Casa Calvet

Casa Calvet
Nom en la llengua original	(ca) Casa Calvet
Dades
Tipus	Edifici residencial
Part de	llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte	Antoni Gaudí i Cornet
Construcció	1898
Obertura	1900
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Casp, 48
41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.390833333333°N,2.1730555555556°E / 41.390833333333; 2.1730555555556
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	37-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0003819
Id. IPAC	41
Id. Barcelona	1404
Activitat
Ocupant	Víctor Maria d'Imbert Manero Anna Solà Galí

La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.^[1]

Història

Va ser projectat el 1898 per l'arquitecte Antoni Gaudí per èncarrec de Juliana Pintó i Roldós, vídua del fabricant tèxtil de Sant Genís de Vilassar Pere Màrtir Calvet i Carbonell (†1894)^[2] i representant de la raó social Successors de Pere Calvet.^[3]

L'any 1900, l'edifici guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any,^[4] i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Més endavant hi viuria el matrimoni format per Víctor Maria d'Imbert Manero i Anna Solà i Galí.^[5]

Descripció

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos, destinat a oficines i habitatges. El projecte s'insereix dins la tipologia, aleshores ja molt codificada, de les cases de pisos de l'Eixample, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa de l'escala, i amb façana anterior i posterior.^[4]

A la façana principal, Gaudí posà a prova les possibilitats que li ofereix el repertori estilístic del barroc: les columnes de la planta baixa, l'ornamentació de la tribuna de la planta noble i dels balcons, el mateix tractament de la pedra, el coronament doblement curvilini de l'edifici. El repertori barroc apareix també al vestíbul i a l'escala principal.^[4] Però el sector més personal i creatiu és, sens dubte, la façana interior, mancada de referències estilístiques però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes.^[4]

Cal destacar també, al coronament de la façana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet: Sant Pere Màrtir (en honor del pare del propietari), Sant Genís d'Arle, el notari, i Sant Genís de Roma l'actor. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família.^[6]

Els treballs de forja són obra del serraller Josep Perpinyà.^[7]

Galeria d'imatges

• 
  Façana
• 
  Tribuna
• 
  Frontons curvilinis

Referències

Enllaços externs

• «Casa Calvet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Calvet». UPCommons.