Crits i murmuris

Infotaula de pel·lículaCrits i murmuris
Viskningar och rop Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Harriet Andersson
Kari Sylwan
Ingrid Thulin
Liv Ullmann
Inga Gill
Erland Josephson
Linn Ullmann
Ingrid Bergman
Anders Ek
Henning Moritzen
Georg Årlin
Lena Bergman Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLiv Ullmann Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPierre Fournier Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew World Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0069467 Filmaffinity: 297219 Allocine: 95250 Rottentomatoes: m/cries_and_whispers Letterboxd: cries-and-whispers Allmovie: v11508 TCM: 71768 TV.com: movies/cries-and-whispers TMDB.org: 10238 Modifica el valor a Wikidata

Crits i murmuris[1] (títol original en suec: Viskningar och rop) és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1972. Presentada fora de competició al Festival de Cinema de Canes el 1973, la pel·lícula va rebre el Gran Premi de la Comissió superior tècnica. Va ser nominada per l'Oscar a la millor pel·lícula i al millor guió original el 1974. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument

Al final del segle xix, Agnès mor d'un càncer al casal familiar. Les seves dues germanes, Karin i Maria, han vingut a ajudar-la, però només la serventa Anna aconsegueix fer-ho. Karin, la gran, és casada amb un home rígid que no estima. Fins i tot es va mutilar per evitar tota relació. Maria també és casada amb un home sense importància. Reconeix ella mateixa ser superficial i despreocupada. Les germanes se succeeixen a la capçalera de la malalta. Després de la defunció d'aquesta, a més a més dels problemes de la successió, Karin i Maria intenten de parlar-se, de conèixer-se, difícilment, els silencis emmascaren l'odi. Anna, servint-la, és autoritzada a agafar un objecte que hagués pertangut a la difunta abans de marxar. Escull no agafar res, però roba el seu diari íntim.[2]

Repartiment[3]

  • Harriet Andersson: Agnès
  • Kari Sylwan: Anna la serventa
  • Ingrid Thulin: Karin
  • Liv Ullmann: Maria (i també la seva pròpia mare)
  • Erland Josephson: David (el metge)
  • Henning Moritzen: Joakim (el marit de Maria)
  • Georg Arlin: Fredrik (el marit de Karin)
  • Anders Ek: Isak (el pastor)
  • Inga Jill: tia Olga (la narradora)
  • Rosanna Mariano: Agnès, de nena
  • Monika Priede: Karin, de nena
  • Lena Bergman: Maria, de nena
  • Malin Gjörup: la filla d'Anna
  • Linn Ullmann: la filla de Maria

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Comentaris

  • Bergman fa el retrat de quatre dones, reunides durant l'agonia d'una d'elles. És l'ocasió d'abordar temes essencials: la nostàlgia de la joventut, la por a viure i a morir, les relacions conjugals, però també les convencions de la moral puritana.
  • En una entrevista, Liv Ullmann contava tot el plaer que havia tingut treballant amb Ingmar Bergman, la primera vegada que va ser maquillada i vestida en una pel·lícula de Bergman, i amb les altres artistes. Relatava també les dificultats del director a trobar distribuïdors, un d'ells li hauria dit: «Ens hauria de pagar per haver mirat la pel·lícula completament». L'acollida triomfal per la crítica i l'èxit de públic per a una pel·lícula austera, van desmentir aquestes paraules.
  • La història se suposa en un casal a Suècia, on el color dominant és el vermell. l'ambient de porta tancada és de vegades interromput per breus imatges del camp proper.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Crits i murmuris». The New York Times.
  3. «Crits i murmuris, repartiment». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «The 46th Academy Awards» (en acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques). [Consulta: 20 desembre 2023].
  5. imdb. Crits i murmuris (en anglès). imdb. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940
Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950
Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960
La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970
Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980
dècada del 2000
Saraband (2003)
Telefilms
Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi National Board of Review a la millor pel·lícula estrangera
1934–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1935–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Millor pel·lícula (1967-2012)
Millor pel·lícula de la dècada (1960s-2000s)
Registres d'autoritat