Retrat de la senyora Guillaume amb pamela

Infotaula d'obra artísticaRetrat de la senyora Guillaume amb pamela
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorAndré Derain Modifica el valor a Wikidata
Creació1928
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida92 (alçària) × 73 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-36 Modifica el valor a Wikidata

Retrat de la senyora Guillaume amb pamela (Portrait de Madame Paul Guillaume au grand chapeau) és un quadre d'André Derain dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Història

Derain pintà dos retrats de la senyora Guillaume, el primer l'any 1925, i aquest, que hauria estat executat durant la tardor o l'hivern de 1928-1929. Paul Guillaume i la seua dona, Domenica, es troben en aquell moment al punt més àlgid de la seua glòria.[1]

Descripció

En aquest oli sobre tela de 92 × 73 cm, hàbilment escenificat amb riques teles i draperies, Domenica sembla abans que res una dona de l'alta societat. Però el més remarcable és l'actitud majestuosa de la model i la brillantor excepcional dels seus ulls, avivada pel toc blanc que li il·lumina les pupil·les. Aquesta mena d'efecte recorda els retrats coptes que col·leccionava Derain.[1]

Waldemar George feu d'aquest retrat una descripció inspirada:[1]

«
"Un cap de patrícia del Baix Imperi romà, o de verge bizantina. Una estructura facial que s'aparta clarament de l'accepció clàssica de l'harmonia. Un rostre emaciat i consumit per un foc interior. Una bellesa dramàtica i lírica. L'efígie de la senyora Guillaume subratlla el caràcter diví del seu rostre ovalat, barrat per uns ulls d'ònix. Les dames romanes versades en filosofia neoplatònica i les primeres oïdores de Sant Pau, els estatuaris de les quals, tributaris d'Orient, ens n'han transmès els busts en un estil bàrbar, devien tindre aquest cap."[2][1]
 »

En efecte, aquest retrat de la senyora Guillaume és, sens dubte, una veritable semblança del model: Domenica apareix com una dona de món, vestida amb un barret i una estola elegants. El rostre (acuradament maquillat) sembla greu i els ulls (destacats per Derain amb un toc de blanc) semblen mirar directament a l'espectador. El pintor va aconseguir copsar la ment d'aquesta dona, la qual, després de la mort de Paul Guillaume, va revelar-se cobdiciosa i sense escrúpols manipulant el seu nou marit i els seus amants, disposada a fer qualsevol cosa per a mantindre el seu estatus i el seu patrimoni. Per a molta gent, aquest retrat de Derain va esdevindre el símbol de la diabòlica Domenica.[3]

Al fons, una cortina vermella evoca un interior ricament decorat. A la dreta, es pot veure un esbós feble de Pierrot i Arlequí (la gran pintura que Paul Guillaume havia encarregat a Derain, tot i que ací hom no sap si és realment la pintura mateixa o un dels dos esbossos que la parella va exhibir a la seua residència), la qual cosa és un gest evident de Derain per a palesar la relació especial que mantenia amb el marxant.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 226-227.
  2. ↑ Waldemar George, La grande peinture contemporaine à la collection Paul Guillaume, París, Éditions dels Arts à Paris, s. d. (1929), pàg. 106.
  3. ↑ 3,0 3,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externs

  • YouTube (francès)
  • Flickr (anglès)