Nikolai Vavílov

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Vavílov.[1]
Infotaula de personaNikolai Vavílov

(1933) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1887 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Saràtov (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCamp de treball Modifica el valor a Wikidata (Inanició Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaVoskresenskoye cemetery of Saratov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Agrària Estatal Russa
institut commercial de Moscou (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia, agricultura i genètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, genetista, geògraf, explorador, biòleg, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVASKhNIL (en) Tradueix
Federal Research Center "N.I. Vavilov All-Russian Institute of Plant Genetic Resources" (en) Tradueix
Societat Geogràfica de Rússia
Vavilov Institute of General Genetics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1942–)
Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (1929–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1925–)
Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Acadèmia de Ciències de Rússia
Comitè Executiu Central de Totes les Rússies Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBoris Semevskiy (en) Tradueix, Valentin Kuzmin (en) Tradueix i Aleksandr Negrul Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaVavilov Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaVavilov family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeE. I. Barulina Modifica el valor a Wikidata
PareIvan Vavilov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansSergei Ivanóvitx Vavilov Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (18 juny 1942)  Membre estranger de la Royal Society
  • (1926)  Premi Lenin
  •  Medalla de l'Exhibició d'Or a l'assoliment econòmic
  •  Medalla Nikolai Przewalski Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 64261851 IPNI: 11102-1 Modifica el valor a Wikidata

Nikolai Ivànovitx Vavílov - Николай Иванович Вавилов (rus) - (Moscou, 25 de novembre de 1887 - 26 de gener de 1943) va ser un destacat botànic i genetista rus. És conegut per haver establert els centres d'origen de les plantes conreades (centres d'origen de Vavílov). Va dedicar la seva vida a la millora del blat, blat de moro, i altres cereals. Vavilov era el germà gran del físic Serguei Ivànovitx Vavílov.

Estudià agricultura a Moscou i es llicencià el 1910. Mentre desenvolupava la seva teoria dels centres d'origen de les plantes cultivades, Vavílov organitzà una sèrie d'expedicions agronòmiques recollint llavors de gran part del món i va crear a Leningrad la més gran col·lecció de llavors del món.[2] Aquest dipòsit de llavors va ser mantingut fins i tot durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial. Vavílov també formulà la llei de les sèries homòlogues en la variació.[3] Va rebre el Premi Lenin.

Vavílov criticà els conceptes no mendelians de Trofim Lissenko. Per això, Vavílov va ser arrestat el 1940 i morí de desnutrició a la presó el 1943. La majoria dels seus treballs de genètica van ser presos pels alemanys el 1943, i transferits a l'Institut per a la Genètica de les Plantes de la SS a Graz, Àustria.[4] però el gran banc de llavors de Leningrad no en va ser afectat.

Referències

  1. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. ↑ The significance of Vavilov's scientific expeditions Arxivat 2008-01-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 124. Bioversity International.
  3. ↑ Popov I. Yu (2002). Periodical systems in biology Arxivat 2007-05-14 a Wayback Machine.
  4. ↑ Heinz Brücher and the SS botanical collecting command to Russia 1943 Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 129. Bioversity International.

Bibliografia

  • Shumnyĭ, V K «[Two brilliant generalizations of Nikolai Ivanovich Vavilov (for the 120th anniversary)]». Genetika, 43, 11, 2007, p. 1447–53. PMID:18186182.
  • Zakhàrov, Ilià A «Nikolai I Vavilov (1887-1943)». J. Biosci., 30, 3, 2005, p. 299–301. PMID:16052067.
  • Crow, J F «Plant breeding giants. Burbank, the artist; Vavilov, the scientist.». Genetics, 158, 4, 2001, p. 1391–5. PMID:11514434.
  • Crow, J F «N. I. Vavilov, martyr to genetic truth.». Genetics, 134, 1, 1993, p. 1–4. PMID:8514123.
  • Delone, N L «[Significance of the scientific heritage of N.I. Vavilov in the development of space biology (on the centenary of his birth)]». Kosmicheskaia biologiia i aviakosmicheskaia meditsina, 22, 6, p. 79–83. PMID:3066990.
  • Vasina-Popova, E T «[The role of N. I. Vavilov in the development of Soviet genetics and animal selection]». Genetika, 23, 11, 1987, p. 2002–6. PMID:3322935.
  • Levina, E S «Not Available». Voprosy istorii estestvoznaniia i tekhniki (Institut istorii estestvoznaniia i tekhniki (Akademiia nauk SSSR)), 4, 1987, p. 34–43. PMID:11636235.
  • Alekseev, V P «Not Available». Sovetskaia ėtnografiia / Akademiia nauk SSSR i Narodnyĭ komissariat prosveshcheniia RSFSR, 6, 1987, p. 72–80. PMID:11636003.
  • Raipulis, J «Not Available». Vestis. Izvestiia. Latvijas PSR Zinātnu akadēmija, 9, 1987, p. 71–6. PMID:11635329.
  • «[Correspondence legacy of N. I. Vavilov]». Genetika, 15, 8, 1979, p. 1525–6. PMID:383572.
  • Berdyshev, G D; Savchenko, N I; Pomogaĭbo, V M; Shcherbina, D M «[Celebration of the 90th anniversary of the birth of N. I. Vavilov in the Ukraine]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 177–9. PMID:356364.
  • Khuchua, K N «[Life and career of Academician N. I. Vavilov. On the 90th anniversary of his birth]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 174–7. PMID:356363.
  • Kondrashov, V «[On the 90th birthday of N. I. Vavilov]». Genetika, 14, 12, 1978, p. 2225. PMID:369949.
  • Reznik, S. and Y. Vavilov 1997 "The Russian Scientist Nicolay Vavilov" (preface to English translation of:) Vavilov, N. I. Five Continents. IPGRI: Rome, Italy.
  • Cohen, Barry Mendel 1980 Nikolai Ivanovich Vavilov: His Life and Work. Ph.D.: University of Texas at Austin.
  • Bakhteev, F. Kh. (James G. Dickson, translator) 1960 "To the History of Russian Science: Academician Nicholas IV an Vavilov on His 70th Anniversary (November 26, 1887-August 2, 1942)," The Quarterly Review of Biology, 35: 115-119.

Enllaços externs

  • The Murder of Nikolai Vavilov. The Story of Stalin's Persecution of One of the Great Scientists of the Twentieth Century. By Peter Pringle
  • SIENCE SATURDAY: Science Under Stalin; Peter Pringle’s “The Murder of Nikolai Vavilov”. Nikolai Vavilov: the Indiana Jones of crop diversity
  • Vavilov, Centers of Origin, Spread of Crops Arxivat 2008-07-07 a Wayback Machine.
  • Vavilov Centre for Plant Industry
  • THEORETICAL BASIS OF OUR RESEARSHES
Registres d'autoritat