Marià Vehils i Salvat
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1799  Barcelona | ||||
| Mort | 9 octubre 1837 (37/38 anys) | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | polític, advocat | ||||
| Família | |||||
| Parents | Joaquim Vehils i Fochs (net) Rafael Vehils i Grau (besnet) | ||||
Marià Vehils i Salvat (Barcelona, 1799 - 9 d'octubre de 1837)[1] fou un hisendat, advocat i polític català del segle xix. Membre del Partit Moderat,[2] fou alcalde de Barcelona entre abril i octubre de 1836.
Biografia
Fou fill de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart i de Mariana Salvat i Martí, ambdós de Barcelona.[1]
Fou també capità del Segon Batalló de la Milícia Nacional.[3] i fou tinent d'alcalde el 1835-1836 i entre juliol i octubre de 1837, de tal manera que es distingí especialment en la repressió de les bullangues de 1835 i en la persecució als dirigents del Partit Progressista.[4] Posteriorment, fou nomenat cap de la policia de la ciutat,[2] que organitzà per a protegir la propietat i l'ordre i vigilar els revolucionaris. Va resultar greument ferit en ser atacat el 8 d'octubre de 1837, quan sortia de votar del col·legi electoral de les Magdalenes del seu districte durant les eleccions a Corts, un atac realitzat per liberals exaltats de la Milícia Nacional. Va morir l'endemà, 9 d'octubre.[1] Aquest fet serví com a excusa al baró de Meer per a dissoldre-la (aleshores tenia 12.000 efectius)[2][5] i per a empresonar als caps del liberalisme progressista de Barcelona.
Marià Vehils va estar casat amb Dolors Catà de la Torre (ca. 1800-1873), amb qui va tenir cinc fills: Joaquim, Marià, Pilar, Mariana i Mercè.[1] Un dels seus nets, fill del seu fill Joaquim, prestigiós advocat, va ser el músic barceloní Joaquim Maria Vehils i Fochs.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Defuncions 1837-1829, núm. 2041». AMCB, 10-10-1837.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, Industrial i Progressista (Barcelona 1800-1854). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 111, 146 i 157.
- ↑ Raüll, Francesc. Historia de la conmoción de Barcelona, en la noche del 25 al 26 de julio de 1835, p. 65.
- ↑ Santirso Rodríguez, 1997, p. 127.
- ↑ Garcia i Rovira, 1998, p. 67.
Bibliografia
- Garcia i Rovira, Anna Ma. «Radicalismo liberal, republicanismo y revolución 1835-1837». Ayer, 29, 1998, pàg. 63-90. Arxivat de l'original el 2012-06-21.
- Santirso Rodríguez, Manuel «Los militares en la revolución liberal española: el caso de los capitanes generales de Cataluña (1832-1839)». Trienio, 27, 05-1997, pàg. 83-134. Arxivat de l'original el 2016-10-02.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Marià de Cabanes i d'Escofet | Alcalde de Barcelona 1836 | Succeït per: Marià Borrell |
