Carl Friedrich Geiser

Infotaula de personaCarl Friedrich Geiser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1843 Modifica el valor a Wikidata
Langenthal (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Küsnacht (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Berna
Tesi acadèmicaBeiträge zur synthetischen Geometrie (1866)
Director de tesiLudwig Schläfli
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria diferencial, geometria algebraica, algebraic surface (en) Tradueix i superfície mínima Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zúric
Berna
Berlín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióETH Zürich
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert Einstein
Influències
Jakob Steiner
Obra
Estudiant doctoralJulius Gysel
Karl Merz
Localització dels arxius
  • Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 124] Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmma Gessner
ParesFriedrich Geiser i Elisabeth Begert

Karl o Carl Friedrich Geiser (Langenthal, Berna, 1843 - Küsnacht, cantó de Zúric, 1934) va ser un matemàtic suís, nebot del també matemàtic Jakob Steiner.

Vida i Obra

Geiser era fill d'un carnisser que va morir prematurament el 1857 per la caiguda d'un cavall.[1] Va fer els seus estudis secundaris a l'escola cantonal de Berna i els seus estudis universitaris al Politècnic de Zuric entre 1859 i 1861. Els dos anys següents va anar a la universitat de Berlín per estudiar amb Weierstrass, Kummer, Kronecker[2] i Jakob Steiner, que era el seu besoncle i qui el va influenciar significativament.[3]

El 1863 va retornar a Zuric, on va obtenir l'habilitació docent al Politècnic i el 1865 es va doctorar amb una tesi dedicada a Siegfried Heinrich Aronhold i Elwin Bruno Christoffel i dirigida per Ludwig Schläfli. El 1869 va passar a ser professor ajudant i el 1873 professor titular de geometria sintètica. Va mantenir aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1913,[4] any en què va ser substituït per Hermann Weyl.

Molt unit a Kappeler, el president del consell del ETH, Geiser va ser director del Politècnic en dos períodes: de 1881 a 1887 i de 1891 a 1895,[5] jugant un paper discret en l'elecció dels nous professors de matemàtiques. Entre els seus alumnes es compta Albert Einstein que, segons ell mateix, va gaudir força les seves classes.[6]

Les especialitats de Geiser van ser la geometria (algebraica, analítica i diferencial) i la teoria dels invariants. Ell va establir per via geomètrica una sèrie de teoremes sobre les tangents dobles d'una corba de 4t grau, que Hesse i Steiner ja havien establert per via analítica.[7] Geiser va publicar uns vint-i-cinc articles sobre aquests temes al llarg de la seva vida.[8] També va escriure unes quantes biografies de matemàtics (Steiner, Reye, Cremona...).[9]

Però, gairebé més important que la seva recerca, va ser la seva feina com a reformador de la docència de les matemàtiques a secundària;[10] el seu llibre Einleitung in die synthetische Geometrie: ein Leitfaden beim Unterrichte an höheren Realschulen und Gymnasien (Introducció a la geometria sintètica: una guia per a l'ensenyament a les escoles superiors i als instituts) va tenir un ampli ressò i es va convertir en la guia bàsica de l'ensenyament de les matemàtiques en totes les escoles i instituts de Suïssa.

També va ser el editor de les obres del seu besoncle, Jacob Steiner, amb el títol de Jacob Steiner: Vorlesungen über synthetische Geometrie (Jacob Steiner: Lliçons sobre geometria sintètica), (1867-1887).

Referències

  1. ↑ Eminger, 2015, p. 15.
  2. ↑ Kollros, 1934, p. 522.
  3. ↑ Eminger, 2015, p. 17.
  4. ↑ Eminger, 2015, p. 18.
  5. ↑ Plancherel, 2010, p. 17.
  6. ↑ Eminger, 2015, p. 21.
  7. ↑ Plancherel, 2010, p. 16.
  8. ↑ Kollros, 1934, p. 526-7.
  9. ↑ Kollros, 1934, p. 528.
  10. ↑ Eminger, 2015, p. 42.

Bibliografia

  • Eminger, Stefanie «Viribus unitis! shall be our watchword: the first International Congress of Mathematicians, held 9–11 August 1897 in Zurich» (en (anglès)). BSHM Bulletin, Vol. 27, Num. 3, 2012, pàg. 155-168. DOI: 10.1080/17498430.2012.687496. ISSN: 1749-8430.
  • Eminger, Stefanie Ursula. Carl Friedrich Geiser and Ferdinand Rudio: The Men Behind the First International Congress of Mathematicians (en (anglès)). Tesi doctoral: St. Andrews University, 2015. 
  • Kollros, Louis «Prof. Dr. Carl Friedrich Geiser: 1843—1934» (en (alemany)). Verhandlungen der Schweizerischen Naturforschenden Gesellschaft, Vol. 115, 1934, pàg. 522-528. ISSN: 0252-2969.
  • Plancherel, Michel. «Mathématiques et Mathématiciens en Suisse 1850-1950». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en (francès)). European Mathematical Society, 2010. ISBN 978-3-03719-089-0. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Friedrich Geiser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Burckhard, J.J. «Geiser, Karl Friedrich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r novembre 2017].
Registres d'autoritat
Bases d'informació