Dolors Giorla Laribal

Infotaula de personaDolors Giorla Laribal
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestressa de casa Modifica el valor a Wikidata

Dolors Giorla Laribal (Barcelona, 1912 - Sant Adrià del Besòs, 20 de juny de 1939) fou una mestressa de casa catalana. És coneguda per ser una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona. Fou afusellada al Camp de la Bota als 27 anys, víctima de la Repressió Franquista.[1][2][3]

Context històric

A finals de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Barcelona i malgrat no haver acabat la Guerra Civil, es va desfermar una cruenta repressió contra els vençuts, que van perdre tots els drets i llibertats assolits durant la República. El BOE del 9 de febrer de 1939 va publicar la llei d'incoació de responsabilitats polítiques.[4] Els jutjats havien d'investigar les persones sospitoses d'haver anat voluntàries al front, militants d'esquerra, catalanistes, comunistes, anarquistes, sindicalistes, Socors Roig, etc. Els rumors i les rancúnies personals van multiplicar les denúncies. Les dones van ser novament confinades a la llar i s'idearen càstigs degradants per aquelles que havien gosat traspassar els codis de la moral tradicional catòlica.[5]

Biografia

Dolors Giorla fou una jove mestressa de casa, casada amb un metge de l'Hospital Clínic. Era filla de Joan Giorla Bertran i Josefa Laribal Maylinch, casats a Barcelona l'any 1911.[6] Pesà sobre ella una acusació que va transcendir de l'àmbit civil al político militar.[7] Feia temps que es volia divorciar a causa dels maltractaments físics i psíquics que rebia del seu marit. Cansada de queixar-se als familiars, va denunciar-lo diverses vegades a la policia, sense rebre mai cap atenció; finalment va posar els fets en coneixement de les Patrulles de Control. Al cap de poc temps l'home fou detingut quan es trobava en companyia d'un jove falangista i dues monges infermeres del Clínic, que amagava a casa seva. Acusats de ser d'extrema dreta, foren passats per les armes i només les monges van sobreviure.[8]

El 15 de febrer de 1939, Dolors fou detinguda pel Servei d'informació i la Policia militar. Ingressada a la Presó de les Corts, fou acusada de haver instigat la mort del seu marit. Sor Bibiana, una de les monges, va testimoniar en contra seu, qualificant-la de pèssima esposa, dona de mals sentiments i de moral lleugera, afirmà que sentia odi envers les persones afectes al Movimiento Nacional. Va ser jutjada en un Consell de Guerra Sumaríssim el 3 de maig, juntament amb 16 persones més. Acusada de rebel·lió militar, fou condemnada a la pena de mort,[9] essent afusellada a dos quarts de sis de la matinada del 21 de juny de 1939 al Camp de la Bota i enterrada al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.

Referències

  1. ↑ «[Memòria Presó de dones de les Corts 1939-1955 Els consells de guerra: les onze afusellades del Camp de la Bota]». Presó de les Corts - Fernando Hernandez Holgado. [Consulta: 31 maig 2019].
  2. ↑ «Dolors Giorla Laribal». Gencat. Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 26 abril 2024].
  3. ↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota». Presó de les Corts. [Consulta: abril 2024].
  4. ↑ Administración de Justícia «[Anuncio de Incoacción de Expedientes de responsabilidades políticas Anexo nº 16]». Boletín Oficial del Estado, 09-02-1939.
  5. ↑ Marimon, Sílvia. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades». Ara, 18-11-2016. [Consulta: 1r juny 2019].
  6. ↑ «matrimonis any 1911». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-04-1911.
  7. ↑ Corbalàn Gil, Joan. Justícia, no venjança: Els afusellats a Barcelona (1939-1952). Valls: Edicions Cossetània- Valls, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-3508. 
  8. ↑ Bella, Emili «[Ravenja d'estat contra les dones- Cacera de bruixes, Dolors Giorla fou acusada de Rebel·lio Militar per mals sentiments]». EL PUNT AVUI - Memòria històrica, 10-12-2016.
  9. ↑ Consell de Guerra Permanent nº 2, Arxius Tribunal Militar tercer «S.U.2041». Sumaríssims, 5 -1939.