Frederic August II de Saxònia (elector)
Nom original | (pl) August III |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 octubre 1696 Dresden |
Mort | 5 octubre 1763 (66 anys) Dresden |
Sepultura | Catedral de Dresden |
Gran duc de Lituània | |
30 juny 1734 – 5 octubre 1763 | |
Rei de Polònia | |
5 octubre 1733 – 5 octubre 1763 | |
Prince-Elector of Saxony (en) | |
1733 – 1763 | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Polònia (1733–1763) Dresden (1733–1763) |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Gran duc de Lituània (1734–1763) |
Família | Wettin |
Cònjuge | Maria Josepa d'Àustria (1719–) |
Fills | Frederic Cristià I de Saxònia, Clement Venceslau de Saxònia, Albert de Saxònia-Teschen, Maria Cunegunda de Saxònia, Maria Elisabet de Saxònia, Maria Margarida de Saxònia, Friedrich August Prinz von Sachsen (en) , Maria Cristina de Saxònia, Maria Josepa de Saxònia, Maria Amàlia de Saxònia, Carles de Saxònia, Maria Anna de Saxònia, Francesc Xavier de Saxònia, Joseph August Prinz von Sachsen (en) |
Pares | Frederic August I de Saxònia i Cristiana de Brandenburg-Bayreuth |
Germans | Maria Anna Katharina Rutowska (en) , Anna Karolina Orzelska, Friederike Alexandrine Moszyńska, Friedrich August Rutowski, Maurice de Saxe, Jean Georges Chevalier de Saxe i Friedrich August Cosel (en) |
Premis
| |
Signatura | |
Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Orígens familiars
Nat a Dresden el dia 7 d'octubre de 1696 essent fill de l'elector Frederic August I de Saxònia i de la marcgravina Cristiana de Brandenburg-Bayreuth. Frederic August era net per via paterna de l'elector Joan Jordi III de Saxònia i de la princesa Anna Sofia de Dinamarca; mentre que per via materna ho era del marcgravi Cristià Ernest de Brandenburg-Bayreuth i de la duquessa Sofia Lluïsa de Württemberg.
Núpcies i descendents
El 20 d'agost de 1719 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella va tenir catorze fills. Per ordre de naixement foren els següents:
- SAR el príncep Frederic August de Saxònia (Dresden, 1720 - ibídem 1721).
- SAR el príncep Josep de Saxònia (Dresden, 1721 - ibídem 1728).
- SM l'elector Frederic Cristià I de Saxònia, (Dresden, 1722 - ibídem 1763. Es casà amb la princesa Maria Antònia de Baviera.
- SAR la princesa Maria Amàlia de Saxònia, (Dresden, 1724 - Madrid, 1760) fou muller del rei borbó Carles III d'Espanya.
- SAR la princesa Maria Margarida de Saxònia, (1727, Dresden - ibídem, 1734).
- SAR la princesa Maria Anna de Saxònia (Dresden, 1728 - Múnic, 1797) fou esposa de l'elector Maximilià III de Baviera.
- SAR el príncep-regent Francesc Xavier de Saxònia, (1730, Dresden i mort a Zabeltitz el 1806. Esdevingué regent de Saxònia des de 1763 i fins a 1768.
- SAR la princesa Maria Josepa de Saxònia (Dresden, 1731 - Versalles, 1767). Es casà amb el delfí Lluís de França.
- SAR el príncep Carles de Saxònia, duc de Curlàndia (Dresden, 1733 - ibídem, 1796). Es casà amb l'aristòcrata polonesa Francesca Corvin-Krasinska.
- SAR la princesa Maria Cristina de Saxònia (1735, Dresden - 1782, Remiremont), Esdevingué abadessa de Remiremont.
- SAR la princesa Maria Elisabet de Saxònia (Dresden, 1736 - ?, 1818).
- SAR el príncep Albert de Saxònia, duc de Teschen (Dresden, 1738 - 1822, Viena). Es casà amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen i governadora de Flandes.
- SAR el príncep Climent Venceslau de Saxònia (Wermsdorf, 1739 - 1812, Marktoberdorf) Arquebisbe-elector de Tréveris.
- SAR la princesa Maria Dorotea de Saxònia (1740, Dresden - 1826 a Thorn. Esdevingué princesa-abadessa de Thorn i Essen.
Biografia
Amb la mort del seu pare, el rei-elector Frederic August I de Saxònia, esclatà un conflicte intern a Polònia. Gràcies al suport de l'exèrcit austríac i rus, les pretensions saxones sobre el tron polonès reeixiren en contra de les pretensions franceses de col·locar-hi el príncep Estanislau Leszczyński. La guerra conclogué l'any 1738.
Desinteressat dels afers interns tant de Polònia com de Saxònia, el monarca estigué més preocupat per la caça, l'òpera o el col·leccionisme d'art que pels afers polítics. Durant el seu regnat, de trenta anys, únicament passà a Polònia tres anys. La seva despreocupació pels temes polonesos permeté l'augment de les rivalitats internes concentrades entre els Czartoryski i els Potocki.
Durant el seu regnat es produí la Guerra de successió austríaca i la Guerra dels Set Anys, en la que els exèrcits saxons i austríacs no estaven preparats i les seves forces estaven disperses i Frederic II de Prússia va poder ocupar Dresden fàcilment el 9 de setembre, i després de la batalla de Lobositz de l'1 d'octubre de 1756, Maximilian Ulysses Browne es va retirar per unir-se amb un exèrcit saxó aïllat a la fortalesa de Pirna on va quedar assetjat pels prussians, que van ocupar Saxònia. L'exèrcit saxó es va rendir el 14 d'octubre, i va ser incorporat per la força a l'exèrcit prussià. Saxònia es ret el 15 d'octubre, un dia després d'haver-se rendit l'exèrcit saxó. Tot i això, Saxònia va aconseguir de retardar la campanya prussiana.[1]
A la seva mort el succeí el seu fill, l'elector Frederic Cristià I de Saxònia que ja no fou escollit rei de Polònia. Johann Adolph Hasse va escriure un Rèquiem per al seu funeral.
Referències
- ↑ Szabo, Franz A.J.. The Seven Years War in Europe, 1756-1763 (en anglès). Pearson, 2008, p. 45-46.