Espai públic

S'anomena espai públic l'agrupació dels diferents exteriors urbans,[1] en oposició als espais privats, on el pas pot ser restringit, generalment per criteris de propietat privada, reserva governamental o altres.

L'espai públic és aquell espai de propietat pública, "domini" i ús públic, separat formalment de la propietat privada. Per fer certes activitats individuals o col·lectives (festes, fires, etc.) que impliquin la seva ocupació cal sol·licitar permís a l'Ajuntament, i si es realitza una activitat econòmica cal disposar de llicència municipal.[2]

Referències

  1. ↑ Delgado, Manuel. «Què vol dir «espai públic»?». Diari de Girona, 07-06-2010. [Consulta: 4 gener 2013].
  2. ↑ «ELS ESPAIS PÚBLICS, ESPAIS DE CONVIVÈNCIA». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-10-11. [Consulta: 4 gener 2013].

Vegeu també

Bibliografia

  • Jürgen Habermas (2005), Història i crítica de l'opinió pública. La transformació estructural de la vida pública, Ed Gustavo Gili, Mèxic i Barcelona, 1986.
  • Bernard Miège, La société conquise parell la communication, prenguis 1 et 2, Presses Universitaires de Grenoble, Grenoble, 1996 (T.1) et 1997 (T.2).

Enllaços externs

  • ARXIU EUROPEU DE L'ESPAI PÚBLIC URBÀ 350 intervencions recents en l'espai públic europeu. Biblioteca Urbana: reflexions entorn de l'espai públic.
  • Transformacions de l'espai públic a la ciutat llatinoamericana: canvis espacials i pràctiques socials Article sobre l'espai públic a Llatinoamèrica. En Revista bifurcacions.
  • Espai elevat al públic Espai elevat al públic. Noves iniciatives.
  • Public Sphere Guide Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine. A Research Guide, Teaching Guide and Resource for the Renewal of the Public Sphere (Anglès)
  • Transformations of the Public Sphere Arxivat 2015-04-06 a Wayback Machine. Essay Fòrum (Anglès)
Registres d'autoritat