Tomás Garicano Goñi

Tomás Garicano Goñi

Biografia
Naixement	9 febrer 1910 Pamplona (Navarra)
Mort	16 gener 1988 (77 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Carlos Arias Navarro → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de la Governació
29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ← Camilo Alonso Vega – Carlos Arias Navarro →
Procurador a Corts
15 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Camilo Alonso Vega Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Governador civil de Barcelona
27 desembre 1966 – 29 octubre 1969 ← Antonio Ibáñez Freire – Tomás Pelayo Ros →
Procurador a Corts
27 desembre 1966 – 15 novembre 1967 ← Antonio Ibáñez Freire Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Governador civil de la província de Guipúscoa
7 setembre 1951 – 19 octubre 1956 ← José Solís Ruiz – José María del Moral Pérez de Zayas →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, oficial, jurista
Partit	FE de las JONS
Membre de	Consell Nacional de FET y de las JONS
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Família
Parents	Luis Garicano Gabilondo (besnebot)
Premis (1969)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1962)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort (1951)  Medalla d'Or al Mèrit Social Penitenciari  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde de Cisneros  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 9 de febrer de 1910 - Madrid, 16 de gener de 1988) fou un advocat i militar navarrès.

Biografia

Estudià dret a la Universitat de Saragossa i es llicencià el 1929 a la Universitat de Madrid. El 1930 va ingressar al Cos Jurídic Militar i hi treballà com a auditor a La Corunya, Madrid, Canàries, Valladolid i Burgos. Participà activament en la insurrecció militar que provocà la guerra civil espanyola com a enllaç entre els generals Emilio Mola i Pablo Martín Alonso, i durant el conflicte fou auditor militar i assessor del Cos d'Exèrcit de Navarra.

El 1940 fou nomenat general del Cos Jurídic de l'Aire i el 1941 secretari general de justícia i dret. De 1951 a 1956 fou cap provincial del Movimiento Nacional a Guipúscoa. També fou delegat del govern en el Canal d'Isabel II (1965-1966) i governador civil de Barcelona (1966- octubre de 1969), càrrec des del que va reprimir el moviment estudiantil i polític. Abandonà aquest darrer càrrec quan fou nomenat ministre de governació, càrrec que va ocupar fins a 1973.^[1]

Membre del Consell Nacional del Movimiento, després de la mort de Franco es mostrà partidari de la reforma política. El 1978 es retirà tant de la política com de l'exèrcit, i fou nomenat vicepresident de l'empresa paperera Sarrió, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Referències

Enllaços externs

• Necrològica a El País
• (castellà) Las mentiras del gobernador

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio Ibáñez Freire	Governador Civil de Barcelona 1966-1969	Succeït per: Tomás Pelayo Ros
Precedit per: Camilo Alonso Vega	Ministre de la Governació 1969 — 1973	Succeït per: Carlos Arias Navarro