Lluís Mercader

Infotaula de personaLluis Mercader Escolano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1444 Modifica el valor a Wikidata
Sagunt Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1516 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Bunyol Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de santa Magdalena de la cartoixa de Valldecrist 
  Bisbe de Tortosa
20 maig 1513 – fins a la seva mort
  Inquisidor General d'Aragó i Navarra
15 juliol 1513 – fins a la seva mort
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de la Cartoixa Modifica el valor a Wikidata
Inquisidor general de la Corona d'Aragó
15 juliol 1513 – 1r juny 1516 (mort en el càrrec) – Adrià VI →
Bisbe de Tortosa
20 maig 1513 –
← Joan d'Enguera – Adrià VI →
Diòcesi: bisbat de Tortosa
Modifica el valor a Wikidata

Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516) va ser un religiós cartoixà valencià, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.

Biografia

Lluís Mercader naix a Sagunt l'any 1444, parent dels barons de Bunyol. Estudia en les universitats de València, humanitats, i Salamanca, matemàtiques, arts i teologia i, posteriorment, es doctora en aquesta darrera universitat en ambdós drets.[1]

En 1468 entra en la cartoixa de Valldecrist, on ocupa als pocs anys el càrrec de mestre de novicis i, en 1476, és nomenat procurador. En 1488 és elegit prior de la cartoixa de Porta Coeli i, a l'any següent, ocupa el mateix càrrec a Valldecrist. Posteriorment és nomenat visitador de la província de Catalunya en el Capítol General de 1490 i visitador d'Alemanya en 1494.[1]

Ferran el Catòlic l'envia com ambaixador a diversos estats: al regne d'Hongria, regnant Vladislau II, per resoldre la destinació de la dot de Beatriu d'Aragó.,[2] a l'Àustria de Maximilià I i, en 1499, als Estats Pontificis, on viu dos anys i manté una bona relació amb Alexandre VI.[1]

Tornat a la Península en 1501, el rei Ferran li assigna la reforma dels ordes mendicants de la Corona d'Aragó, especialment en el Regne de València. En 1504 és nomenat conseller i confessor del rei i, amb ell, es trasllada a Nàpols, on viu fins a 1507. Els anys següents els viu amb protestes de la seva orde per desatenció de les seves obligacions, provocada pels diversos serveis al rei.[1]

Lluís Mercader, amb una llarga trajectòria de serveis a la Corona, és presentat pel rei i nomenat inquisidor general de la Corona d'Aragó i del regne de Navarra per Lleó X el 15 de juliol de 1513.[3] També, presentat pel rei, és nomenat bisbe de Tortosa per Lleó X el 20 de maig de 1513, pren possessió el 13 de gener de 1514[4][5] i, durant el seu mandat, se sap que realitza una visita ad limina, mitjançant procurador, el 9 de febrer del mateix any,[6] dinamitza la construcció de la catedral amb l'aportació de 400 escuts anuals i encarrega al morisc convers Joan Andreu la redacció del tractat anomenat Confusión de la secta mahomática y del Alcorán (1515).[7]

Mor el 9 de juliol de 1516, a Bunyol estant, i les seves despulles es dipositaren en la capella de santa Magdalena de la cartoixa de Valldecrist.

Referències

Bibliografia

  • Cantera Montenegro, Santiago. «Los cartujos en la Península Ibérica en la Edad Media». A: Del silencio de la cartuja al fragor de la orden militar (en castellà). Aguilar de Campoo (Palencia): Fundación Santa María la Real, 2010, pp. 33-59. ISBN 978-84-89483-65-1 [Consulta: 16 octubre 2015]. 
  • Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii et recentioris aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen tertium: Saeculum XVI ab anno 1503 complectens. Editio altera. Monasterii (Münster): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1923 [Consulta: 4 novembre 2015]. [Enllaç no actiu]
  • Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867 [Consulta: 16 octubre 2015]. 
  • Gómez, Ildefonso María. Escritores cartujanos españoles (en castellà). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1970. ISBN 8472021068 [Consulta: 16 octubre 2015]. 
  • Llorente, Juan Antonio. Anales de la Inquisición de España (en castellà). tomo II. Madrid: Imprenta de Ibarra, 1813 [Consulta: 18 octubre 2015]. 
  • Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420. 
  • O'Callaghan, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896. 
  • Orella Unzue, José Luís «Los grupos de presión y las corrientes ideológicas que condicionan el nacimiento de la Inquisición Española en el País Vasco y en Navarra: (1510-1529)». Revista de la Inquisición, núm. 8, 1999, pp. 7-32. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 1131-5571 [Consulta: 19 maig 2011].
  • Querol Coll, Enric. Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII) (en castellà). [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. ISBN 8468899887 [Consulta: 4 novembre 2015]. 
  • Zurita, Jerónimo. Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia (en castellà). Libro 4. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2005 [Consulta: 18 octubre 2015]. 

Enllaços externs

  • Libro de Armoria. Biografia.
Bases d'informació