Galàxia d'Andròmeda

Galàxia d'Andròmeda
Tipus	galàxia espiral, galàxia i galàxia activa
Tipus morfològic	SA(s)b[1]
Data de descobriment	964
Epònim	Andròmeda
Cossos fills	Messier 110 Messier 32 galàxia del Triangle Andròmeda II NGC 185 NGC 147 Andromeda XXI (en) Andròmeda IX Nana de Cassiopea Andròmeda VI Andròmeda IV Andròmeda VIII Andròmeda III Andròmeda V Andròmeda I Andròmeda XIX Andromeda XXII (en) Andròmeda X Andromeda XII (en) Andromeda XIII (en) Andròmeda XVIII Andromeda XXIII (en) Andròmeda XI Andromeda XIV (en) Andromeda XX (en) Andromeda XXIX (en) Andromeda XV Andromeda XVI (en) Andromeda XVII (en) Andromeda XXIV Andromeda XXV Andromeda XXVI Andromeda XXVII Andromeda XXVIII Andromeda XXX (en) Andromeda XXXI (en) Andromeda XXXII (en) Andromeda XXXIII (en)
Constel·lació	Andròmeda
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,82 Mpc [2]
Desplaçament cap al roig	−0,000677[3]
Radi	110.000 a. ll.
Magnitud absoluta	−21,5
Magnitud aparent (V)	3,44 (banda V)[4]
Massa	800.000.000.000 M☉[5]
Paral·laxi	6 mas[6]
Moviment propi (declinació)	−9 mas/a [7]
Moviment propi (ascensió recta)	−3,4 mas/a [7]
Velocitat radial	−300 km/s[8]
Ascensió recta (α)	0h 42m 44.33s[9]
Declinació (δ)	41° 16' 7.5''[9]
Part de	Grup Local, [TSK2008] 222 i M31 Group (en)
Catàlegs astronòmics
NGC	224
M 31 (Catàleg Messier) NGC 224 (New General Catalogue) PGC 2557 (Catàleg de galàxies principals) 2MASX J00424433+4116074 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) UGC 454 (Uppsala General Catalogue) IRAS F00400+4059 (IRAS) IRAS 00400+4059 (IRAS) 2C 56 (Second Cambridge Catalogue of Radio Sources) IRC +40013 (Two-Micron Sky Survey) RAFGL 104 (RAFGL) UZC J004244.3+411608 (catàleg Zwicky actualitzat) LEDA 2557 (Lyon-Meudon Extragalactic Database) XSS J00425+4102 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg}) [DGW65] 4 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s) 2MAXI J0043+412 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky) 3FGL J0042.5+4117 (Fermi Large Area Telescope third source catalog) 2FGL J0042.5+4114 (Fermi Large Area Telescope second source catalog) 33 And (nomenclatura de Flamsteed) HD 3969 (Henry Draper Catalogue) PLX 124 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 124.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 43228 (Catàleg d'estrelles PPM) AG+40 60 (AGK3U) BD+40 148 (Bonner Durchmusterung) Z 535-17 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies) Z 0040.0+4100 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a ull nu més allunyat de la Terra. És a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda.^[10] Fa part del grup local de galàxies, que inclou una gran quantitat de galàxies petites més les tres grans galàxies espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle.

Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars (aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia) i un diàmetre d'uns 220.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.

Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes, alguns científics consideren que la Via Làctia conté molta més matèria fosca i podria ser més massiva que M31. Tot i així, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 conté un bilió (10¹²) d'estels, excedint per molt el nombre d'estels de la nostra galàxia.^[11]

La galàxia s'acosta a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys podria col·lidir amb la nostra galàxia i fusionar-s'hi amb la formació d'una galàxia gegant el·líptica.

Andròmeda té un paper important en els estudis galàctics, ja que és la gegant espiral més propera. El 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estels dintre de la regió central de la galàxia. Edwin Hubble hi va identificar per primera vegada en fotografia estels variables Cefeida en aquesta galàxia, la qual cosa va permetre de determinar la distància de nosaltres.

Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat fonts de raigs X en la Galàxia d'Andròmeda emprant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva hipòtesi és que poden ser possibles candidats a forats negres o estels de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus, el qual emet raigs X. L'espectre dels estels de neutrons és el mateix que el dels suposats forats negres, però es distingeixen per les seves masses.^[12]

El 1991 la Càmera Planetària del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andròmeda. Va sorprendre a tothom que presenti una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a més d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis està desfent l'altre, que podria ser el romanent d'una galàxia més petita "empassada" per M31. Sabem que els nuclis de moltes galàxies són llocs bastant violents i sovint es proposa l'existència de forats negres supermassius per a explicar-los.

Scott Chapman, del Califòrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique de Strasbourg a França, van anunciar el 2005^[13] les seves observacions amb els telescopis Keck, que mostren que la lluentor tènue d'estels que s'estén cap a fora de la galàxia és, en realitat, part del mateix disc. Això significa que el disc espiral d'estels en Andròmeda és tres vegades més llarg de l'estimat fins ara. És una evidència que hi ha un vast disc estel·lar que fa que la galàxia tingui un diàmetre de més de 220.000 anys llum. Els càlculs previs estimaven el diàmetre d'Andròmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum.

Recents investigacions han demostrat l'existència d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galàxia espiral barrada igual que la Via Làctia.

L'any 2020, els científics que treballen amb el telescopi espacial Hubble van cartografiar l'halo galàctic d'Andròmeda, un immens embolcall de gas que l'envolta. Els va sorprendre la seva magnitud, aquest halo, molt tènue, gairebé invisible, abasta un 1,3 milions d'anys des de la galàxia, aproximadament arriba fins a la meitat de la distància que hi ha fins a la nostra Via Làctia. I en algunes direccions arriba a 2 milions d'anys llum, el que significa que l'halo d'Andròmeda ja està col·lidint amb el de la nostra galàxia.^[14]

Observació

La Galàxia d'Andròmeda va ser observada en l'any 964 per l'astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi, que la va descriure com un "petit núvol".^[15] La primera descripció basada en observacions telescòpiques la devem a Simon Marius (1612),^[16] a qui sovint s'atribueix erròniament el descobriment.

En 1885 una supernova (coneguda com a "S Andromedae") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6ª, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de 1886: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la Asaph Hall amb el gran refractor instal·lat a Washington, amb una magnitud 16ª. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser de -18.2ª.

La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a ull nu sota un cel veritablement fosc; aquest cel sols el podem trobar en bastants pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de contaminació lumínica. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és prou lluent per a ser apreciable per l'ull humà, però el diàmetre angular complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El 1950, els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, cosa que la va fer ser la primera galàxia descoberta que emetia ones electromagnètiques.^[17]

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• APOD en català Arxivat 2010-02-22 a Wayback Machine.