Tomás Garicano Goñi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1910 Pamplona (Navarra) |
Mort | 16 gener 1988 (77 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Carlos Arias Navarro → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Ministre de la Governació | |
29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ← Camilo Alonso Vega – Carlos Arias Navarro → | |
Procurador a Corts | |
15 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Camilo Alonso Vega Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de Barcelona | |
27 desembre 1966 – 29 octubre 1969 ← Antonio Ibáñez Freire – Tomás Pelayo Ros → | |
Procurador a Corts | |
27 desembre 1966 – 15 novembre 1967 ← Antonio Ibáñez Freire Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Guipúscoa | |
7 setembre 1951 – 19 octubre 1956 ← José Solís Ruiz – José María del Moral Pérez de Zayas → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, oficial, jurista |
Partit | FE de las JONS |
Membre de | Consell Nacional de FET y de las JONS |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Família | |
Parents | Luis Garicano Gabilondo (besnebot) |
Premis
|
Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 9 de febrer de 1910 - Madrid, 16 de gener de 1988) fou un advocat i militar navarrès.
Biografia
Estudià dret a la Universitat de Saragossa i es llicencià el 1929 a la Universitat de Madrid. El 1930 va ingressar al Cos Jurídic Militar i hi treballà com a auditor a La Corunya, Madrid, Canàries, Valladolid i Burgos. Participà activament en la insurrecció militar que provocà la guerra civil espanyola com a enllaç entre els generals Emilio Mola i Pablo Martín Alonso, i durant el conflicte fou auditor militar i assessor del Cos d'Exèrcit de Navarra.
El 1940 fou nomenat general del Cos Jurídic de l'Aire i el 1941 secretari general de justícia i dret. De 1951 a 1956 fou cap provincial del Movimiento Nacional a Guipúscoa. També fou delegat del govern en el Canal d'Isabel II (1965-1966) i governador civil de Barcelona (1966- octubre de 1969), càrrec des del que va reprimir el moviment estudiantil i polític. Abandonà aquest darrer càrrec quan fou nomenat ministre de governació, càrrec que va ocupar fins a 1973.[1]
Membre del Consell Nacional del Movimiento, després de la mort de Franco es mostrà partidari de la reforma política. El 1978 es retirà tant de la política com de l'exèrcit, i fou nomenat vicepresident de l'empresa paperera Sarrió, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Referències
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
Enllaços externs
- Necrològica a El País
- (castellà) Las mentiras del gobernador
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Antonio Ibáñez Freire | Governador Civil de Barcelona 1966-1969 | Succeït per: Tomás Pelayo Ros |
Precedit per: Camilo Alonso Vega | Ministre de la Governació 1969 — 1973 | Succeït per: Carlos Arias Navarro |