Oxikinoshitalita

Oxikinoshitalita
Fórmula química	BaMg₂Ti4+O₂(Si₂Al₂)O10
Epònim	oxigen i Kinoshitalita
Localitat tipus	Illa Fernando de Noronha, Arxipèlag Fernando de Noronha, Pernambuco, Brasil
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.35
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3516Å; b = 9,2817Å; c = 10,0475Å; β = 100,337°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	taronja brillant a marró
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró
Densitat	3,3 g/cm³ (mesurada); 3,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,707 a 1,709 nβ = 1,709 a 1,711 nγ = 1,718 a 1,720
Birefringència	δ = 0,011
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 54° a 58°, calculat: 51°
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-013
Símbol	Okns
Referències	[1][2]

L'oxikinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el nom per la seva relació amb la kinoshitalita.

Característiques

L'oxikinoshitalita és un silicat de fórmula química BaMg₂Ti⁴⁺O₂(Si₂Al₂)O₁₀. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxikinoshitalita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a l'Illa Fernando de Noronha, a l'Arxipèlag Fernando de Noronha, a l'estat de Pernambuco, Brasil. Es tracta de l'únic indret en tot el planeta on ha estat trobada aquesta espècie mineral, tot i que va ser mencionada en una investigació al jaciment polonès de Wełnowiec, a Katowice.^[3]

Referències