Txusa Padrones

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Txusa Padrones

Biografia
Naixement	(es) María Jesús Padrones San Juanes 1961 (62/63 anys) Barakaldo (Biscaia)
Diputat a les Juntes Generals de Bizkaia
2015 – 2019 Circumscripció electoral: Encartaciones Electa a: Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2015
Regidora Barakaldo
2011 – 2015 Electa a: eleccions municipals espanyoles de 2011
Secretària general Autodeterminaziorako Bilgunea
2003 – 2003
Regidora Barakaldo
1995 – 1999 Electa a: eleccions municipals espanyoles de 1995
Dades personals
Altres noms	Txusa Padrones
Ideologia política	Esquerra abertzale
Formació	Universitat del País Basc - Història i Geografia
Activitat
Ocupació	historiadora, mestra d'escola, geògrafa, política
Ocupador	Asti Leku Ikastola
Partit	Euskal Herria Bildu (2012–) Sortu (2011–) Autodeterminaziorako Bilgunea (2003–2003) Euskal Herritarrok (1998–2003) Herri Batasuna (1978–2001)
Membre de	Comissions d'Obrers Patriotes

Maria Jesús Padrones San Juanes (Baracaldo, 1961), coneguda com Txusa Padrons, és una historiadora, geògrafa i política basca.^[1] Des de 2015 és juntera en les Juntes Generals de Biscaia per Euskal Herria Bildu i professora d'història, economia i geografia a Asti-Leku Ikastola, una escola de Biscaia.

Biografia

Va estudiar Llicenciatura en Geografia i Història en la Universitat del País Basc. Professora per vocació, imparteix classes des de 1989 a Asti-Leku Ikastola.

Trajectòria política

Considerada una dels històrics dirigents del moviment associatiu i de l'esquerra abertzale, que són partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sempre ha advocat per millorar la situació del basc, la lluita social, el feminisme i la igualtat en la societat.^[2]

Padrones va ser la candidata a l'alcaldia de Baracaldo pel partit polític Herri Batasuna en les eleccions municipals d'Espanya de 1995.^[3] Va ser també candidata al Parlament Basc per Biscaia de Herri Batasuna en les eleccions al Parlament Basc de 1994.

En 2003 va ser la candidata del partit polític Autodeterminaziorako Bilgunea a les Juntes Generals de Biscaia, com a candidata a Diputada General, en les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003.^[4]

Va ser regidora de l'Ajuntament de Baracaldo en el mandat 2011-2015, i després va ser candidata en les llistes d'Euskal Herria Bildu a les Juntes Generals de Biscaia, sent triada en 2015.^[5][6][7] Actualment també és la Portaveu de la Comissió de Euskera i Cultura de les Juntes Generals de Biscaia.^[8]

Va participar en diferents plataformes feministes, a principis de 2018 va rebutjar juntament amb altres grups polítics "l'app per a avisar d'agressions masclistes", per presentar a la dona com a "víctima", "feble" i "necessitada de protecció", i va demanar que la Diputació Foral de Biscaia realitzés amb les organitzacions feministes una anàlisi i un pla "integral", dotat amb el pressupost suficient, per a "acabar amb la societat patriarcal que sotmet a la dona".^[9]

A la fi de 2017, va ser l'encarregada de defensar davant el ple del Parlament Foral de Biscaia una proposició no de norma per a crear un museu de la indústria de Grans Molins Bascos en Zorrotza que mostri el passat industrial del marge esquerre.

Referències