Pedro González-Bueno y Bocos

Pedro González-Bueno y Bocos

Biografia
Naixement	12 gener 1896 Madrid
Mort	30 gener 1985 (89 anys) Madrid
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ministre de Foment d'Espanya
30 gener 1938 – 9 agost 1939 ← Alejandro Gallo Artacho – Joaquín Benjumea Burín →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Enginyer
Ocupador	Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles OSRAM Licht AG (en) Citroën General Electric Spain (en)
Partit	FE de las JONS
Membre de	Consell d'Estat d'Espanya
Família
Germans	Carlos González Bueno
Premis (1970)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1963)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1939)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Pedro González-Bueno y Bocos (Madrid, 12 de gener de 1896 - 30 de gener de 1985) fou un enginyer i polític espanyol, ministre de Franco després de la guerra civil espanyola

Biografia

Va estudiar fins als 15 anys en la Institución Libre de Enseñanza el 1919 es graduà com a enginyer de camins. Inicialment va treballar en el sector elèctric, i en 1924 va contribuir a crear Unión Radio. Després marxà a París, on va contractar la pel·lícula King Kong i va instal·lar una sala de cinema al Palau Reial de Madrid.^[1] També fou president de la Cámara Española de Productores y Distribuidores de Electricidad.

A París també va fer amistat amb José Calvo Sotelo, qui el convenç d'unir-se al Bloque Nacional. Després li va suggerir la possibilitat d'unir el seu partit amb Falange Española.

Participà en la conspiració que va donar lloc al cop d'estat del 18 de juliol de 1936, i quan aquest es produí es traslladà a Pamplona i es posà a les ordres d'Emilio Mola Vidal, a Pamplona. Poc abans s'havia afiliat a la Falange Española i es posicionà al costat de Ramón Serrano Suñer, partidari de la unificació en la posterior FET de las JONS. En la Junta Tècnica de l'Estat (1936-1938) fou vocal en la Comissió d'Indústria i Comerç i el 22 d'abril de 1937 formà part de la Junta Política de FET de las JONS. El 1938 fou nomenat ministre de Treball del primer govern franquista (sota el nom de Ministeri d'Organització i Acció Sindical), i participà en la redacció del Fuero del Trabajo. La seva amistat amb Serrano Suñez i el seu passat monàrquic fa que sigui mal vist tant per Franco com per Tomás Domínguez Arévalo, cosa que precipitarà la seva sortida del govern en 1939.^[2]

De 1943 a 1971 fou procurador en Corts com a membre del Consell Nacional del Movimiento.^[3] No va ocupar cap càrrec destacat en el règim des d'aleshores

En 2009 el seu fill, Pedro González-Bueno Benítez, va demanar presentar-se com a acusació particular en la causa oberta contra el jutge Baltasar Garzón per un presumpte delicte de prevaricació en encausar la cúpula de la Falange per crims contra la humanitat.^[4]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Alejandro Gallo Artacho com a ministre de treball	Ministre d'Organització i Acció Sindical 1938-1939	Succeït per: Joaquín Benjumea Burín com a ministre de treball