Model A-B-C
El Model A-B-C és una eina heurística elaborada inicialment per Albert Ellis, teòric cognitivoconductual, i àmpliament usat en la teràpia racional emotiva conductual. S'esquematitza així: A → B → C, en què A representa l'esdeveniment observat pel subjecte, B representa una creença o interpretació del fet observat, i C les conseqüències emocionals d'aquesta interpretació (B).[1]
El model en la pràctica clínica
Les persones generalment creuen que les seues emocions exacerbades són producte dels esdeveniments exteriors, quan en realitat són producte de les seues interpretacions i sobretot les seues valoracions i exigències personals (model erroni: A → C).[1]
Ampliacions del model
El model ha estat ampliat per satisfer les necessitats de la pràctica clínica. Segons Lega, ballo i Ellis (1997):[2]
- A (fets observats)
- B (creences: interpretacions i judicis de valor sobre A)
- rB: creences racionals
- iB: creences irracionals
- C (conseqüències de les creences B sobre els fets A)
- Ced: conseqüències emocionals desitjades
- Ccd: conseqüències conductuals desitjades
- Cei: conseqüències emocionals indesitjables
- Cci: conseqüències conductuals indesitjables
- D (debat o procés de qüestionament racional)
- Efcg: estratègies cognitives (diàleg socràtic, biblioteràpia i altres)
- Efe: estratègies emotives (assaigs amb la imaginació)
- Efc: estratègies conductuals (proves de realitat empíriques i assaigs conductuals)
- E (efectes del procés de qüestionament i la pràctica).
Vegeu també
- Albert Ellis.
- Reestructuració cognitiva.
- Teràpies cognitivoconductuals.