Historias de la radio

Infotaula de pel·lículaHistorias de la radio
Fitxa
DireccióJosé Luis Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Francisco Rabal
Alberto Romea Catalina
José Isbert
Tony Leblanc
Juanjo Menéndez
Rafael Bardem i Solé
José Luis Ozores Puchol
Manuel Guitián
José Orjas
Gustavo Re
Xan das Bolas
Pedro Porcel
Ángel de Andrés Miquel
Francisco Bernal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCesáreo González Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRamiro Gómez y García de Guadiana Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErnesto Halffter Modifica el valor a Wikidata
FotografiaManuel Beringola
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0048170 Filmaffinity: 233571 Letterboxd: radio-stories Allmovie: v283766 TCM: 520946 TMDB.org: 96242 Modifica el valor a Wikidata

Historias de la radio és una pel·lícula espanyola còmica dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i estrenada en 1955.[1]

Argument

Com a homenatge a la importància de la ràdio a mitjan segle xx, es conten tres històries que tenen com a eix central als radiooients: uns concursants que per 3.000 pessetas han d'arribar a l'estudi disfressats d'esquimal, un lladre que contesta a una trucada de telèfon a la casa on està robant i un mestre d'escola que participa en un concurs per a poder treure diners per a curar a un nen del seu poble. Les històries s'enllacen mitjançant la història d'amor d'un locutor i la seva promesa i mitjançant retalls de la vida de personatges reals de l'època del film.

Una jove artista de l'època, Gracia Montes, apareix en el film cantant una cançó popular d'Andalusia: La Romera.[2] Aquesta cantant es convertiria en el futur en un dels pilars fonamentals de la cobla i el flamenc d'Espanya.

Anys després, Sáenz de Heredia dirigiria Historias de la televisión, una mena de seqüela de Historias de la radio ambientada en el mitjà televisiu.[3]

Primera història

Un patrocinador ofereix 3.000 pessetas al primer radiooient que es presenti en els estudis disfressat d'esquimal i amb un gos. Un inventor (José Isbert) decideix presentar-se perquè necessita els diners per a patentar un invent. En el camí li sorgeixen infinitat d'accidents. Aconsegueix arribar a l'estudi, però en segon lloc. En ser entrevistat, aconsegueix emocionar amb les seves tribulacions al presentador (Bobby Deglané).

En aquesta història té un petit paper Tony Leblanc.

Segona història

Un lladre (Ángel de Andrés) està desvalisant una casa quan truquen per telèfon. Decideix contestar i descobreix que serà agraciat amb un premi si es presenta en l'estudi. Però com ell no és la persona que viu en aquesta casa decideix buscar a la seva víctima, (José María Lado), per a proposar-li un tracte.

Tercera història

Un mestre de poble (Alberto Romea) es presenta a un concurs de ràdio perquè necessita diners per a portar a un alumne a una important operació a l'estranger. El concurs és de preguntes i el mestre les contesta totes fins a l'última, quan els patrocinadors decideixen que perdi. Llavors li fan una pregunta sobre futbol.

La plaça on està el poble expectant i els seus carrers, correspon a les de La Herguijuela, Ávila.

La resolució d'aquesta tercera història és antològica.

Repartiment

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1955 Millor argument original José Luis Sáenz de Heredia Guanyador

Vegeu també

Referències

  1. 'Historias de la radio', de José Luis Sáenz de Heredia, El País, 7 de maig de 2004
  2. La Romera, cantada per Gracia Montes, en la pel·lícula.
  3. Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008. p. 129
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1955». CEC. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 8 gener 2016].

Enllaços externs

  • Fragment de la pel·lícula a Cervantes Virtual