat. El camp va quedar destruït. Durant els anys següents els habitants foren subjectes a restriccions, tocs de queda i altres limitacions, amb especial duresa, ja que molts dels suïcides que s'immolaven a Israel venien del camp o de la ciutat de Jenin.

Demografia

Any Població Jenin Regió
1596 7,000
1838 10,000-16,000
1882 15,000
1897 35,000
1906 44,000
1914 50,000
1922 77,426
1945 120,250
1982 190,272
1997 230,113
2007 256,619


Administració local

La municipalitat es va crear sota domini otomà el 1886 i les eleccions foren cada quatre anys fins al 1982; llavors els israelians van agafar el control de la municipalitat fins al 1995.

Llista d'alcaldes[1]

  • Andulmajeed Mansour
  • Abdulrahman Al-Haj Hassan
  • Ragheb Al-Souki
  • Al-Haj Hassan Fazaa'
  • Tawfeek Mansour
  • Bshara Atallah
  • Hussein al-Abboushi
  • Aref Abdulrahman
  • Fahmi al-Abboushi
  • Tahseen Abdulhadi
  • Abdulraheem Jarrar
  • Saleh Arif Azzouqa
  • Hussni Al-Souki
  • Ahmed Kamal Al-saa'di
  • Ahmed Shawki Al-Mahmoud
  • Shehab Al-Sanouri
  • Abdullah Lahlouh
  • Waleed Abu Mwais (designat)

Les darreres eleccions es van fer el 15 de desembre de 2005 i Hamas va obtenir sis escons, i la coalició de Fatah i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina en va aconseguir altres sis. Hamas va augmentar considerablement els seus vots.

Notes

  1. Llista d'alcaldes de Jenin Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciutats
Municipis
Viles
  • Vegeu aquesta plantilla
Localització i població dels Camps de refugiats palestins en 2015[1]
Palestina Franja de Gaza
518,000 refugiats UNRWA
Palestina Cisjordània
188,150 refugiats UNRWA
 Síria
319,958 refugiats UNRWA
Líban Líban
188,850 refugiats UNRWA
Jordània Jordània
355,500 refugiats UNRWA
Al-Shati (Beach camp)87,000
Bureij 34,000
Deir al-Balah 21,000
Jabalia 110,000
Khan Yunis 72,000
Maghazi 24,000
Nuseirat 66,000
Rafah 104,000
Camp Canadà tancat
Aqabat Jaber6,400
Ein as-Sultan 1,900
Far'a 7,600
Fawwar 8,000
Jalazone 11,000
Kalandia 11,000
Am'ari 10,500
Deir 'Ammar 2,400
Dheisheh 13,000
Aida 4,700
Al-Arroub 10,400
Askar 15,900
Balata 23,600
'Azza (Beit Jibrin) 1,000
Ein Beit al-Ma' (Camp No. 1) 6,750
Camp de Tulkarem 18,000
Nur Shams 9,000
Camp de Jenin 16,000
Camp de Shuafat 11,000
Silwad
Sbeineh22,600
Khan Eshieh 20,000
Neirab 20,500
Homs 22,000
Camp de Jaramana 18,658
Camp de Daraa 10,000
Camp de Hama 8,000
Khan Dannun 10,000
Qabr Essit 23,700
Camps no oficials
Ein Al-Tal 6,000
Latakia Camp 10,000
Yarmouk 148,500
Bourj el-Barajneh17,945
Ain al-Hilweh 54,116
El Buss 11,254
Nahr al-Bared 5,857
Shatila 9,842
Wavel 8,806
Mar Elias 662
Mieh Mieh 5,250
Beddawi 16,500
Burj el-Shemali 22,789
Dbayeh camp 4,351
Rashidieh 31,478
Camp de Zarqa20,000
Jabal el-Hussein 29,000
Nou camp d'Amman (Wihdat) 51,500
Souf 20,000
Baqa'a 104,000
Husn (Camp del Màrtir Azmi el-Mufti) 22,000
Irbid camp 25,000
Jerash camp 24,000
Marka 53,000
Talbieh 8,000
Referències
  1. «Camp Profiles». United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East. [Consulta: 2 juliol 2015].
Registres d'autoritat