Cafetera

Cafetera de tipus orolei, habitual als Països Catalans

La cafetera és un estri de cuina usat per a preparar la infusió del cafè, a més de l'aparell de cuina que permet preparar el cafè com una beguda calenta.[1] Els primers aparells apareixen a finals del segle xviii.[2] Abans el cafè se servia directament amb aigua bullent. El 1806, Benjamin Thompson inventà un colador per reduir el pas dels residus, però no aconseguí eliminar-los. A principis del segle xx, una mestressa de casa de Dresden es dedicà a experimentar amb diferents materials, entre ells un paper assecant que utilitzava el seu fill a l'escola. El resultat fou perfecte.[3] El complement de la cafetera és el molinet de cafè; amb el que es mol el gra a una mida concreta per a cada tipus de cafetera.

Tipus de cafeteres

Hi ha diferents tipus de cafeteres, cada una amb unes característiques:

Una cafetera de goteig.
  • Cafetera de filtre (de goteig o percolador): Consisteix en un dipòsit d'aigua que s'escalfa i es fa passar a través del cafè molt que es deposita sobre un filtre de paper o d'una malla d'alumini o d'acer. L'aigua passa lentament a través del cafè mitjanament molt, i cau gota a gota per gravetat fins a un dipòsit. Normalment el dipòsit de cafè és de vidre i va sobre una base o placa elèctrica que el manté calent. Ideal per preparar diverses tasses de cafè light o cafè a l'americana. Funciona amb energia elèctrica.
Cafetera exprés
  • La cafetera exprés fa passar aigua calenta, normalment a 90° i a una pressió entre 8-10 atmosferes entre 20 i 30 segons per cafè molt fi, extraient el sabor i l'essència. La preparació bàsica d'aquesta cafetera és el cafè exprés. La màquina de cafè exprés sorgí a principis del segle xx, gràcies a l'enginyer Luigi Bezzera, a Itàlia,[4] des d'on es va expandir per tota Europa. Avui dia n'hi ha diferents categories com la manual de palanca, hidràuliques i automàtiques d'erogació contínua. És molt comú en restaurants i cafès, encara que també s'ha estès últimament a les cases particulars. Estan formades d'un portafiltres, filtre, una boca per fer escuma la llet i el més important: la bomba de pressió. La pressió és la clau i determina la cremositat del cafè. La preparació és ràpida, menys de dos minuts (d'ací el seu nom expresso), i s'obté un cafè aromàtic, amb cos i gran sabor. Funciona amb energia elèctrica.
Cafetera italiana
  • La cafetera italiana consta de dos cossos que s'enrosquen per la part central. La part inferior és el dipòsit d'aigua, que té una vàlvula de seguretat a un costat i on es posa un filtre amb el cafè, amb forma d'embut. La part superior és el dipòsit que rebrà el cafè preparat. L'aigua al bullir allibera el vapor, que augmenta la pressió dintre del dipòsit inferior, fent que l'aigua pugi pel tub del filtre a través del cafè molt extraient l'essència i el sabor. En arribar a la part superior, surt per una petita torre perforada a la punta per evitar que retorni el cafè preparat i allà es manté fins que tot el cafè hagi sortit. Normalment són fabricades d'alumini o d'acer inoxidable. S'usa un cafè més aviat fi regular. És una manera còmoda, ràpida i fàcil de preparar cafè exprés. Funciona sobre els fogons de la cuina o amb foc moderat.
  • La cafetera d'èmbol permet preparar cafè en forma senzilla i mantenint tots els olis del cafè, fent-lo molt suau i deliciós. Aquesta cafetera, tot i ser una invenció italiana, fou popularitzada pels francesos, d'aquí el seu nom. El cafè requereix ser molt amb gra gran perquè no traspassi el filtre. La preparació és relativament lenta i senzilla; només s'ha d'abocar l'aigua calenta a sobre el cafè molt i esperar quatre minuts. Després es comprimeix lentament amb la premsa o pistó. També serveix per preparar té o d'altres infusions d'herbes.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «History of the cafetiére». retrowow.co.uk. [Consulta: 2 maig 2023].
  2. ↑ Duran, Xavier «La cafetera». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 42-43. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 28 maig 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  4. ↑ Enrico Maltoni e Mauro Carli, Coffee makers : Macchine da caffè, a cura di Lucio Del Piccolo, Verucchio, Collezione Enrico Maltoni, 2013, ISBN 978-88-900652-6-2.

Bibliografia

  • Schnapp, Jeffrey T. «The Romance of Aluminum and Caffeine». A: Things. Chicago: University of Chicago Press, 2004, p. 209–239. 
  • «Plunger / French Press Brew Guide» (en anglès). Code Black Coffee, 06-10-2020. [Consulta: 2 maig 2023].
  • «French Press / Coffee Plunger» (en anglès). Buna Coffee. Arxivat de l'original el 11 de julio de 2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  • «Cafetière à piston, mode d'emploi pour de délicieux cafés» (en francès). Blog. But.fr, 06-10-2020. [Consulta: 2 maig 2023].
  • Engber, Daniel. «Who Made That French Press?». The New York Times, 30-05-2014. [Consulta: 2 maig 2023].
  • «I sistemi di estrazione del Caffè seconda parte.». fibsardegna.com. [Consulta: 2 maig 2023]. «Furono, infatti, Attilio Calimani e Giulio Moneta nel 1929 ad aggiungere la molla elicoidale per fare aderire il filtro al corpo della caffettiera in vetro, e Bruno Cassol a rivestire il filtro di un’ulteriore rete metallica, come ai giorni nostri.»
  • «The Melior Way of Brewing Coffee and Tea». Melior Line. Arxivat de l'original el 2016-12-02.
  • Henry Jeffreys «The coffee house: beating heart of a city». The Guardian, 20-02-2015.
  • «The History Of The French Coffee Press» (en anglès). Alternative Brewing. [Consulta: 2 maig 2023].
  • «French Press History» (en anglès). The Cooking World. [Consulta: 2 maig 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari