Elecció papal de 1099

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1099
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 53′ 22″ N, 12° 29′ 51″ E / 41.889444444444°N,12.4975°E / 41.889444444444; 12.4975
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 - 14 agost 1099 Modifica el valor a Wikidata
1088 Modifica el valor a Wikidata
1118 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasílica de Sant Climent del Laterà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Odon de Châtillon (en) Tradueix
Milon (en) Tradueix
Maurizio (en) Tradueix
Bovo (en) Tradueix
Offo
Gelasi II Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitPasqual II Modifica el valor a Wikidata

L'Elecció papal de 1099 va ser una elecció papal convocada després de la mort d'Urbà II, que acabà amb l'elecció de Pasqual II.

Història

Urbà II va morir a Roma el 29 de juliol del 1099, dos setmanes abans que els soldats de la Primera Creuada arribessin a Jerusalem. No obstant, les notícies van arribar a Roma després de la seva mort. Durant aquest temps, el cisma iniciat per Clement III (antipapa), amb el suport de l'Imperi Romà i part del clergat romà, seguia vigent.

L'elecció del 1099 va ser l'última amb el dret d'elecció exclusiu pels cardenals bisbes, segons disposava la bula papal In Nomini Domini del 1059. L'elecció fou realitzada per cinc dels sis cardenals bisbes i un bisbe, que va substituir el cardenal bisbe de Sabina, vacant des del 1094 perquè estava controlada pels seguidors de l'antipapa Climent III. L'agost del 1099 hi havia deu cardenals preveres i tres cardenals diaques. Un cardenal bisbe i almenys tres cardenals preveres estaven absents durant l'elecció.

El 13 d'agost del 1099 els cardenals en presència del clergat i representants de les autoritats civils van elegir de forma unànime a Rainiero, el cardenal prevere de Sant Climent i abat de la Basílica de Sant Llorenç Extramurs, que va succeir a Urbà II. El nou papa inicialment va protestar, declarant que ell només era un monjo humil, però va acabar acceptant la decisió. Va prendre el nom de Pasqual II. L'endemà fou consagrat bisbe de Roma pel cardenal bisbe d'Ostia Eudes de Châtillon, assistit pels cardenals bisbes Offo i Nepi.

Bibliografia

  • Klewitz, Hans Walter, Reformpapsttum und Kardinalkolleg, Darmstadt 1957
  • Huls, Rudolf, Kardinal, Klerus und Kirchen Roms: 1049-1130, Tübingen 1977
  • Loughlin, James F. Papa Paschal II, Enciclopedia catòlica, (accés 21/12/2007)
  • DopierałUn, Kazimierz El Libro de los Papas, Ed. Pallotinum, Poznan 1996, pp. 160
  • Miranda S., Elecció d'agost 10 a 14, 1099 (Paschal II), Universitat de Florida, ~ Miranda / conclave-xi.htm # 1099 (consultat 21/12/2007)
  • Robinson, yo.S., El Papacy 1073-1198. Continuïtat i Innovacions, Cambridge University Press 1990
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions papals i conclaves
Pre-1059
segle XI
1061 • 1073 • 1086 • 1088 • 1099
segle XII
1118 • 1119 • 1124 • 1130 • 1143 • 1144 • 1145 • 1153 • 1154 • 1159 • 1181 • 1185 • octubre de 1187 • desembre de 1187 • 1191 • 1198
segle XIII
1216 • 1227 • 1241 • 1243 • 1254 • 1261 • 1264–65 • 1268–71 • gener de 1276 • juliol de 1276 • setembre de 1276 • 1277 • 1280–81 • 1285 • 1287–88 • 1292–94 • 1294
segle XIV
1303 • 1304–05 • 1314–16 • 1334 • 1342 • 1352 • 1362 • 1370 • 1378 • 1389
segle XV
1404 • 1406 • Concili de Constança (1417) • 1431 • 1447 • 1455 • 1458 • 1464 • 1471 • 1484 • 1492
segle XVI
setembre de 1503 • octubre de 1503 • 1513 • 1521–22 • 1523 • 1534 • 1549–50 • abril de 1555 • maig de 1555 • 1559 • 1565–66 • 1572 • 1585 • setembre de 1590 • octubre–desembre de 1590 • 1591 • 1592
segle XVII
març de 1605 • maig de 1605 • 1621 • 1623 • 1644 • 1655 • 1667 • 1669–70 • 1676 • 1689 • 1691 • 1700
segle XVIII
1721 • 1724 • 1730 • 1740 • 1758 • 1769 • 1774–75 • 1799–1800
segle XIX
1823 • 1829 • 1830–31 • 1846 • 1878
segle XX
1903 • 1914 • 1922 • 1939 • 1958 • 1963 • agost de 1978 • octubre de 1978
segle XXI
2005 • 2013