Raffaele La Capria

Infotaula de personaRaffaele La Capria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i traducció de l'anglès Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, novel·lista, traductor, autor, escriptor, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1961) Wounded to Death (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIlaria Occhini (1966–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexandra La Capria Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2005)  Premi Viareggio
  • (2001)  Premi Campiello
  • (1961)  Premi Strega
  •  Napoli Prize (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0478431 TMDB.org: 1283650
Twitter (X): la_capria Discogs: 4748013 Modifica el valor a Wikidata

Raffaele La Capria (Nàpols, 3 d'octubre de 1922 - Roma, 26 de juny de 2022)[1] va ser un escriptor, guionista i traductor italià, autor de novel·les i assaigs. La seva obra literària més coneguda és la trilogia Tre romanzi di una giornata.

Biografia

Raffaele La Capria va estudiar dret a la Universitat de Nàpols on es va graduar l'any 1950, després es va quedar a França, el Regne Unit i els Estats Units abans d'establir-se a Roma. Col·laborador de les pàgines culturals del Corriere della Sera, també va ser codirector de la revista literària Nuovi Argomenti, fundada el 1953 per Alberto Carrocci i Alberto Moravia, i a la qual s'afegiran, entre d'altres, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci i Enzo Siciliano.[1] Gran amant de la literatura britànica, La Capria va dedicar molts articles a la poesia anglesa i nord-americana dels anys trenta i va traduir a l'italià els quatre quartets de T. S. Eliot.

Durant la dècada de 1950 va escriure i produir diversos programes de teatre contemporani per a la RAI. El 1957, va participar al Seminari Internacional de Literatura de la Universitat Harvard.

L'any 1961 la seva segona novel·la, Ferito a morte, va guanyar el Premi Strega. El setembre de 2001, el premi Campiello coronarà tota la seva obra, seguit l'any 2002 pel premi Chiara a tota la seva trajectòria i el 2005 pel premi Viareggio per la seva novel·la L'estro quotidiano.

Carrera

Cinema

En l'àmbit del cinema, Raffaele La Capria és coguionista de diverses pel·lícules de Francesco Rosi, nascut com ell a Nàpols el 1922, entre les quals Le mani sulla città el 1963, pel·lícula que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia; Homes en contra, d'Emilio Lussu, el 1970; i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi, el 1979.

Literatura

Raffaele La Capria ha escrit una vintena de llibres. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1952 amb Un giorno d'impazienza, a la qual va succeir gairebé deu anys després Ferito a morte, després Amore e Psiche el 1973. La trobada d'aquests tres textos donarà l'any 1982 la trilogia de Tre Romanzi di una giornata.

Els contes curts inclouen La Neve del Vesuvio i la col·lecció de Fiori Giapponesi el 1979. Entre els assaigs de Raffaele La Capria es troben False Partenze el 1964, Il Sentimento della letteratura el 1974 i La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune l'any 1996. Finalment, l'escriptor va publicar la seva autobiografia sota el títol de Cinquant'anni di false partenze.[2]

Obra

  • Amore e psiche, Bompiani, 1979
  • Tre romanzi di una giornata, Einaudi, 1982
  • Letteratura e salti mortali, Mondadori, 1982
  • Armonia perduta, Mondadori, 1986
  • Un giorno d'impazienza, Mondadori, 1987
  • Variazioni sopra una nota sola. Lettere a Francesca, amb Erri De Luca, AGE-Alfredo *Guida Editore, 1990
  • False partenze, Mondadori, 1995
  • Conversazione con Raffaele La Capria. Narrare l'armonia perduta, amb Paola Gaglianone, Nuova Omicron, 1995
  • Il bambino che non volle sparire, Giunti & Lisciani, 1995
  • Assolo napoletano, Rizzoli, 1996
  • L'occhio di Napoli, Mondadori, 1996
  • Sentimento della letteratura, Mondadori, 1996
  • Capri e non più Capri, Mondadori, 1996
  • Ferito a morte, Mondadori, 1996
  • L'apprendista scrittore. Dieci saggi in forma di racconto, Minimum Fax, 1996
  • La neve del Vesuvio, Mondadori, 1997
  • Colapesce, Colonnese, 1998
  • Napolitan Graffiti. Come eravamo, Rizzoli, 1998
  • Ultimi viaggi nell’Italia perduta, Avagliano, 1999
  • Lo stile dell’anatra, Mondadori, 2001
  • La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune, Rizzoli, 2002
  • Me visto da lui stesso. Entrevista 1970-2001 sul mestiere di scrivere, Manni, 2002
  • Letteratura e libertà. Entrevista amb Emanuele Trevi, Quiritta, 2002
  • Cinquant'anni di false partenze ovvero l'apprendista scrittore, Minimum Fax, 2002
  • Opere, Mondadori, 2003
  • Caro Goffredo. dedicat a Goffredo Parise, Minimum Fax, 2005.
  • L'estro quotidiano, Mondadori, 2005.
  • L'amorosa inchiesta, Mondadori, 2006.
  • Quattro storie d'amore, Drago, 2007.
  • Guappo e altri animali, Mondadori, 2007.
  • America 1957, a sentimental journey, 2009.

Filmografia

Com a guionista

Al cinema

A la televisió

  • 1961: Racconti dell'Italia di ieri - Terno secco de Gilberto Tofano
  • 1993: Una questione privata d’Alberto Negrin

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Antonio Carioti. «Morto Raffaele La Capria, lo scrittore che aveva Napoli nell'anima» (en italià). Corriere della Sera. [Consulta: 27 juny 2022].
  2. ↑ Raffaele La Capria: letteratura, senso comune e passione civile: atti del Convegno internazionale dell'Università di Caen, 18-19 maig 2001 / a cura di Paolo Grossi / [Napoli]: Liguori, 2002
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Viareggio
1930s
  • Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930)
  • Corrado Tumiati (1931)
  • Antonino Foschini (1932)
  • Achille Campanile (1933)
  • Raffaele Calzini (1934)
  • Mario Massa – Stefano Pirandello (1935)
  • Riccardo Bacchelli (1936)
  • Guelfo Civinini (1937)
  • Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938)
  • Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s
Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s
Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s
Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s
Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s
Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s
Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s
Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s
Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s
Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)