Convent de Santa Mònica
 | Per a altres significats, vegeu «Convent de Santa Mònica (Guissona)». |
 |
 | |
| 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.3775°N,2.1758°E / 41.3775; 2.1758 | |
El Convent de Santa Mònica és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment és la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.
Arquitectura
De l'antic convent de Santa Mònica, bastit el segle xvii, se'n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l'ús d'elements ornamentals.[1]
El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s'obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d'onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d'una reforma més tardana, com sembla confirmar-ho el canvi en l'ús dels materials que hi ha entre la planta primera (pedra de Montjuïc) i la segona (maçoneria).[1]
L'exterior dels tres cossos s'organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s'alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.[1]
Història
El convent de Santa Mònica és un dels que, fruit de la reforma tridentina, s'establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle xvi i contribuïren a la seva urbanització. Els més notables foren el dels jesuïtes (1553), del qual resta només l'església de Betlem, el dels carmelites descalços o de Sant Josep (1593), a l'indret de l'actual Mercat de la Boqueria, el dels caputxins (1717), a l'actual Plaça Reial, i el dels agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l'únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l'exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.[1]
Els agustinians s'establiren a Barcelona el 1618, fora muralla. El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d'aquell mateix any.[1] El temple definitiu (1626-1636), era d'una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic.[1]
L'església actual, de construcció moderna, substituí l'anterior, incendiada i destruïda l'any 1936.[1] Durant la postguerra, el claustre fou utilitzat com a església provisional. El pou o cisterna que hi havia al mig del pati, i que datava del 1804, fou desmuntat aleshores.[1]
El 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l'edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d'exposició.[1] El 2003, s'hi van projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d'una nova sala d'exposicions, recobrint l'antic claustre.[1]
Referències
Enllaços externs
- «Convent de Santa Mònica (Centre d'Art)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Convent de Santa Mònica». UPCommons.
