Llengües zapoteques
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oaxaca,  Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Zapoteca Chatino Papabuco Solteco | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Llengües otomang, les zapoteques són el número 14 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | zapo1436 |
Les llengües zapoteques són un grup de llengües de la família otomang procedents d'un protozapoteca comú parlat pel poble dels zapoteques durant l'era de dominància de Monte Albán.
Classificació
El zapoteca es divideix usualment en dues branques les variants zapoteques pròpiament dites, les variants chatins i variants menors com el papabuco i el solteco, que alguns autors consideren llengües zapoteques divergents. Basant-se en l'anàlisi del sistema pronominal i altres innovacions s'ha proposat la següent relació entre les llengües zapoteques: [1][2][3]
| Zapotecano |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació del Zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle xix es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixteca que formarien la branca oriental de les llengües otomang.
Comparació lèxica
El següent quadre mostra els pronoms subjecte en proto-zapoteca, chatino, papabuco i proto-zapotecano:
| GLOSA | proto- zapoteca | chatino | [5] papabuco | [6] proto- zapotecano[7] |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular | *naʔ | ʔnyãã43 | ã | *naʔ |
| 2a persona singular | *luʔ(i) *nuʔ | ʔĩĩ21 | ru | *luʔ *nuʔ |
| 3a persona singular (persona) | *pi | |||
| 3a persona singular (animat) | *ma(ni) | |||
| 3a persona singular (inanimat) | *ni | |||
| 1a persona plural inclusiva | *na | ʔnyãã23 | na | *nã |
| 1a persona plural exclusiva | *tyiʔu *ya | ʔwa43 | *yã | |
| 2a persona plural | *wa | ʔwã³² | *wã | |
| 3a persona plural |
Quant als numerals es tenen les següents temptatives de reconstrucció:
| Variant | un | dos | tres | quatr3 | cinc | sis | set | vuit | nou | deu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Proto-zapoteca | *tobi | *tjop- | *tson- | *tap- | *gayoʔ | *šopa | *ga'tsi | *šonoʔ | *gaʔ | *tsi |
| Chatino de la zona alta[8] | ska23 | tukwa³² | snã³² | hakwa23 | ki'yu³² | skwa³² | kati21 | snũ23 | kaa² | tii² |
| Proto-zapotecano | *tukw- | *tsna- | *takw- | *kayuʔ | *skwa | *ka'ti | *snu | *kaʔ | *tii |
Referències
- ↑ Opstein, 2003, p. 16
- ↑ Suárez, 1977 [1990]
- ↑ Campbell & Cruz, 2010, p. 3
- ↑ "Languages of the World" de la *Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 786.
- ↑ Pride & Pride, 1997, pp. 110-113.
- ↑ Juan J. Redón, 1971.
- ↑ Natalie Operstein, 2003.
- ↑ Pride y Pride, Chatino de la zona alta, (1997:155).
Bibliografia
- Campbell, Eric W. & Anthony C. Woodbury (2010): "The comparative tonology of Chatino: A prolegomenon"[Enllaç no actiu], Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, Annual Meeting, at LSA, Baltimore, MD. Handout.
- Natalie Operstein (2003): "Los pronombres personales en zapoteco y zapotecano: un estudio diacrónico" Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine., UCLA.
- Leslie Pride & Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, oaxaca, en Archivo de lenguas indígenas de México, ed. COLMEX, ISBN 968-12-0701-7.
- Suárez, Jorge A. 1973. "On Proto-Zapotec Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 4 (Oct., 1973), pp. 236-249.
Enllaços externs
- Llengües zapoteques Arxivat 2006-10-14 a Wayback Machine.
 Llengües de Califòrnia | |
|---|---|
Itàliques indica Llengua extingida | |
| Algiques | |
| Atapascanes | |
| Chumash | |
| Ohlone | |
| Hoka | |
| Penutianes | |
| Shasta |
|
| Uto-asteca |
|
| Wintuan | |
| Yokuts | |
| Yuki-wappo | |
| Llengües aïllades | |
| Mesoamericanes | |
| Asiàtiques | |
| Indoeuropees |
|
