Tomás Garicano Goñi

Infotaula de personaTomás Garicano Goñi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1988 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Carlos Arias Navarro →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de la Governació
29 octubre 1969 – 9 juny 1973
← Camilo Alonso Vega – Carlos Arias Navarro →
Procurador a Corts
15 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Camilo Alonso Vega
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Governador civil de Barcelona
27 desembre 1966 – 29 octubre 1969
← Antonio Ibáñez FreireTomás Pelayo Ros →
Procurador a Corts
27 desembre 1966 – 15 novembre 1967
← Antonio Ibáñez Freire
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Governador civil de la província de Guipúscoa
7 setembre 1951 – 19 octubre 1956
← José Solís RuizJosé María del Moral Pérez de Zayas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Consell Nacional de FET y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsLuis Garicano Gabilondo (besnebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1969)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1962)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort
  • (1951)  Medalla d'Or al Mèrit Social Penitenciari
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  •  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  •  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata

Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 9 de febrer de 1910 - Madrid, 16 de gener de 1988) fou un advocat i militar navarrès.

Biografia

Estudià dret a la Universitat de Saragossa i es llicencià el 1929 a la Universitat de Madrid. El 1930 va ingressar al Cos Jurídic Militar i hi treballà com a auditor a La Corunya, Madrid, Canàries, Valladolid i Burgos. Participà activament en la insurrecció militar que provocà la guerra civil espanyola com a enllaç entre els generals Emilio Mola i Pablo Martín Alonso, i durant el conflicte fou auditor militar i assessor del Cos d'Exèrcit de Navarra.

El 1940 fou nomenat general del Cos Jurídic de l'Aire i el 1941 secretari general de justícia i dret. De 1951 a 1956 fou cap provincial del Movimiento Nacional a Guipúscoa. També fou delegat del govern en el Canal d'Isabel II (1965-1966) i governador civil de Barcelona (1966- octubre de 1969), càrrec des del que va reprimir el moviment estudiantil i polític. Abandonà aquest darrer càrrec quan fou nomenat ministre de governació, càrrec que va ocupar fins a 1973.[1]

Membre del Consell Nacional del Movimiento, després de la mort de Franco es mostrà partidari de la reforma política. El 1978 es retirà tant de la política com de l'exèrcit, i fou nomenat vicepresident de l'empresa paperera Sarrió, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008

Enllaços externs

  • Necrològica a El País
  • (castellà) Las mentiras del gobernador


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Ibáñez Freire
Governador Civil de Barcelona

1966-1969
Succeït per:
Tomás Pelayo Ros
Precedit per:
Camilo Alonso Vega
Ministre de la Governació
Escut de l'estat espanyol

19691973
Succeït per:
Carlos Arias Navarro
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)