Objectiu Birmània

Objectiu Birmània

Objective, Burma!
Fitxa
Direcció	Raoul Walsh
Protagonistes	Errol Flynn James Brown George Tobias Henry Hull William Prince Mark Stevens Richard Erdman John Alvin Warner Anderson Erville Alderson Hugh Beaumont Anthony Caruso
Producció	Jerry Wald
Guió	Ranald MacDougall
Música	Franz Waxman
Fotografia	James Wong Howe
Muntatge	George Amy
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1945
Durada	142 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Califòrnia
Color	en blanc i negre
Pressupost	1.592.000 $
Recaptació	3.961.000 $ (mundial) 2.117.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema bèl·lic i cinema d'acció
Tema	Guerra del Pacífic, aviació i Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Myanmar
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor història (1946) Oscar al millor muntatge (1946) Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1946)

Objectiu Birmània (Objective, Burma!) és una pel·lícula de guerra estatunidenca dirigida per Raoul Walsh el 1945 i doblada al català.

Argument

El 1943, un comando de paracaigudistes americans, ajudats per un oficial de l'Exèrcit nacional revolucionari xinès i de dos exploradors gurkhas, és deixat anar a l'Alta Birmània per destruir una estació de radar japonesa. Pel camí de la tornada, les peripècies es multiplicaran mentre que la unitat haurà d'enfrontar-se a soldats de l'exèrcit imperial japonès.^[1]

Repartiment

• Errol Flynn: Capità Nelson
• James Brown: Sergent Treacy
• William Prince: Tinent Jacobs
• George Tobias: Caporal Gabby Gordon
• Henry Hull: Mark Williams (corresponsal de guerra American News)
• Warner Anderson: Coronel J. Carter (CO, 503rd Infantry)
• John Alvin: Hogan
• Marc Stevens (amb el nom de Stephen Richards): Tinent Barker
• Richard Erdman: Soldat ras Nebraska Hooper
• Tony Caruso: Miggliori

Comentaris

• Aquesta pel·lícula val sobretot per a la qualitat de les seves escenes de combat, àmpliament superior a la de moltes produccions contemporànies rodades completament en estudis.
• El guió no és tenyit per la rectitud política que guiarà moltes realitzacions ulteriors. A tall d'exemple, les accions de l'exèrcit imperial japonès són posades en qüestió i els GI's es refereixen als soldats japonesos anomenant-los «monkeys» (simis).
• La pel·lícula és molt americana, encara que posi en escena un xinès i dos Gurkhas. Aquesta composició a la glòria dels Estats Units li va suposar ser prohibida al Regne Unit, per no respectar la veritat històrica, ja que són principalment soldats indis i britànics els que van participar en la campanya de Birmània en el centre i el sud del país i xinesos al nord. El fet que la història es desenvolupi abans de la reconquesta aliada pot tanmateix justificar aquesta tria.
• Un dels escriptors del patriòtic guió, Lester Cole, serà més tard acusat de simpaties amb el comunisme.

Nominacions

• 1946:
  • Oscar al millor muntatge per George Amy
  • Oscar a la millor banda sonora per Franz Waxman
  • Oscar al millor guió original per Alvah Bessie

Referències