Giuseppe Conte
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1964 (59 anys) Volturara Appula (Itàlia) |
| Ministre d'Educació, Universitat i Recerca | |
| 30 desembre 2019 – 10 gener 2020 ← Lorenzo Fioramonti – Lucia Azzolina → Membre del gabinet: Govern Conte II | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 1r juny 2018 – 13 febrer 2021 ← Paolo Gentiloni – Mario Draghi → Membre del gabinet: Govern Conte I, Govern Conte II Nomenat per: Sergio Mattarella | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (–1988) Yale Law School |
| Director de tesi | Giovanni Battista Ferri |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Florència |
| Ocupació | jurista, acadèmic, polític, advocat |
| Activitat | 2002 – |
| Ocupador | Università degli Studi di Firenze Universitat de Malta |
| Partit | Moviment 5 Estrelles (2021–) independent (–2021) |
| Membre de | Association Henri Capitant des amis de la culture juridique française |
| Participà en | |
| 20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
| Família | |
| Parents | Ewa Aulin (sogra) |
Premis
| |
Signatura  | |
    | |
Giuseppe Conte (Volturara Appula, 8 d'agost de 1964) és un jurista i professor de dret italià.[1][2][3] Fou el 58è primer ministre d'Itàlia entre l'1 de juny del 2018 i el 26 de gener de 2021.[4]
Biografia
Conte va néixer a Volturara Appula, a la regió d'Apulia. Com la major part de la classe dirigent italiana,[5] Conte va estudiar Dret a la Universitat de Roma La Sapienza, on es va graduar el 1988.[6][7] El 1992 es va mudar als Estats Units per estudiar a Yale i a la Duke University. També va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona el 2000, a Girton College de Cambridge el 2001 i a la Universitat de Nova York el 2008.[8]
Va començar la seva carrera acadèmica com a professor durant la dècada de 1990, ensenyant a diverses institucions com la Universitat de Roma III, la Universitat LUMSA de Roma, la Universitat de Malta o la de Sassari.[7] És professor de Dret Privat a la Universitat de Florència, així com a LUISS.[9][10] Des del 18 de setembre de 2013, Conte és, per designi de la Cambra dels Diputats, membre del Consell de la presidència de la justícia administrativa italiana.[11]
Carrera política
El 27 de febrer de 2018, Conte fou seleccionat per Luigi Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles (M5S), durant la campanya electoral de les eleccions generals italianes, com a candidat futurible per ser el ministre d'Administració Pública al seu gabinet.[12] Tanmateix, les eleccions van deixar un parlament sense majoria,[13] amb el M5S com a partit amb més vots i escons, mentre que la Lliga Nord, dirigida per Matteo Salvini, va sorgir com a principal força política. La coalició de centre-esquerra liderada per Matteo Renzi va ser tercera als comicis.[14]
Després de dies de rumors, el 9 de maig, tant Di Maio com Salvini van demanar oficialment al president de la República, Sergio Mattarella, que els donés 24 hores més per firmar un acord de govern. Hores més tard, Silvio Berlusconi va anunciar públicament que Força Itàlia no donaria el seu vot de confiança a un govern de la Lliga-M5S, però que mantindria l'aliança de centre-dreta, obrint així les portes a un possible govern en majoria entre les dues parts.[15]
El 13 de maig el M5S i la Lliga van crear un acord de principi sobre un programa de govern, que probablement va obrir camí per la formació d'una coalició de govern, si bé no es van posar d'acord en els membres que compondrien el gabinet, entre els quals el càrrec de primer ministre.[16] Els líders de les dues formacions es van tornar a reunir amb Mattarella, i li van demanar una setmana de termini per seguir negociant.[17][18][19] El 21 de maig de 2018, van proposar Giuseppe Conte com a primer ministre al pròxim govern d'Itàlia.[20][21]
Obres publicades
- Il volontariato. Libertà dei privati e mediazione giuridica dello Stato, 1996.
- La simulazione del matrimonio nella teoria del negozio giuridico, 1999.
- Le regole della solidarità. Iniziative non profit dei privati e mediazione dei pubblici poteri, 2001.
- Il danno non patrimoniale, 2018.
- La formazione del contratto, 2018.
Referències
- ↑ «Giuseppe Conte: un CV de douze pages à la tête de l'Italie». L'Echo. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Totopremier: Giuseppe Conte, il giurista che vuole disboscare la giungla della Pubblica amministrazione». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Giuseppe Conte, legalità e semplificazione le sue parole d'ordine». Ansa. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Conte dimiteix com a primer ministre d'Itàlia». CatalunyaPress.cat, 26-01-2021.
- ↑ «Università La Sapienza – Laureati illustri». Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 22 maig 2018].
- ↑ «Docenti e Laureati Illustri». Universidad de Roma La Sapienza. Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ 7,0 7,1 «CV Giuseppe Conte». Civilisti Italiani. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Giuseppe Conte, chi è il premier indicato da M5s Lega a Mattarella». Huffington Post. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Giuseppe CONTE». Universidad de Florencia. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Info docente: Giuseppe Conte». LUISS. Arxivat de l'original el 2019-04-02. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Eletti i componenti dei Consigli di presidenza della Giustizia amministrativa, della Corte dei conti, della Giustizia tributaria». Camera dei deputati. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Ecco tutti i "ministri" del governo del Movimento 5 Stelle». Il Giornale. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Elezioni 2018, i risultati: M5S primo partito, nel centrodestra la Lega supera FI». Corriere. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Elezioni politiche: vincono M5s e Lega. Crollo del Partito democratico. Centrodestra prima coalizione. Il Carroccio sorpassa Forza Italia». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Governo M5S-Lega, Berlusconi: "Nessun veto all'intesa ma no alla fiducia"». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Italy’s populist 5 Star, League parties reach deal on government program». Market Watch. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «La Liga y Movimiento 5 Estrellas acuerdan el programa y ya discuten del primer ministro». El País. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Giuseppe Conte, un giurista per il "governo del cambiamento"». RAI News. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «M5s e Lega da Mattarella. Di Maio: "Indicato Conte, sarà premier di un governo politico". Salvini: "Nessun rischio per l'economia"». Reppublica. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Liga y 5 Estrellas proponen a Giuseppe Conte, un profesor sin experiencia política, como primer ministro de Italia». Formiche. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Chi è Giuseppe Conte, scelto da Luigi Di Maio per la possibile squadra di governo». El País. [Consulta: 21 maig 2018].
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
