Autoria de les obres de Shakespeare

Retrats de Shakespeare i quatre autors alternatius proposats.Edward de VereFrancis BaconWilliam ShakespeareChristopher MarloweWilliam Stanley
El Comte d'Oxford, Francis Bacon, el Comte de Derby i Christopher Marlowe (en sentit horari des de dalt a l'esquerra, Shakespeare al centre), entre d'altres, han estat proposats com el vertader autor de les obres. (Cliqueu a la imatge per accedir als respectius articles.)

Hi ha qui qüestiona l'autoria de les obres de William Shakespeare de Stratford-upon-Avon. Els anti-Stratfordians –un terme per referir-se als que s'adhereixen a les diverses teories alternatives de l'autoria d'aquestes obres– argumenten que Shakespeare de Stratford era una tapadora que encobria la vertadera identitat de l'autor o autors de les obres, que per qualque motiu no volia o no podia acceptar que se li acreditàs públicament.[1] Encara que la idea ha atret molt d'interès públic,[2][a] la immensa majoria dels estudiosos de Shakespeare i d'historiadors literaris la consideren una creença marginal i la reconeixen només per refutar-la o menysprear-la.[3]

De l'autoria de Shakespeare se'n va dubtar per primera vegada a mitjans del segle xix,[4] quan el clam que Shakespeare era el millor escriptor de tots els temps s'havia popularitzat.[5] La biografia de Shakespeare, en particular els seus orígens humils i vida obscura, semblaven incompatibles amb la seva eminència poètica i la seva reputació de geni,[6] cosa que aixecà sospites que Shakespeare podria no haver escrit les obres que se li atribueixen.[7] Des de llavors la controvèrsia ha engendrat diverses obres que la tracten[8] i s'han proposat fins a 80 candidats a l'autoria,[9] incloent Francis Bacon; William Stanley, 6è Comte de Derby; Christopher Marlowe; i Edward de Vere, 17è Comte d'Oxford.[10]

Els defensors dels candidats alternatius argumenten que William Shakespeare mancava de l'educació, la sensibilitat aristocràtica o la familiaritat amb la reialesa que figura a les obres.[11] Els estudiosos de Shakespeare que han respost aquestes acusacions exposen que les interpretacions biogràfiques de la literatura no són fiables a l'hora d'atribuir l'autoria[12] i que la convergència de proves a favor de l'autoria de Shakespeare (portades, testimonis d'altres poetes i historiadors coetanis i documents oficials) és la mateixa que s'empra per a la resta d'atribucions d'autoria de la seva època.[13] No hi ha cap candidat alternatiu amb tal quantitat de proves directes,[14] a part del fet que no se'n qüestionà l'autoria ni en vida seva ni durant els segles posteriors a la seva mort.[15]

Malgrat el consens entre els estudiosos,[16] un grup relativament petit[17] però molt visible i que inclou figures públiques prominents[18] ha qüestionat l'atribució convencional de l'autoria.[19] Els anti-Stratfordians lluiten perquè es reconegui la qüestió de l'autoria com un camp legítim d'estudi i perquè s'accepti un o altre dels diversos candidats a l'autoria.[20]

Visió general

Els arguments que presenten els qui qüestionen l'autoria de Shakespeare comparteixen una sèrie de característiques.[21] Intenten desqualificar-lo com a autor i sovint ofereixen arguments a favor d'un altre candidat. Normalment postulen qualque tipus de conspiració que va protegir la vertadera identitat de l'autor,[22] que explicaria per què no es conserva documentació a favor de l'autoria del seu candidat i per què el registre històric assigna Shakespeare com a autor.[23]

La majoria d'anti-Stratfordians diuen que les obres de Shakespeare exhibeixen tal amplitud de coneixement íntim de les corts i polítiques elisabetianes i jacobines que tan sols un noble molt educat o un membre de la mateixa cort podria haver-les escrit.[24] A part de les referències literàries, comentaris crítics i notes d'actuació, la resta d'informació disponible sobre la vida de Shakespeare en tracta detalls mundans com ara el registre civil dels seus baptisme, casament i mort, registres d'impostos, demandes per recuperar deutes i transaccions de béns immobles. A més, no hi ha cap document que atesti que rebés una educació. No es conserva cap carta ni manuscrit literari escrit amb total certesa per Shakespeare de Stratford. Malgrat el baix percentatge de documents supervivents d'aquest període,[25] pels escèptics aquestes llacunes suggereixen el perfil d'una persona molt diferent del poeta i dramaturg.[26] Algunes figures públiques prominents, incloent Walt Whitman, Mark Twain, Helen Keller, Henry James, Sigmund Freud, Charlie Chaplin i Orson Welles, s'han vist persuadits pels arguments contraris a l'autoria de Shakespeare; els seus endossos són un argument important a moltes teories anti-Stratfordianes.[18]

Al nucli de la discussió hi rau l'acceptabilitat de les proves emprades a favor dels autors respectius.[27] Els anti-Stratfordians es basen en el que s'ha anomenat «retòrica d'acumulació»,[28] o en el que ells designen com a proves circumstancials: les similituds entre els personatges i els esdeveniments que apareixen en les obres i la biografia del candidat en qüestió; paral·lelismes amb les obres conegudes del candidat; i codis amagats i al·lusions criptogràfiques a les obres de Shakespeare o als textos escrits per autors coetanis.[29] En canvi, els estudiosos de Shakespeare i historiadors literaris es basen principalment en proves directes i documentades –en forma de signatures a portades i registres governamentals– i testimonis coetanis de poetes, historiadors i aquells actors i dramaturgs que treballaren amb ell, així com en estilometria moderna. Els estudiosos afirmen que tots aquests fets convergeixen en confirmar William Shakespeare com a autor.[30] Aquests criteris són els mateixos emprats per acreditar l'autoria a altres autors de l'època i s'accepten com a metodologia estàndard d'atribució.[31]

Notes

Notes al peu

  1. ↑ Les edicions britànica i nord-americana de Shapiro 2010 difereixen significativament quant a paginació. Les referències del llibre citaran primer les pàgines de l'edició britànica i després les de l'americana entre parèntesis.

Referències

  1. ↑ Prescott 2010, p. 273: Plantilla:"'Anti-Stratfordian' is the collective name for the belief that someone other than the man from Stratford wrote the plays commonly attributed to him."; McMichael & Glenn 1962, p. 56
  2. ↑ Shapiro 2010, pàg. 2–3 (3–4)
  3. ↑ Kathman 2003, p. 621: "...antiStratfordism has remained a fringe belief system"; Schoenbaum 1991, p. 450; Paster 1999, p. 38: "To ask me about the authorship question ... is like asking a palaeontologist to debate a creationist's account of the fossil record."; Nelson 2004, pàg. 149–51: "I do not know of a single professor of the 1,300-member Shakespeare Association of America who questions the identity of Shakespeare ... antagonism to the authorship debate from within the profession is so great that it would be as difficult for a professed Oxfordian to be hired in the first place, much less gain tenure..."; Carroll 2004, pàg. 278–9: "I have never met anyone in an academic position like mine, in the Establishment, who entertained the slightest doubt as to Shakespeare's authorship of the general body of plays attributed to him."; Pendleton 1994, p. 21: "Shakespeareans sometimes take the position that to even engage the Oxfordian hypothesis is to give it a countenance it does not warrant."; Sutherland & Watts 2000, p. 7: "There is, it should be noted, no academic Shakespearian of any standing who goes along with the Oxfordian theory."; Gibson 2005, p. 30: "...most of the great Shakespearean scholars are to be found in the Stratfordian camp..."
  4. ↑ Bate 1998, p. 73; Hastings 1959, p. 486; Wadsworth 1958, pàg. 8–16; McCrea 2005, p. 13; Kathman 2003, p. 622
  5. ↑ Taylor 1989, p. 167: By 1840, admiration for Shakespeare throughout Europe had become such that Thomas Carlyle "could say without hyperbole" that Plantilla:"'Shakspeare is the chief of all Poets hitherto; the greatest intellect who, in our recorded world, has left record of himself in the way of literature.Plantilla:'"
  6. ↑ Shapiro 2010, pàg. 87–8 (77–8)
  7. ↑ Bate 2002, p. 106
  8. ↑ Shapiro 2010, p. 317 (281)
  9. ↑ Gross 2010, p. 39
  10. ↑ Shapiro 2010, pàg. 2–3 (4); McCrea 2005, p. 13
  11. ↑ Dobson 2001, p. 31: "These two notions—that the Shakespeare canon represented the highest achievement of human culture, while William Shakespeare was a completely uneducated rustic—combined to persuade Delia Bacon and her successors that the Folio's title page and preliminaries could only be part of a fabulously elaborate charade orchestrated by some more elevated personage, and they accordingly misread the distinctive literary traces of Shakespeare's solid Elizabethan grammar-school education visible throughout the volume as evidence that the 'real' author had attended Oxford or Cambridge."
  12. ↑ Bate 1998, p. 90: "Their [Oxfordians'] favorite code is the hidden personal allusion ... But this method is in essence no different from the cryptogram, since Shakespeare's range of characters and plots, both familial and political, is so vast that it would be possible to find in the plays 'self-portraits' of, once more, anybody one cares to think of."; Love 2002, pàg. 87, 200: "It has more than once been claimed that the combination of 'biographical-fit' and cryptographical arguments could be used to establish a case for almost any individual ... The very fact that their application has produced so many rival claimants demonstrates their unreliability." Shapiro 2010, pàg. 304–13 (268–77); Schoone-Jongen 2008, p. 5: "in voicing dissatisfaction over the apparent lack of continuity between the certain facts of Shakespeare's life and the spirit of his literary output, anti-Stratfordians adopt the very Modernist assumption that an author's work must reflect his or her life. Neither Shakespeare nor his fellow Elizabethan writers operated under this assumption."; Smith 2008, p. 629: "...deriving an idea of an author from his or her works is always problematic, particularly in a multi-vocal genre like drama, since it crucially underestimates the heterogeneous influences and imaginative reaches of creative writing."
  13. ↑ Wadsworth 1958, pàg. 163–4: "The reasons we have for believing that William Shakespeare of Stratford-on-Avon wrote the plays and poems are the same as the reasons we have for believing any other historical event ... the historical evidence says that William Shakespeare wrote the plays and poems."; McCrea 2005, pàg. xii–xiii, 10; Nelson 2004, p. 162: "Apart from the First Folio, the documentary evidence for William Shakespeare is the same as we get for other writers of the period..."
  14. ↑ Love 2002, pàg. 198–202, 303–7: "The problem that confronts all such attempts is that they have to dispose of the many testimonies from Will the player's own time that he was regarded as the author of the plays and the absence of any clear contravening public claims of the same nature for any of the other favoured candidates."; Bate 1998, pàg. 68–73
  15. ↑ Bate 1998, p. 73: "No one in Shakespeare's lifetime or the first two hundred years after his death expressed the slightest doubt about his authorship."; Hastings 1959, pàg. 486–8: "...no suspicions regarding Shakespeare's authorship (except for a few mainly humorous comments) were expressed until the middle of the nineteenth century".
  16. ↑ Dobson 2001, p. 31; Greenblatt 2005: "The idea that William Shakespeare's authorship of his plays and poems is a matter of conjecture and the idea that the 'authorship controversy' be taught in the classroom are the exact equivalent of current arguments that 'intelligent design' be taught alongside evolution. In both cases an overwhelming scholarly consensus, based on a serious assessment of hard evidence, is challenged by passionately held fantasies whose adherents demand equal time."
  17. ↑ Price 2001, p. 9: "Nevertheless, the skeptics who question Shakespeare’s authorship are relatively few in number, and they do not speak for the majority of academic and literary professionals."
  18. ↑ 18,0 18,1 Nicholl 2010, p. 3
  19. ↑ Nicholl 2010, p. 3; Shapiro 2010, p. 2 (4)
  20. ↑ Shapiro 2010, pàg. 246–9 (216–9); Niederkorn 2005
  21. ↑ Prescott 2010, p. 273; Baldick 2008, pàg. 17–18; Bate 1998, pàg. 68–70; Wadsworth 1958, pàg. 2, 6–7
  22. ↑ Matus 1994, p. 15 note
  23. ↑ Wells 2003, p. 388; Dobson 2001, p. 31: "Most observers, however, have been more impressed by the anti-Stratfordians' dogged immunity to documentary evidence"; Shipley 1943, p. 38: "the challenger would still need to produce evidence in favour of another author. There is no such evidence."; Love 2002, p. 198: "...those who believe that other authors were responsible for the canon as a whole ... have been forced to invoke elaborate conspiracy theories."; Wadsworth 1958, p. 6: "Paradoxically, the skeptics invariably substitute for the easily explained lack of evidence concerning William Shakespeare, the more troublesome picture of a vast conspiracy of silence about the 'real author', with a total lack of historical evidence for the existence of this 'real author' explained on the grounds of a secret pact"; Shapiro 2010, p. 255 (225): "Some suppose that only Shakespeare and the real author were in the know. At the other extreme are those who believe that it was an open secret".
  24. ↑ Bate 2002, pàg. 104–5; Schoenbaum 1991, pàg. 390, 392
  25. ↑ Callaghan 2013, p. 11: "It is a 'fact' that the survival rate for early modern documents is low and that Shakespeare lived in a world prior to the systematic, all-inclusive collection of data that provides the foundation of modern bureaucracy."
  26. ↑ Shipley 1943, pàg. 37–8; Bethell 1991, pàg. 48, 50; Schoone-Jongen 2008, p. 5; Smith 2008, p. 622: "Fuelled by scepticism that the plays could have been written by a working man from a provincial town with no record of university education, foreign travel, legal studies or court preferment, the controversialists proposed instead a sequence of mainly aristocratic alternative authors whose philosophically or politically occult meanings, along with their own true identity, had to be hidden in codes, cryptograms and runic obscurity."
  27. ↑ Nelson 2004, p. 149: "The Shakespeare authorship debate is a classic instance of a controversy that draws its very breath from a fundamental disagreement over the nature of admissible evidence."; McCrea 2005, pàg. 165, 217–8; Shapiro 2010, pàg. 8, 48, 112–3, 235, 298 (8, 44, 100, 207, 264)
  28. ↑ Schoone-Jongen 2008, pàg. 6, 117
  29. ↑ Schoenbaum 1991, pàg. 405, 411, 437; Love 2002, pàg. 203–7
  30. ↑ Shapiro 2010, pàg. 253–95 (223–59); Love 2002, p. 198
  31. ↑ Wadsworth 1958, pàg. 163–4; McCrea 2005, pàg. xii–xiii, 10; Nelson 2004, p. 149

Bibliografia

  • Bacon, Francis. Francis Bacon: The Major Works. Oxford University Press, 2002. ISBN 978-0-19-284081-3 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Baldick, Chris. The Oxford Dictionary of Literary Terms. Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-920827-2 [Consulta: 10 gener 2011]. 
  • Baldwin, T. W.. William Shakespere's Small Latine & Lesse Greeke. Urbana: University of Illinois Press, 1944. OCLC 654144828 [Consulta: 2 abril 2012].  Arxivat 3 de març 2012 a Wayback Machine.
  • Barrell, Charles Wisner «Identifying Shakespeare: Science in the Shape of Infra-red Photography and the X rays Brings to Light at Last the Real Man Beneath the Surface of a Series of Paintings of the Bard». Scientific American. University of Chicago Press, 162, 1, gener 1940, pàg. 4–8, 43–5.
  • Bate, Jonathan. The Genius of Shakespeare. Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-512823-9 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Bate, Jonathan. «Scenes from the Birth of a Myth». A: Shakespeare's Face: Unraveling the Legend and History of Shakespeare's Mysterious Portrait. Free Press, 2002, p. 103–25. ISBN 978-0-7432-4932-4 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Bate, Walter Jackson. John Keats. Belknap Press of Harvard University Press, 1963. OCLC 291522. 
  • Bethell, Tom «The Case for Oxford (and Reply)». Atlantic Monthly, 268, 4, octubre 1991, pàg. 45–61; 74–8. ISSN: 1072-7825 [Consulta: 16 desembre 2010].
  • Bevington, David Martin. Shakespeare: The Seven Ages of Human Experience. Wiley-Blackwell, 2005. ISBN 978-1-4051-2753-0. 
  • Brooks, Alden. Will Shakespere and the Dyer's Hand. Charles Scribner's Sons, 1943. 
  • Callaghan, Dympna. Who Was William Shakespeare?: An Introduction to the Life and Works. Wiley-Blackwell, 2013. ISBN 978-0-470-65846-8 [Consulta: 7 abril 2013]. [Enllaç no actiu]
  • A Shakespeare Encyclopedia. London: Methuen, 1966. 
  • Carroll, D. Allen «Reading the 1592 Groatsworth Attack on Shakespeare». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 277–94. ISSN: 0040-3288.
  • Chambers, E. K.. William Shakespeare: A Study of Facts and Problems. II. Clarendon Press, 1930. ISBN 978-0-19-811774-2. 
  • Chandler, David «Marlowe: A Hoax by William Taylor». Notes and Queries. Oxford University Press, 41, 2, juny 1994.
  • Churchill, Reginald Charles. Shakespeare and His Betters: A History and a Criticism of the Attempts Which Have Been Made to Prove That Shakespeare's Works Were Written by Others. London: Max Reinhardt, 1958. 
  • Phormio, a Comedy by Terence: Manuscript Reproduction, Facing Transcription, Edited Latin Texts, Notes, Vocabulary. Wauconda, Illinois: Bolchazy-Carducci Publishers, 1982. ISBN 978-0-86516-014-9. 
  • Craig, Hugh «Shakespeare's Vocabulary: Myth and Reality». Shakespeare Quarterly. Johns Hopkins University Press, 62, 1, 2011, pàg. 53–74. DOI: 10.1353/shq.2011.0002. ISSN: 1538-3555.
  • Cressy, David. Education in Tudor and Stuart England. St. Martin's Press, 1975. ISBN 978-0-7131-5817-5. 
  • Crinkley, Richmond «New Perspectives on the Authorship Question». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 36, 4, 1985, pàg. 515–22. DOI: 10.2307/2870328. ISSN: 1538-3555.
  • Dawson, Giles E. «Review: This Star of England. by Dorothy Ogburn; Charlton Ogburn». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 4, 2, 1953, pàg. 165–70. DOI: 10.2307/2866177. ISSN: 1538-3555.
  • Dawson, Giles E.; Kennedy-Skipton, Laetitia. Elizabethan Handwriting, 1500–1650. W. W. Norton, 1966. 
  • Dobson, Michael. «Authorship Controversy». A: Oxford Companion to Shakespeare. Oxford University Press, 2001, p. 30–1. ISBN 978-0-19-811735-3. 
  • Eaglestone, Robert. Doing English. London, New York: Routledge, 2009. ISBN 978-0-415-49673-5 [Consulta: 10 gener 2011]. 
  • Eccles, Mark. «Sir George Buc, Master of the Revels». A: Thomas Lodge and Other Elizabethans. Harvard University Press, 1933, p. 409–506. 
  • Edmondson, Paul; Wells, Stanley. Shakespeare Bites Back. The Shakespeare Birthplace Trust, 2011.  Arxivat 2014-12-22 a Wayback Machine.
  • Edmondson, Paul. «'The Shakespeare establishment' and the Shakespeare authorship discussion». A: Shakespeare Beyond Doubt: Evidence, Argument, Controversy. Cambridge University Press, 2013, p. 225–35. ISBN 978-1-107-60328-8. 
  • Elliott, Ward E. Y.; Valenza, Robert J. «Oxford by the Numbers: What Are the Odds That the Earl of Oxford Could Have Written Shakespeare's Poems and Plays?» (PDF). Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 323–452. Arxivat de l'original el 2020-10-20. ISSN: 0040-3288 [Consulta: 2 març 2011].Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine.
  • Finkelpearl, Philip J. Court and Country Politics in the Plays of Beaumont and Fletcher. Princeton University Press, 1990. ISBN 978-0-691-06825-1. 
  • Friedman, William F.; Friedman, Elizebeth S. The Shakespearean Ciphers Examined. Cambridge University Press, 1957. ISBN 978-0-521-05040-1. 
  • Garber, Marjorie. Shakespeare's Ghost Writers: Literature as Uncanny Causality. Routledge, 1997. ISBN 978-0-415-91869-5 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Gelderen, Elly van. A History of the English Language. Amsterdam: John Benjamins, 2006. ISBN 978-90-272-3236-6 [Consulta: 10 gener 2011]. 
  • Gibson, H. N.. The Shakespeare Claimants. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-35290-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Greenblatt, Stephen «Shakespeare Doubters». The New York Times, 04-09-2005 [Consulta: 20 desembre 2010].
  • Greenwood, George. The Shakespeare Problem Restated. London: John Lane, 1908. OCLC 65308100 [Consulta: 13 desembre 2010]. 
  • Gross, John «Denying Shakespeare» (subscription required). Commentary. Commentary, 129, 3, 2010, pàg. 38–44. ISSN: 0010-2601 [Consulta: 2 març 2011].
  • Hackett, Helen. Shakespeare and Elizabeth: The Meeting of Two Myths. Princeton and Oxford: Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-12806-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Halliday, Frank E. The Cult of Shakespeare. Duckworth, 1957. OCLC 394225. 
  • Halliday, Frank E. The Life of Shakespeare. Penguin Books, 1962. OCLC 353820. 
  • Hastings, William T. «Shakspere Was Shakespeare». The American Scholar. Phi Beta Kappa Society, 28, 1959, pàg. 479–88. ISSN: 0003-0937.
  • Hoffman, Calvin. The Murder of the Man Who Was "Shakespeare". New York: Julian Messner, 1960 [Consulta: 28 febrer 2013]. 
  • Holderness, Graham. «The unreadable Delia Bacon». A: Shakespeare Beyond Doubt: Evidence, Argument, Controversy. Cambridge University Press, 2013, p. 5–15. ISBN 978-1-107-60328-8. 
  • Honan, Park. Shakespeare: A Life. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-282527-8. 
  • Johnson, Samuel. «Preface». A: Dr. Johnson on Shakespeare. Harmondsworth: Penguin Books, 1969, p. 57–143. OCLC 251954782. 
  • Kathman (1), David. «The Spelling and Pronunciation of Shakespeare's Name». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
  • Kathman (2), David. «Shakespeare's Will». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
  • Kathman (3), David. «Seventeenth-century References to Shakespeare's Stratford Monument». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
  • Kathman (4), David. «Why I Am Not an Oxfordian». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 8 febrer 2010].
  • Kathman, David. «The Question of Authorship». A: Shakespeare: an Oxford Guide. Oxford University Press, 2003, p. 620–32. ISBN 978-0-19-924522-2. 
  • Lang, Andrew. Shakespeare, Bacon, and the Great Unknown. BiblioBazaar, 2008. ISBN 978-0-554-21918-9 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Lefranc, Abel. Sous le masque de "William Shakespeare": William Stanley, Vie comte de Derby. París: Payot & cie, 1918–19. OCLC 501970. 
  • Logan, Robert. Shakespeare's Marlowe: The Influence of Christopher Marlowe on Shakespeare's Artistry. Hampshire: Ashgate Publishing, 2007. ISBN 978-0-7546-5763-7 [Consulta: 13 febrer 2011]. 
  • Londré, Felicia Hardison. «Elizabethan Views of the 'Other': French, Spanish and Russians in Love's Labour's Lost». A: Love's Labour's Lost: Critical Essays. 13. Routledge, 1997, p. 325–43. ISBN 978-0-8153-0984-0 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • William Shakespeare: A Documentary Volume. 263. Detroit: Gale Group, 2002. ISBN 978-0-7876-6007-9 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Looney, J. Thomas. "Shakespeare" Identified in Edward De Vere, the Seventeenth Earl of Oxford. New York: Frederick A. Stokes, 1920 [Consulta: 14 desembre 2010]. 
  • Love, Harold. Attributing Authorship: An Introduction. Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-78948-6 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Martin, Milward W. Was Shakespeare Shakespeare? A Lawyer Reviews the Evidence. New York: Cooper Square Press, 1965. OCLC 909641. 
  • Matus, Irvin L. «The Case for Shakespeare». Atlantic Monthly, octubre 1991, p. 64–72 [Consulta: 16 desembre 2010].
  • Matus, Irvin L. Shakespeare, IN FACT. Continuum Publishing, 1994. ISBN 978-0-8264-0624-8. 
  • May, Steven W. «Tudor Aristocrats and the Mythical "Stigma of Print"». A: Renaissance Papers. 1993. Southeastern Renaissance Conference, 1980, p. 11–18 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • May, Steven W. The Elizabethan Courtier Poets: The Poems and Their Contexts. University of Missouri Press, 1991. ISBN 978-0-8262-0749-4. 
  • May, Steven W. «The Seventeenth Earl of Oxford as Poet and Playwright». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 221–54. ISSN: 0040-3288.
  • May, Steven W. «Early Courtier Verse: Oxford, Dyer, and Gascoigne». A: Early Modern English Poetry: A Critical Companion. Oxford University Press, 2007, p. 60–7. ISBN 978-0-19-515387-3. 
  • McCrea, Scott. The Case for Shakespeare: The End of the Authorship Question. Greenwood Publishing Group, 2005. ISBN 978-0-275-98527-1 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • McMichael, George L.; Glenn, Edgar M. Shakespeare and His Rivals: A Casebook on the Authorship Controversy. Odyssey Press, 1962. OCLC 2113359. 
  • Montague, William Kelly. The Man of Stratford—The Real Shakespeare. Vantage Press, 1963. OCLC 681431. 
  • Morita, Sōhei. Natsume Sōseki, 3 vols. 1. Kōdansha Gakujutsu Bunko, 1980. OCLC 39729914. 
  • Murphy, William M. «Thirty-six Plays in Search of an Author». Union College Symposium, 3, 3, 1964, pàg. 4–11 [Consulta: 20 desembre 2010].
  • Nelson, Alan H. «George Buc, William Shakespeare, and the Folger George a Greene». Shakespeare Quarterly. Folger Shakespeare Library, 49, 1, 1998, pàg. 74–83. DOI: 10.2307/2902208. ISSN: 0037-3222.
  • Nelson, Alan H. Monstrous Adversary: The Life of Edward de Vere, 17th Earl of Oxford. Liverpool University Press, 2003. ISBN 978-0-85323-678-8 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Nelson, Alan H. «Stratford Si! Essex No!». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 149–69. ISSN: 0040-3288.
  • Nevalainen, Terttu. «Early Modern English Lexis and Semantics». A: The Cambridge History of the English Language: 1476–1776. 3. Cambridge University Press, 1999, p. 332–458. ISBN 978-0-521-26476-1 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Nicholl, Charles. The Lodger: Shakespeare on Silver Street. Penguin Books, 2008. ISBN 978-0-14-102374-8. 
  • Nicholl, Charles «Yes, Shakespeare Wrote Shakespeare». The Times Literary Supplement, 21-04-2010, p. 3–4.
  • Nicoll, Allardyce «The First Baconian». Times Literary Supplement, 25-02-1932, p. 128.
  • Niederkorn, William S. «Jumping O'er Times: The Importance of Lawyers and Judges in the Controversy over the Identity of Shakespeare, as Reflected in the Pages of the New York Times». Tennessee Law Review. Tennessee Law Review Association, 72, 1, 2004, pàg. 67–92. ISSN: 0040-3288.
  • Niederkorn, William S. «The Shakespeare Code, and Other Fanciful Ideas from the Traditional Camp». The New York Times, 30-08-2005 [Consulta: 20 desembre 2010].
  • Niederkorn, William S. «Shakespeare Reaffirmed». The New York Times, 22-04-2007 [Consulta: 20 desembre 2010].
  • Ogburn, Charlton; Ogburn, Dorothy. This Star of England. New York: Coward-McCann, 1952. OCLC 359186 [Consulta: 16 desembre 2010].  Arxivat 17 de juliol 2011 a Wayback Machine.
  • Paster, Gail Kern «The Sweet Swan» (subscription required). Harper's Magazine, abril 1999, p. 38–41 [Consulta: 2 març 2011].
  • Prescott, Paul. «Shakespeare in Popular Culture». A: The New Cambridge Companion to Shakespeare. Cambridge University Press, 2010, p. 269–284. ISBN 978-0-521-71393-1. 
  • Pendleton, Thomas A. «Irvin Matus's Shakespeare, IN FACT». Shakespeare Newsletter. University of Illinois at Chicago, 44, Summer, 1994, pàg. 21, 26–30. ISSN: 0037-3214.
  • Price, Diana «Reconsidering Shakespeare's Monument» (subscription required). The Review of English Studies. Oxford University Press, 48, 190, 1997, pàg. 168–82. DOI: 10.1093/res/XLVIII.190.168. ISSN: 1471-6968 [Consulta: 2 març 2011].
  • Price, Diana. Shakespeare's Unorthodox Biography: New Evidence of an Authorship Problem. Greenwood Press, 2001. ISBN 978-0-313-31202-1. 
  • The Poems. The Arden Shakespeare, 2000. ISBN 978-1-903436-20-2. 
  • Quennell, Peter. Shakespeare: The Poet and His Background. London: Weidenfeld & Nicolson, 1963. OCLC 19662775. 
  • Robertson, John M. The Baconian Heresy: A Confutation. London: H. Jenkins, 1913. OCLC 2480195 [Consulta: 13 desembre 2010]. 
  • Ross, Terry. «Oxfordian Myths: The Oxford Anagram in Minerva Britanna». The Shakespeare Authorship Page. David Kathman and Terry Ross. [Consulta: 17 desembre 2010].
  • Rowse, A. L.. William Shakespeare: A Biography. New York: Harper & Row, 1963. OCLC 352856. 
  • Ruthven, K. K.. Faking Literature. Cambridge: Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-0-521-66965-8 [Consulta: 5 gener 2011]. 
  • Saunders, J. W. «The Stigma of Print: A Note on the Social Bases of Tudor Poetry». Essays in Criticism. Oxford University Press, 1, 2, abril 1951, pàg. 139–64. DOI: 10.1093/eic/I.2.139. ISSN: 1471-6852.
  • Sawyer, Robert «Biographical Aftershocks: Shakespeare and Marlowe in the Wake of 9/11». Critical Survey. Berghahn Books, 25, 1, Spring 2013, pàg. 19–32. DOI: 10.3167/cs.2013.250103.
  • Schoenbaum, S. William Shakespeare: Records and Images. Oxford University Press, 1981. ISBN 978-0-19-520234-2. 
  • Schoenbaum, S. William Shakespeare: A Compact Documentary Life. Revised. Oxford University Press, 1987. ISBN 978-0-19-505161-2. 
  • Schoenbaum, S. Shakespeare's Lives. 2a edició. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-818618-2. 
  • Schoone-Jongen, Terence G. Shakespeare's Companies: William Shakespeare's Early Career and the Acting Companies, 1577–1594. Ashgate Publishing, 2008. ISBN 978-0-7546-6434-5 [Consulta: 20 desembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  • The Shakespeare Clinic. «The Shakespeare Clinic: Students to Report on Latest Findings in Continuing Authorship Question». Press release. Claremont, Calif., April 22: Claremont McKenna College, 22-04-2010. Arxivat de l'original el 27 de maig 2010. [Consulta: 25 gener 2010].
  • Shapiro, James. Contested Will: Who Wrote Shakespeare?. UK edition: Faber and Faber Plantilla:Citation/identifier (US edition: Simon & Schuster Plantilla:Citation/identifier), 2010 [Consulta: 14 gener 2011]. 
  • «Anti-Shakespeare Theories». A: Dictionary of World Literature. 1a edició. New York: Philosophical Library, 1943, p. 37–8. OCLC 607784195 [Consulta: 2 març 2011]. 
  • Simonton, Dean Keith «Thematic Content and Political Context in Shakespeare's Dramatic Output, with Implications for Authorship and Chronology Controversies». Empirical Studies of the Arts. Baywood Publishing, 22, 2, 2004, pàg. 201–13. DOI: 10.2190/EQDP-MK0K-DFCK-MA8F. ISSN: 1541-4493.
  • Smith, Alistair «Shakespeare Birthplace Trust launches authorship campaign». The Stage, 01-09-2011 [Consulta: 13 maig 2011].
  • Smith, Emma «The Shakespeare Authorship Debate Revisited». Literature Compass. Blackwell Publishing, 5, April, 2008, pàg. 618–32. DOI: 10.1111/j.1741-4113.2008.00549.x.
  • Smith, Irwin. Shakespeare's Blackfriars Playhouse: Its History and Design. New York University Press, 1964. ISBN 978-0-8147-0391-5. 
  • Spielmann, M(arion) H(arry). The Title-Page of the First Folio of Shakespeare's Plays. Oxford University Press, 1924. 
  • Sutherland, John; Watts, Cedric T. Henry V, War Criminal?: and Other Shakespeare Puzzles. Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-283879-7 [Consulta: 16 febrer 2011]. 
  • Syme, Holger «People Being Stupid About Shakesp… or Someone Else». Dispositio, 19-09-2011 [Consulta: 4 febrer 2012]. Arxivat 2 de febrer 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 12 desembre 2014].
  • Taylor, Gary. Reinventing Shakespeare: A Cultural History, from the Restoration to the Present. New York: Weidenfeld & Nicholson, 1989. ISBN 978-1-55584-078-5 [Consulta: 12 novembre 2011]. 
  • Velz, John W. «Shakespeare’s Ovid in the Twentieth Century: a Critical Survey». A: Shakespeare's Ovid: the Metamorphoses in the Plays and Poems. Cambridge University Press, 2000, p. 181–97. ISBN 978-0-521-77192-4 [Consulta: 26 maig 2011]. 
  • Thompson, Craig R. Schools in Tudor England. Washington, D. C.: Folger Shakespeare Library, 1958. 
  • Vickers, Brian «Idle Worship». Times Literary Supplement, 19-08-2005, p. 6.
  • Vickers, Brian «The face of the Bard?». Times Literary Supplement, 30-06-2006, p. 17.
  • Wadsworth, Frank. The Poacher from Stratford: A Partial Account of the Controversy over the Authorship of Shakespeare's Plays. University of California Press, 1958. ISBN 978-0-520-01311-7 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  • Wall, Joseph Frazier. Henry Watterson, Reconstructed Rebel. Oxford University Press, 1956 [Consulta: 18 febrer 2012]. 
  • Webster, Archie W. «Was Marlowe the Man?». National Review, setembre 1923, p. 81–6 [Consulta: 20 desembre 2010]. Arxivat 2 October 2010[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-10-02. [Consulta: 12 desembre 2014].
  • Wells, Stanley. «Education». A: Oxford Companion to Shakespeare. Oxford University Press, 2001, p. 122–4. ISBN 978-0-19-811735-3. 
  • Wells, Stanley. Shakespeare: For All Time. Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0-19-516093-2 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Willinsky, John. Empire of Words: the Reign of the OED. Princeton University Press, 1994. ISBN 978-0-691-03719-6 [Consulta: 26 maig 2011]. 
  • Love's Labour's Lost. 2a edició. Cambridge University Press, 1969. ISBN 978-0-521-07542-8 [Consulta: 20 desembre 2010]. 
  • Zeigler, Wilbur Gleason. It Was Marlowe: A Story of the Secret of Three Centuries. Donohue & Henneberry, 1895. OCLC 228707660 [Consulta: 13 desembre 2010].