Bosc Nacional Tongass
| ||||
| Tipus | Bosc Nacional dels Estats Units  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alaska (EUA) | |||
| Localització | sud-est d'Alaska | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 6.707.252 ha | |||
| IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals | ||||
| Activitat | ||||
| Creació | 10 setembre 1907 | |||
| Lloc web | fs.usda.gov… | |||
El Bosc Nacional Tongass (Tongass National Forest), al sud-est d'Alaska, és el bosc nacional més gran dels Estats Units i abarca 68 000 km²).[1] El Tongass comprèn les illes de l'arxipèlag d'Alexander, fiords, glaceres i cims de les muntanyes de la costa. La frontera internacional amb el Canadà (Colúmbia Britànica) transcorre al llarg de la cresta de la serralada Fronterera d'Alaska, paral·lela al litoral. La major part de la seva àrea forma part del bosc temperat humid del Pacífic, el més gran del planeta, i alberga moltes espècies de flora i fauna rares i en perill d'extinció.
El bosc és administrat des de les oficines del Servei Forestal en Ketchikan. Hi ha diversos locals on es troben les oficines del districte de guarda forestal situats en Craig, Hoonah, Juneau, Ketchikan, Petersburg, Sitka, Badia Thorne, Wrangell, i Yakutat.
Descripció
El Bosc Nacional Tongass és la llar de més de 75 000 persones que depenen de la terra per al seu sosteniment. Diverses tribus natives d'Alaska viuen al sud-est d'Alaska, com els Tlingit, Haida i Tsimshian. 31 comunitats es troben dins del bosc, el més gran és Juneau, la capital de l'estat, amb una població de 31 000 habitants.
Entre les espècies conníferes que conformen el paisatge de Tongass, amb arbres que poden arriben als 70 m d'altura, destaquen la Pícea de Sitka (Picea sitchensis), i la Tsuga del Pacífic (Tsuga heterophylla). També és endèmic de Tongass l'os de Sitka o de les illes ABC d'Alaska (Ursus arctos sitkensis), l'única subespècie d'os bru portadora de gens d'ancestres d'ossos polars, fruit de la hibridació ocorreguda durant la finalització de l'últim període glacial.[2]
Referències
- ↑ ««The National Forest Foundation's Conservation Plan for Tongass National Forest»» (en anglès). nacionalforests.org, 16-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «DNA study clarifies how polar bears and brown bears are related» (en anglès). Science Daily, 14-03-2013. [Consulta: 10 octubre 2020].
Bibliografia complementària
- Rakestraw, Lawrence. A History of the United States Forest Service in Alaska (en anglès). Alaska Historical Commission, Department of Education, State of Alaska, 1981. ISBN 978-0-943712-06-2.
- Durbin, Kathie. Tongass : pulp politics and the fight for the Alaska rain forest. Corvallis: Oregon State University Press, 1999. ISBN 0-87071-466-X.
- Environmental ethics and forestry : a reader. Philadelphia: Temple University Press, 2000. ISBN 1-56639-784-7.
- Gulick, Amy. Salmon in the trees : life in Alaska's Tongass rain forest, 2010. ISBN 978-1-59485-091-2.
- Ketchum, Robert Glenn. The Tongass : Alaska's vanishing rain forest : the photographs of Robert Glenn Ketchum. Nova York: Aperture Foundation, 1987. ISBN 0-89381-266-8.
Enllaços externs
- Bosc Nacional Tongass - Lloc web oficial
- Tongass Conservation Society
