Lluís Miquel Recoder i Miralles

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Lluís Miquel Recoder i Miralles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Conseller de Territori i Sostenibilitat
29 desembre 2010 – 27 desembre 2012
← Joaquim Nadal i Farreras, Francesc Baltasar i AlbesaSanti Vila i Vicente →
Vicepresident cinquè de la Diputació de Barcelona
19 juliol 2007 – 28 desembre 2010 – Mercè Conesa i Pagès →
Diputat provincial de Barcelona
19 juliol 2007 – 28 desembre 2010 – Mercè Conesa i Pagès →
Alcalde de Sant Cugat del Vallès
1999 – 2010
← Joan Aymerich i ArocaMercè Conesa i Pagès →
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1996 – 4 novembre 1999 – Francesc Xavier Tubert i Alsina →
Legislatura: sisena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

30 gener 1995 – 24 gener 2000
Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 27 març 1996
Legislatura: cinquena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993
Legislatura: quarta legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

President Joventut Nacionalista de Catalunya
1988 – 1990
← Enric Ticó i BuxadósFeliu Guillaumes i Ràfols →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Legislatura: tercera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista de Catalunya (2020–)
Convergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Twitter (X): lluisrecoder Modifica el valor a Wikidata

Lluís Miquel Recoder i Miralles (Barcelona, 29 de setembre de 1958) és un advocat i polític català que ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. És soci assessor a KPMG Espanya.

Biografia política

Llicenciat en Dret. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de desembre de 1976. Fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual fou secretari i president del 1986 al 1991. Va ser cap de la Secció d'Adquisició del Sòl de l'Institut Català del Sòl de 1982 a 1986.

Ha estat diputat per CiU per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989, 1993 i 1996, però dimití el 1999. Ha estat vocal de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats.[1] Posteriorment ha estat president del Consell Nacional de la JNC, sotssecretari de la Taula del Consell Nacional de CDC i alcalde de Sant Cugat del Vallès des de 1999.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. De 2003 a 2006 fou secretari de la Comissió de Control Parlamentari dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades de l'Administració de la Generalitat i de la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.[2] No es va presentar a la reelecció en 2006 per tal de dedicar-se a la tasca municipal.

A les eleccions municipals del 2007, Lluís Recoder revalida l'alcaldia de Sant Cugat amb una àmplia majoria, en passar de 10 a 14 regidors. Es converteix en un dels alcaldes convergents més rellevants a Catalunya. Tot i que CiU és la qui ostenta la majoria d'alcaldies de Catalunya amb 420, enfront de les 278 del PSC, 150 d'ERC, 25 d'ICV-EUiA, 3 del PPC i 70 d'independents, aquesta és la localitat catalana més gran on CiU governa, i a més amb una àmplia majoria.

Des del juliol de 2007, també ocupa una de les vicepresidències de la Diputació de Barcelona.

El febrer de 2009 va publicar el llibre La llibertat com a resposta, editat per Ara Llibres, on repassa els moments claus de la seva trajectòria política i vital, reflexiona entorn els seus interessos prioritaris i avança els seus projectes de futur. En l'obra, l'alcalde de Sant Cugat posa al descobert moments viscuts en primera persona i reflexiona al voltant de conceptes com el medi ambient, l'educació, la gestió de recursos, el catalanisme i la lluita contra el descrèdit de la política, entre d'altres.[3] A tall d'exemple, proposa un sistema en què els càrrecs de confiança siguin escollits per meritocràcia.[4]

El 29 de desembre de 2010 va ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2012.

Referències

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 263
  3. Recoder presenta l'obra La llibertat com a resposta al Centre de Premsa de Barcelona
  4. «"No pots agafar uns amiguets fidels i posar-los en el càrrec. Nosaltres vam portar persones a l'ajuntament sense preguntar-los per la seva filiació política. Però eren totes competents"». Alcaldes.eu. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Ernest Lluch i Martín  · Joan Majó i Cruzate  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Josep Maria Triginer i Fernández · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Francesc Sanuy Gistau  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Pedro Costa Sanjurjo  · Magí Pont Mestres  · José Nicolás de Salas Moreno  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Manuela de Madre Ortega · Lluís Alegre i Selga · Francesc Homs i Ferret  · Jordi Pedret i Grenzner  · Jordi Joan Mataix Hidalgo
Tarragona
Lleida
Girona
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Quarta Legislatura (1989 - 1993)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Maria Dolors Renau i Manén  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Juli Busquets i Bragulat · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Miquel Roca i Junyent  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Francesc Homs i Ferret  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · José Nicolás de Salas Moreno  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Enric Lacalle i Coll  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Joan Josep Armet i Coma  · Francesc Baltasar i Albesa  · Santiago Martínez i Saurí  · Santiago Ballesté i Clofent
Tarragona
Lleida
Girona
← III Legislatura •••• V Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Cinquena Legislatura (1993 - 1996)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Jordi Pedret i Grenzner  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Carme Figueras i Siñol · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Miquel Roca i Junyent  · Joaquim Molins i Amat  · Francesc Homs i Ferret  · Josep Sánchez i Llibre  · Joaquima Alemany i Roca  · Ramon Camp i Batalla  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Manuel Josep Silva i Sánchez  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Joan Antoni Turell i Cabrinety  · Pere Baltà i Llopart  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Guillermo Gortázar Echevarría  · Sergio Gómez-Alba Ruiz  · Reyes Montseny Masip  · Salvador Sanz Palacio  · Ramon Espasa i Oliver  · Rafael Ribó i Massó  · Mercè Rivadulla i Gràcia  · Pilar Rahola i Martínez  · Francesc Xavier Tubert i Alsina  · Feliu Guillaumes i Ràfols  · Joan Josep Armet i Coma  · Remigio Herrero i Garcia
Tarragona
Lleida
Girona
← IV Legislatura •••• VI Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Sisena Legislatura (1996 - 2000)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Josep Borrell i Fontelles  · Salvador Clotas i Cierco  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Joan Marcet i Morera  · Anna Balletbò i Puig  · Miquel Iceta i Llorens  · Jordi Pedret i Grenzner  · Isabel López i Chamosa  · Pere Jover i Presa  · Jordi Marsal i Muntalà  · Josep Corominas i Busqueta  · Joaquim Molins i Amat  · Francesc Homs i Ferret  · Carme Laura Gil i Miró  · Josep Sánchez i Llibre  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Carles Campuzano i Canadès  · Ignasi Guardans i Cambó  · Manuel Josep Silva i Sánchez  · Carme Solsona i Piñol  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Guillermo Gortázar Echevarría  · Jorge Trías Sagnier  · Reyes Montseny Masip  · Joan Saura i Laporta  · Mercè Rivadulla i Gràcia  · Pilar Rahola i Martínez  · Jordi Jané i Guasch  · Salvador Sanz Palacio  · Francesc Xavier Tubert i Alsina  · Lourdes Muñoz Santamaría  · Maria Josep Atienza i Guerrero  · Sergio Gómez-Alba Ruiz
Tarragona
Lleida
Girona
← V Legislatura •••• VII Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
De 1977 al 2010 Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. De 2010 a l'actualitat: Conselleria de Territori i Sostenibilitat
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer govern d'Artur Mas - IXa legislatura (29 de desembre de 2010 – 25 de novembre de 2012)
President
Vicepresidenta
Joana Ortega (Governació i Relacions Institucionals)
Consellers
Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Felip Puig (Interior) • Lluís Recoder (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) • Josep Lluís Cleries (Benestar Social i Família) • Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) • Pilar Fernández (Justícia)
  • Vegeu aquesta plantilla
Presidents de la JNC
1982–1984: Ramon Camp i Batalla  · 1984–1986: Raimon Gusi i Amigó  · 1986–1988: Enric Ticó i Buxadós  · 1988–1991: Lluís Recoder i Miralles  · 1991–1994: Feliu Guillaumes i Ràfols  · 1994–1996: Carles Campuzano i Canadès  · 1996–2000: Sense presidència  · 2000–2002: Jordi Xuclà i Costa  · 2002–2004: Esther Roca i Isart  · 2004–2006: Albert Batalla i Siscart  · 2006–2008: Marc Pifarré i Estrada  · 2008–2012: Gerard Figueras i Albà  · 2012–2015: Marta Pascal i Capdevila · 2015–2019: Sense presidència
  • Vegeu aquesta plantilla
Secretaris Generals de la JNC
1980–1982: Ramon Camp i Batalla  · 1982–1984: Joan Oliveres i Bagués  · 1984–1986: Enric Ticó i Buxadós  · 1986–1988: Lluís Recoder i Miralles  · 1988–1989: Jordi Martí i Galbis  · 1989–1994: Carles Campuzano i Canadès  · 1994–1998: Josep Rull i Andreu  · 1998–2000: Jordi Xuclà i Costa  · 2000–2004: Albert Batalla i Siscart  · 2004–2008: Jordi Cuminal i Roquet  · 2008–2015: Sense secretari general  · 2015–2019: Sergi Miquel Valentí
Registres d'autoritat
Bases d'informació