Enrique Ventura Alvárez
 Ventura a Alzira, en 2015.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Enrique Ventura 22 setembre 1946 Madrid |
| Mort | 25 març 2024 (77 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Activitat | |
| Ocupació | il·lustrador, autor de còmic |
| Art | Dibuixant de Còmics Guionista de còmics novel·lista animador de dibuixos animats |
| Moviment | el Jueves la Vanguardia |
| Artistes relacionats | Miguel Ángel Nieto Ventura: Ventura y Nieto |
| Família | |
| Parents | Miguel Ángel Nieto Ventura (cosí) |
Premis Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1997) Caganer de l'any (2002) | |
 | |
Enrique Ventura Alvárez (Madrid, 1946[1] - 25 de març de 2024) va ser un dibuixant de còmics i de dibuixos animats i novel·lista que va formar part del mític duet del món del còmic Ventura & Nieto juntament amb el guionista de còmic, el seu cosí Miguel Ángel Nieto Ventura. Els dos cosins han treballat dibuixant en còmics infantils, còmics per a adults, humor gràfic, fent il·lustracions per al cinema d'animació el cinema i per a obres literàries.[1] Després de la mort d'aquest últim, Enrique Ventura va continuar treballant en solitari. Destaca pel seus treballs publicats a el Jueves i la Vanguardia.[2]
Entre els premis que ha guanyat destaquen el del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1997) i el de Caganer de l'any 2002.[3]
Vida i obra
Després d'abandonar els seus estudis universitaris d'arquitectura pels de tècnic en publicitat,[4] van publicar el còmic Sam y la morsa (1971).
Ventura & Nieto
El 1971 Enrique Ventura (dibuix) i Miguel Ángel Nieto (guió) van estrenar la seva carrera en el món dels còmics en la revista cristiana Molinete, en la que van dibuixar i guionitzar les aventures infantils de Sam y la morsa. En aquesta revista també van dibuixar la sèrie Horizontes pelados.[1]
El 1972 ja treballava amb el seu cosí Miguel Ángel Nieto per a la revista Trinca en la que van crear les sèries Es que van como locos i Maremagnum. Quan la revista Trinca es va deixar d'editar el 1973, Ventura & Nieto van fer la historieta muda d'humor satíric King Tongo, paròdia de King Kong que es va publicar en la col·lecció Humor siglo XX d'Euredit.[1]
Quan vivien a Cadaqués, els dos cosins van ser contractats per la revista satírica El Papus (1974) i després per El Jueves, a on van publicar des de 1979 la seva sèrie Grouñidos en el desierto que s'ha recopilat en diversos àlbums i Histerias indecentes de la tele. També van crear historietes per La Vanguardia. El 2003, l'editorial Imagina còmics va publicar una recopilació dels seus còmics a aquest diari en el llibre Viñetas Nacionales.[1]
A la dècada de 1980 el duet Ventura i Nieto estaven en la seva plenitud creativa i van publicar moltes obres.[5]
A més a més, també van publicar historietes en moltes revistes estrangeres com Pilote, Fluide Glacial i Virus (França); Alterlinus i Totem (Itàlia); Snif (Mèxic) i altres revistes de Grècia i Noruega. A Espanya, a més de les revistes mencionades, han publicat còmics a: El Cuervo, Barrabás, Butifarra!, Hechos y dichos, Nacional Show, Tuboescape, Titánic, Alien Dossiers, Penthouse, Blanco y Negro, Cairo, Cimoc, Gimlet, Micro-Mundo, Telele, Kung-fu i TBO, entre d'altres.[5]
En altres camps artístics, Ventura i Nieto també van participar en el desenvolupament del joc per a ordinador Freddy Hardest i el 1985 van treballar en la pel·lícula de Fernando Colomo, El Caballero del Dragón (Nieto en va ser el guionista i Ventura el dissenyador de la producció). En el camp de l'animació, van realitzar la sèrie de dibuixos animats Mofli, el útimo Koala el 1986 i la pel·lícula de Jordi Amorós Despertaferro el 1990. En la literatura, Ventura va escriure les novel·les Cuatro Gatos,[6] ¿Que me vas a contar a mí de los marcianos? i Estrictina con yogur.[5]
Enrique Ventura en solitari
Amb la mort del seu cosí Miguel Ángel Nieto, Enrique Ventura continua creant obres en solitari. Ara, a banda de dibuixar, també guionitza els seus còmics de Grouñidos en el desierto.[5] El 1997 Ventura va començar a ser dibuixant de premsa per la Vanguardia, en la que va dibuixar la vinyeta diària.
Obres
- 1971 - Sam y la morsa i Horizontes pelados a la revista cristiana Molinete.
- 1972 - Es que van como locos i Maremagnumn a la revista satírica Trinca.
- 1973 - King Tongo, còmic mut d'humor satíric editat al primer volum d'Humor siglo XX.
- 1974 - La primavera de los Ovni a El Papus.[1]
- 1977-78 - Sonrisas a la revista Trocha, que es passarà a dir Troya en el tercer número que va desaparèixer el 1978 però va reaparèixer el 1983 a la revista Rambla.[5]
- El Jueves: Grouñidos en el desierto (1979), Histerias indecentes de la tele, Hareponazos
- 1980 - La fantasía viaja en Metro (àlbum).[5]
- 1981 - Los Barrios. La central térmica, àlbum encarregat per la Compañía Sevillana de Electricidad.[5]
- 10 go to magic a la revista Rumbo Sur.[5]
- 1997 - Acudits diaris a la Vanguardia.
- 2003 - Guerra a la guerra i Viñetas Nacionales, llibres recopilatoris dels acudits de Ventura a La Vanguardia.
Dibuixos animats
Ventura ha dibuixat les obres d'animació:[1]
- Mofly, el último koala (sèrie de televisió).
- Despertaferro (llargmetratge).
Premis i guardons
- Primer premi en el Primer Certamen de còmic de Gijon per la historieta de quatre pàgines, Cançó infantil el 1973.[1]
- 1991 - Premi a la labor professional en el cine concedit per la Generalitat de Catalunya.[5]
- 1997 - Gran Premi en el Saló del Còmic de Barcelona.[7]
- 2002 - Award of Excelence a la 14a edició de la Society of Newspapers Design.[5]
- 2002 - Premi de Caganer de l'any atorgat per l'associació Amics del caganer.[5]
Llegat
El setembre de 2012 es va dedicar una exposició sobre Enrique Ventura durant la 1a Semana Internacional de Cine Fantástico d'Estepona titulada Enrique Ventura: Un genio anda suelto.[1] En aquesta exposició, Carlos Giménez diu que Enrique Ventura és un artista amb moltes facetes que té una gama de registres tant extensa que pot passar de l'hiper-realisme al dibuix humorístic esquemàtic.[1]
En 2015 Antonio Busquets i Vicky Rodríguez van inaugurar a Alzira l'exposició itinerant Las mil y una sonrisas de Enrique Ventura, on es repassa la seua trajectòria.[8]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Capdevila, Jaume. «Enrique Ventura, Música en Viñetas». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «Muere el dibujante Enrique Ventura, artista clave del cómic español, a los 78 años. El autor conformó junto con Miguel Ángel Nieto un dúo creativo que mezclaba humor, surrealismo y experimentación en obras como ‘Grouñidos en el desierto’ o ‘Maremagnum’». El País, 25-03-2024 [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Serra, Xavi. «Mor el dibuixant Enrique Ventura, creador de 'Grouñidos en el desierto'». Ara, 25-03-2024. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Capdevilla, Jaume (10/2003). Entrevista a Enrique Ventura, el hombre orquesta, Tebeosfera.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Capdevila, Jaume. «Enrique Ventura, música en viñetas (y 2)». [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ «Cuatro gatos a googlebooks». [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ «Ventura a guiadelcomic.es». Arxivat de l'original el 13 de maig 2014. [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ La Falla Plaça de la Malva d'Alzira inicia despús-demà la seua “XXIII Setmana Cultural” Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine. notícia a La Veu del País Valencià del 21 de gener de 2015
Enllaços externs
- Entrevista feta per Jaume Capdevila a Enrique Ventura a tebeosfera (castellà)
- Entrevista feta per Jordi Riera a Enrique Ventura a Humoristan
- Ventura i Nieto a imagorama.eu[Enllaç no actiu]
- Enrique Ventura a comiclopedia (anglès)
- Enrique Ventura a gencomics.es Arxivat 2013-11-12 a Wayback Machine.
