Bixente Serrano Izko
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Rufino Vicente Serrano Izco ![]() 22 gener 1948 ![]() Saratsa (Navarra) ![]() | ||||
Mort | 4 juny 2020 ![]() Pamplona (Navarra) ![]() | ||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Navarra ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | historiador, escriptor, polític ![]() | ||||
Partit | Euskal Iraultzarako Alderdia Nafarroa Bai Auzolan Euskadiko Ezkerra Geroa Bai ![]() | ||||
Membre de | Euskadi Ta Askatasuna Fundació Euskokultur ![]() | ||||
Altres | |||||
Condemnat per | segrest (1973) ![]() | ||||
Cronologia | |||||
1977 | amnistia ![]() | ||||
Bixente Serrano Izko (Saratsa, 22 de gener de 1948 - Pamplona i Complex Hospitalari de Navarra, 4 de juny de 2020) fou un historiador navarrès. Durant els darrers anys del franquisme milità a ETA, fou detingut i empresonat a Segòvia. El 5 d'abril de 1976 fou un dels organitzadors de la massiva fuga de Segòvia (24 militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE), tot i que fou capturat poc després amb el gruix del grup. Posteriorment milità a ETA pm, i quan aquesta deixà la lluita armada, formà part d'Euskadiko Ezkerra, de la que en fou secretari general a Navarra. Quan EE s'integrà en el PSE-EE, abandonà la política i treballà com a professor d'història en euskera a un institut d'ensenyament mitjà de Pamplona, publicant llibres i escrivint articles sobre història al diari Egunkaria. Posteriorment va ser candidat al Senat d'Espanya per Nafarroa Bai a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.
Obres
- Navarra-Euskadi, un debate popular que urge (1981)
- Onkoteak (1987) narracions
- Nafarroa, historiaren hariak (2005) versió en castellà Navarra, las tramas de la historia.