Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra

Infotaula de personaJustino Antolínez de Burgos y de Saavedra
Biografia
Naixementc. 1557 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1637 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Tortosa Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Tortosa Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
14 febrer 1627 –
← Agostino Spinola Basadone – Giovanni Battista Veschi →
Diòcesi: bisbat de Tortosa
Bisbe de Tortosa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid
Universidad de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1627–), historiador, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversidad de Granada
Reial Audiència i Cancelleria de Granada Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAgostino Spinola Basadone Modifica el valor a Wikidata

Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra (Valladolid, 1557[1] o 1564[2] – Tortosa, 7 de setembre de 1637). Religiós agustinià i historiador eclesiàstic, primer abat del Sacromonte i bisbe de Tortosa.[3]

Biografia

De família noble, neix a Valladolid. Fill de Galaz Antolinez de Burgos, regidor de Valladolid i de Catalina Alfonso de Saavedra, tingué nombrosos germans, entre els quals destaca Agustín, que fou bisbe de Ciudad Rodrigo i arquebisbe de Santiago de Compostel·la.[4]

Estudia a la universitat de Valladolid, on obté el 2 d'agost de 1581 el grau de batxiller en Lleis,[5] i possiblement, a continuació, la llicenciatura en ambdós drets.[6]

En 1585, essent un jove prevere, entra de capellà en la casa de Pedro de Castro Vaca y Quiñones, president de la Cancelleria de Valladolid, al qual acompanya a Granada quan aquest és nomenat arquebisbe de la ciutat en 1589. En Granada, com home de confiança de l'arquebisbe, és nomenat provisor i vicari general, i obté una capellania en la Capella Reial. Més tard obté les dignitats de degà i ardiaca de la catedral i fou el primer abat del Sacromonte.[7][3] En 1596 realitza una visita pastoral, delegat per l'arquebisbe, a totes les parròquies de la capital.[8]

Segona versió de la portada de la Historia eclesiástica de Granada, dibuixada per Girolamo Lucente i gravada per Frans Heylan.

Estigué en primera línia en tot el relacionat amb les troballes de la muntanya de Valparaiso i la Torre Turpiana: presencia la recepció de les troballes, realitza una enquesta sobre els martiris a las Aljurrarras, fou un dels principals promotors de la institucionalització religiosa, arquitectònica i urbanística de l'espai sagrat, amb la construcció de l'abadia del Sacromonte, de la qual seria el primer abat. Convençut de l'autenticitat de les relíquies, prepara una obra històrica intitulada Historia eclesiástica de Granada, que enllestida per a imprimir-se l'any 1611 no arribà a editar-se.[9] Aquesta obra és un homenatge al seu mentor, l'arquebisbe Pedro de Castro, i una defensa de la historicitat de les preteses relíquies de torre Turpiana i dels ploms del Sacromonte.[10][11] En 1618 redacta les constitucions del Col·legi-Seminari del Sacromonte.[12]

El rei el presenta al bisbat de Tortosa el 14 de febrer de 1627, és nomenat el 7 de juliol del mateix any,[13] consagrat en Granada el 8 de juliol de 1628 pel cardenal Agostino Spinola Basadone, arquebisbe de Granada, i abans, bisbe de Tortosa,[14] i entra solemnement a Tortosa el 22 de juliol.[15]

Durant el seu pontificat realitza una visita pastoral l'any 1630, i poc després, descrivint la situació de la diòcesi,[16] la troba en un estat poc satisfactori, amb el canonges poc disciplinats —sense ordre en el cor i oposats a unes noves constitucions—, nombrosos plets i nul·litats matrimonials, clergues illetrats i alguns assassins, i manca de confessors i de persones preparades. Torna a visitar la diòcesi l'any 1634. En aquest període s'estableixen els jesuïtes a Tortosa i; celebra sínode l'any 1637.[17]

Assisteix al concili provincial tarraconense de 1635-1636, on es constitueix en un ferm partidari de la predicació en català, i així en la sessió XVIII, del 27 de febrer de 1636, presenta un escrit intitulat Memoriale Rmi. Epi. Dertrusensis ad hoc ut non nise cathalana lingua in tota Prova. conscionetur, defensant aquesta postura, que resulta aprovada en la sessió XLII mitjançant la constitució circa concionandum lingua cathalana.[18][19][20]

Mor el 7 de setembre de 1637 a Tortosa i fou soterrat front l'altar major de la catedral.[21]

Obra

  • Historia eclesiástica de Granada hasta el año de 1610 (1611). Acabada l'any 1611, per diversos motius no es va publicar, i en 1635 Antolínez de Burgos decideix suspendre l'edició en conèixer la imminent publicació de la Historia eclesiástica, principios y progressos de la ciudad y religión católica de Granada, de Francisco Bermúdez de Pedraza.[22] Per a aquesta publicació, Frans Heylan realitza una sèrie de gravats, que posteriorment s'utilitzarien per il·lustrar les Vindicias Catholicas Granatenses (1706), de Diego de la Serna Cantoral.[23] Aquesta obra consta de tres parts: la primera és la història de l'antiga església de Granada, amb la presència de San Jaume Apòstol a la ciutat; la segona part és una descripció de les vides i martiris dels sants trobats a la muntanya de Valparaiso i Torre Turpiana; i la tercera és la biografia dels bisbes de Granada des de la conquesta cristiana, amb un tractament més detallat del seu mentor, l'arquebisbe Pedro de Castro.

Referències i notes

  1. ↑ Sotomayor Muro 1996: p. XI.
  2. ↑ Alcocer y Martínez 1924: p. 160.
  3. ↑ 3,0 3,1 Antonio 1783: p. 830.
  4. ↑ Santiago Vela 1916: pp. 264 y 266.
  5. ↑ Alcocer y Martínez 1924: p. 161.
  6. ↑ Sotomayor Muro 1996: p. XIII.
  7. ↑ Heredia Barnuevo 1863: p. 4.
  8. ↑ Garcia Pedraza 2002: pp. 285-286.
  9. ↑ L'original es conserva en la biblioteca de la Universitat de Granada, ha estat digitalitzat i es pot consultar en DIGIBUG: repositori institucional de la Universitat de Granada, i existeix una edició actual, preparada per Manuel Sotomayor (1996).
  10. ↑ Calatrava 2006: p. 420.
  11. ↑ Barrios Aguilera 2006: p. 32.
  12. ↑ Arias de Saavedra 2008: p. 257.
  13. ↑ Eubel 1960: p. 174.
  14. ↑ Henríquez de Jorquera 1934: p. 687.
  15. ↑ Gonzalez Garcia-Valladolid 2003: p. 106.
  16. ↑ Segons la carta enviada per Antolínez a l'abadia del Sacromonte l'1 d'abril de 1631. (Sotomayor Muro 1996: p. XXIV.)
  17. ↑ Pitarch i Almela 2001: pp. 104, 107 i 135.
  18. ↑ Torrent i Badia 1983: pp. 150-154.
  19. ↑ Ferrando Francés 2011: pp. 238-239.
  20. ↑ Agustí i Farreny 1993: p. 74.
  21. ↑ Gonzalez Garcia-Valladolid 2003: p. 107.
  22. ↑ Cordón García 1997: p. 164.
  23. ↑ Barrios Aguilera 2006: pp. 34 i 36.

Bibliografia

  • Agustí i Farreny, A. «Els concilis de la tarraconense: Algunes aportacions a la història de la llengua catalana». A: Miscel·lània Jordi Carbonell. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pp. 53-94. ISBN 84-7826-458-2. 
  • Alcocer y Martínez, Mariano. Historia de la Universidad de Valladolid. vol. 5. Valladolid: Imprenta Castellana, 1924. 
  • Antonio, Nicolás. Bibliotheca hispana nova: sive hispanorum scriptorum qui ab anno MD. ad MDCLXXXIV floruere notitia (en llatí). Tumus primus. Matriti: Apud Joachimum de Ibarra typographum regium, 1783. 
  • Arias de Saavedra Alías, Inmaculada. «La Universidad de Grananda en la Época Moderna. Estudio y estado de la cuestión». A: Universidades hispánicas. Modelos territoriales en la Edad Moderna (II): Valencia, Valladolid, Oñate, Oviedo y Granada (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2008, pp. 237-268 (Miscelánea Alfonso IX, 2007). ISSN 1886-9475. ISBN 978-84-7800-344-0 [Consulta: 10 març 2013]. 
  • Barrios Aguilera, Manuel. «Pedro Castro y los Plomos del Sacromonte: invención y paradoja. Una aproximación crítica». A: Barrios Aguilera, Manuel; García-Arenal, Mercedes (eds.). Los plomos de Sacromonte: invención y tesoro (en castellà). València: Universidad de València, 2006, pp. 17-50. ISBN 84-370-6464-3. 
  • Calatrava, Juan. «Contrarreforma e imagen de la ciudad: La Granada de Francisco Bermúdez de Pedraza». A: Barrios Aguilera, Manuel; García-Arenal, Mercedes (eds.). Los plomos de Sacromonte: invención y tesoro (en castellà). València: Universidad de València, 2006, pp. 419-458. ISBN 84-370-6464-3. 
  • Cordón García, José Antonio. et al. La imprenta en Granada (en castellà). Granada: Universidad de Granada, 1997. ISBN 84-338-2355-8. 
  • Eubel, Conrad; Gauchat, Patritium. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen quartum: A Pontificatu Clementis PP. ViII (1592) usque ad Pontificatum Alexandri PP. VII (1667). Re-impressio immutata. Patavii: Typis librariae “Il Messaggero di S. Antonio”, 1960. 
  • Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867. 
  • Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011. ISBN 978-84-9788-380-1. 
  • Garcia Pedraza, Amalia. Actitudes ante la muerte en la Granada del siglo XVI. Los moriscos que quisieron salvarse (en castellà). vol. I. Granada: Universidad de Granada, 2002. ISBN 84-338-2857-6. 
  • Gonzalez Garcia-Valladolid, Casimiro. Datos para la historia biográfica de Valladolid (en castellà). 2 vol.. Valladolid: Maxtor, 2003. ISBN 84-9761-076-8. 
  • Henríquez de Jorquera, Francico; Marín Ocete, Antonio (ed.). Anales de Granada: Descripción del reino y ciudad de Granada. Crónica de la Reconquista. (1482-1492). Sucesos de los años 1588 á 1646 (en castellà). Granada: Paulino V. Traveset, 1934. 
  • Heredia Barnuevo, Diego Nicolás de. Místico ramillete histórico, cronológico, panegírico tegido de las tres fragantes flores del nobilísimo, antiguo origen, ejemplarísima vida y meritísima fama póstuma del Ambrocio de Granada, segundo Isidoro de Sevilla y segundo Ildefonso de España, espejo de jueces seculares y ejemplar de eclesiásticos pastores, el ilustrísimo y v. señor don Pedro de Castro Vaca y Quiñones, presidente integerrimo de las dos chancillerías de España, dignísimo arzobispo de Granada y Sevilla, y fundador magnífico de la insigne iglesia colegial del Sacro-Monte ilupulitano (en castellà). Granada: Imprenta de Sanz, 1863. 
  • Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9. 
  • Santiago Vela, Gregorio de «Ilmo. D. Fr. Agustín Antolínez, arzobispo de Santiago» (en castellà). La Ciudad de Dios [San Lorenzo de El Escorial], vol. XXXVI, núm. 1032, 1916, pp. 241-266 [Consulta: 9 març 2013].
  • Sotomayor Muro, Manuel. «Introducción». A: Antolínez de Burgos, Justino. Historia eclesiástica de Granada (en castellà). Granada: Universidad de Granada, 1996, pp. IX-LXII. ISBN 84-338-2179-2. 
  • Torrent i Badia, Anna M. Els Intents de recuperació de la llengua a mitjan XVII. (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Filologia Catalana, 1983. ISBN 978-84-6931-419-7. 
Registres d'autoritat