Llengües magdalèniques

Infotaula de família lingüísticaLlengües magdalèniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaColòmbia Colòmbia
Veneçuela Veneçuela
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües txibtxa Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Meridional
Septentrional
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologmagd1236 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.

Classificació

Les llengües magdalèniques es divideixen en dos grans grups:

1. Magdalènic meridional
a. Llengües cundicocúyiques
  • Muisca
  • Duit
b. Tunebo (U'wa)
  • Occidental 700 (1998)[1]
  • Central 2.500 (2000)[2]
  • Barro Negro 300 (1981)[3]
  • Angosturas 50 (2009)[4]
c. Barí 5.390 (2001)[5]
2. Magdalènic septentrional
a. Llengües arhuaques
a1.Kogui 11.000 (2007)[6]
a2. Llengües arhuàciques orientals-meridionals
i.Llengües arhuàciques orientals
  • Damana (wiwa o malayo) 1.920 (2001);[7] 6.600 (2010)[8]
  • Atanque (kankui o kankuamo)†
ii.Ica 14.800 (2001)[9]
b.Chimila 2.000 (2006)[10]

Alguns autors prefereixen considerar al chimila i al barí com a branques independents pel que divideixen les llengües magdalèniques en quatre branques: cundiocúyica, arhácica, chimila i barí.

Descripció lingüística

Comparació lèxica

Els numerals en diferents varietats magdaléniques són:[11][12]

GLOSSA Septentrional Meridional PROTO-
MAGDALÈNIC
PROTO-
ARHUAC 		Chimila Muisca
clàssic		 Tunebo Barí
'1' *ekwa tiːɁte ata ubisti itóp ?
'2' *móuga tiːɁmuʰna boʦa bukái issámi *ᵐbúka
'3' *máigwa tiːɁmaʰna mika bai biténtkou *ᵐbai
'4' *maʔkáiwa ᵐbriːɁɟeːɁe muika bakái intó akóu *ᵐbakái
'5' *atigwa hycsa esí kobá *-tikʷ-
'6' *teingwa ta terai *ter-
'7' *kugwa kuhubkwa kukuí *kuku-
'8' *abiwa suʦa abi *abi-
'9' *ikawa aka estari ?
'10' *ugwa hubčihika ukasi *ukʷa-

Referències

  1. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Western
  2. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Central
  3. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Barro Negro
  4. ↑ Ethnologue report for language code - Tunebo, Angosturas
  5. ↑ Ethnologue report for language code - Barí
  6. ↑ Ethnologue report for language code - Kogi
  7. ↑ Ethnologue report for language code - Malayo
  8. ↑ "Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana" Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.. Ministerio de Cultura de Colombia. 24 de febrero de 2010. Consultado el 9 de junio de 2012.
  9. ↑ Ethnologue report for language code - Arhuaco
  10. ↑ Ethnologue report for language code - Chimila
  11. ↑ «Chibchan numerals». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 26 gener 2014].
  12. ↑ Chibchan Numerals (Mark Rosenfelder)

Bibliografia

  • Constenla Umaña, Adolfo. 1981. Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). «Enllaç».
  • Constenla Umaña, Adolfo. Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. San José, C.R.: Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991. 
  • Constenla Umaña, Adolfo «Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes». Boletín del Museo del Oro, 38-39, 1995. Arxivat de l'original el 2009-09-09. p. 13-56 [Consulta: 26 gener 2014]. Arxivat 2009-09-09 a Wayback Machine.
  • Constenla Umaña, Adolfo «Acerca de la relación genealógica entre las lenguas lencas y las lenguas misumalpas». Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica, 28, 2002. p. 189-206.
  • Constenla Umaña, Adolfo «¿Existe relación genealógica entre las lenguas misumalpas y las chibchenses?». Estudios de Lingüística Chibcha, 24, 2005. p. 7-85.
  • Constenla Umaña, Adolfo «Estado actual de la subclasificación de las lenguas chibchenses y de la reconstrucción fonológica y gramatical del protochibchense». Estudios de Lingüística Chibcha, 27, 2008. p. 117-135.