Combined Loyalist Military Command

Infotaula d'organitzacióCombined Loyalist Military Command
Dades
Tipusorganització
organització paramilitar Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticalleialisme de l'Ulster Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991
Data de dissolució o abolició1994 Modifica el valor a Wikidata

El Combined Loyalist Military Command (CLMC, Comandament militar lleialista unificat) és una organització lleialista fundada al començament de l'any 1991 per controlar diferents organitzacions paramilitars.[1] Unió de l'Ulster Volunteer Force, dels Ulster Freedom Fighters i dels Red Hand Commandos, el CLMC anuncià un alto el foc el 17 d'abril de 1991 i el 13 d'octubre de 1994, en el marc del procés de pau del conflicte nord-irlandès.[2]

Referències

  1. Taylor, Peter. Bloosmbury. Loyalists (en anglès), 1999, p. 216. ISBN 0747545197. 
  2. CAIN. «Abstracts on Organisations».

Enllaços externs

  • «CLMC Ceasefire Statement 13th October 1994». [Consulta: 19 setembre 2010].
  • Vegeu aquesta plantilla
Grups paramilitars
lleialistes
Ulster Volunteer Force · Ulster Defence Association · Loyalist Volunteer Force · Shankill Butchers · Ulster Freedom Fighters · Red Hand Defenders  · Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee  · Ulster Resistance  · Red Hand Commandos  · Ulster Army Council  · Combined Loyalist Military Command
Grups paramilitars
republicans
Exèrcit Republicà Irlandès · Saor Éire · IRA Oficial · IRA Provisional  · Irish National Liberation Army · IRA de la Continuïtat · IRA Autèntic · South Armagh Republican Action Force · Derry Citizens Defence Association‎ · Irish People's Liberation Organisation
Decisions polítiques,
vagues, etc..
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Blanket protest · Acord de Divendres Sant · Acord de Saint-Andrews · Home rule · Murs de la pau · Dirty protest · Ulster Workers Council Strike · Informe del Diumenge Sagnant
Actes de violència
Batalla del Bogside (1969)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969  · Batalla de Saint-Matthew (1970)  · Bloody Friday (1972)  · Atemptat de Claudy (1972)  · Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973) · Atemptats dels pubs de Birmingham (1974)  · Atemptats de Dublín i Monaghan (1974) · Atac del Bar Bayardo (1975)  · Assassinats de Miami Showband (1975)  · Assassinats dels Reavey i els O'Dowd (1976)  · Massacre de Kingsmill (1976)  · Emboscada de Warrenpoint (1979)  · Fugida de la presó de Maze (1983)  · Atemptat de Brighton (1984)  · Massacre del Remembrance Day (1987)  · Massacre de Milltown (1988)  · Assassinat dels caporals (1988)  · Massacre de Teebane (1992)  · Atemptat de Shankill Road (1993) · Massacre de Greysteel (1993) · Massacre de Loughinisland (1994)  · Atemptat de Canary Wharf (1996)  · Atemptat de Manchester (1996)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997  · Atemptat d'Omagh (1998)  · Disputa de Holy Cross (2001-2002)
Operacions militars i policials
Presons, policia
i forces armades
Irlanda del nord
Garda Síochána  · Exèrcit irlandès
Zones republicanes
Falls Road · Free Derry · Brandywell · Milltown Cemetery · New Lodge · Ballymurphy · Whiterock · Ardoyne · Short Strand‎ · Bogside · Creggan · Free Derry Corner · Andersonstown
Àrees unionistes
Shankill Road · Sandy Row · Waterside · Newtownards Road · Cluan Place · Fountain Estate · Massarene · Glenbryn
Prominents republicans
Gerry Adams · Martin McGuinness · Bobby Sands · Billy McMillen · Billy McKee · Seamus Costello · Bernadette Devlin · Mairéad Farrell · Brendan McFarlane · Joe Cahill · Pat Doherty · Eamonn McCann · Michael McKevitt · Thomas Murphy
Prominents unionistes
Terence O'Neill · Ian Paisley  · Gregory Campbell · Michael Stone · Lenny Murphy · Billy Wright · Johnny Adair
Partits polítics
Unionistes
Nacionalistes
Altres