Cúmul de la Verge

Cúmul de la Verge
Tipus	cúmul de galàxies
Descobert per	Charles Messier
Data de descobriment	1781
Constel·lació	Verge
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig	0,004[1]
Magnitud aparent (V)	8,49 (banda V)[2]
Velocitat radial	1.137 km/s[3]
Ascensió recta (α)	12h 26m 32.1s[1]
Declinació (δ)	12° 43' 23.988''[1]
Part de	Supercúmul de la Verge
Format per	Messier 86 Messier 49 Messier 84 Messier 85 Messier 58 Messier 59 Messier 60 Messier 61 Verge A Messier 88 Messier 89 Messier 91 Messier 98 Messier 99 Messier 100 NGC 4458 NGC 4450 NGC 4435 NGC 4567 and NGC 4568 (en) NGC 4526 NGC 4216 NGC 4262 NGC 4379 NGC 4438 NGC 4527 NGC 4536 NGC 4550 NGC 4571 NGC 4651 NGC 4654 Cadena Markarian VIRGOHI21 Messier 90
Catàlegs astronòmics
3MAXI J1231+122 (The 7-year MAXI/GSC source catalog of the low-Galactic-latitude sky (3MAXI) (en) ) INTREF 496 (High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog) MCXC J1230.7+1220 (The MCXC: a meta-catalogue of X-ray detected clusters of galaxies) 2MAXI J1230+124 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky)

El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo. Es calcula que conté unes 1.500 galàxies. Fou descobert el 1781 per l'astrònom francès Charles Messier, tot i que en aquell moment no se sabia que es tractava d'un conjunt de galàxies i, per tant, d'objectes exteriors a la nostra Via Làctia.

El cúmul està dominat per tres grans galàxies: M87, M86 i M49. Globalment, el cúmul té forma allargada (unes 4 vegades més llarg que ample), un dels seus extrems es troba en direcció al Grup Local i l'altre extrem, gairebé ocult a la nostra observació, es troba en la direcció del poc conegut núvol cumular W.

Els primers objectes del cúmul es van descriure al catàleg Messier, per exemple, la gegant galàxia el·líptica M87. El grup de galàxies d'aquest cúmul M84, M86, NGC 4477, NGC 4473, NGC 4461, NGC 4458, NGC 4438 i NGC 4435 és interessant perquè presumiblement forma un sistema connectat físicament i s'anomena cadena Markarian després de proposar i fonamentar aquesta hipòtesi el 1961. l'astrònom Benjamin Markarian.^[4][5]

Referències