Artiodàctils
Artiodactyla  | |
|---|---|
 Impala al Zoo de Barcelona | |
| Període | |
Eocè inferior – recent | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Superordre | Paraxonia |
| Ordre | Artiodactyla Owen, 1848 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Cetartiodactyla |
| Clades | |
| |
Els artiodàctils (Artiodactyla) formen un clade de mamífers euteris herbívors (alguns omnívors) amb extremitats acabades amb unglots. Tenen membres plantígrads, digitígrads o ungulígrads, un nombre parell de dits (dos o quatre), absència de tercer trocànter en el fèmur, calcani articulat amb la fíbula, nasals posteriorment amples i molars bunodonts o selenodonts.
Als Països Catalans hi habiten diverses espècies de manera natural: porc domèstic, senglar (súids), cérvol, daina, cabirol (cèrvids), cabra salvatge, cabra domèstica, be domèstic, bou domèstic, isard, be de Barbaria, moltó de Còrsega, bisó europeu (bòvids). Entre les espècies extintes hi ha Myotragus i l'ur (Bos primigenius).
Taxonomia
La descripció original del clade Artiodactyla, feta per Richard Owen el 1848,[1] no incloïa els cetacis, que en aquell temps eren considerats un grup completament diferent. Tanmateix, amb l'avenç de la taxonomia dels mamífers i el desenvolupament de les anàlisis moleculars, els mastòlegs s'adonaren que el clade Artiodactyla, tal com se'l definia aleshores, era parafilètic.
Els primers intents de fer quadrar la taxonomia amb els nous descobriments consistiren a abandonar el clade Artiodactyla i crear un grup que englobés tant els «artiodàctils tradicionals» com els cetacis. Aquest nou clade fou batejat amb el nom «Cetartiodactyla».[2] Tanmateix, aviat sorgí un consens que redefinir Artiodactyla per incloure-hi els cetacis era preferible a crear un clade de bell nou i es recuperà l'ús d'Artiodactyla, aquesta vegada amb el mateix significat que Cetartiodactyla («artiodàctils tradicionals» + cetacis).[3][4][5][6][7][8] Així doncs, segons el punt de vista més estès, els cetacis formen part del grup dels artiodàctils, que actualment es considera monofilètic.[7]
Cladograma
Relacions evolutives dels artiodàctils per subordre:[9][10]
| Artiodactyla |
| ||||||||||||||||||||||||
Filogènia dels grups actuals
Les relacions filogenètiques entre els subgrups serien les següents:[10][11][12]
| Artiodactyla/Cetartiodactyla |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació
Aquesta classificació es basa en l'anàlisi de Spaulding et al., 2009[13] i les famílies actuals reconegudes a l'obra Mammal Species of the World publicada el 2005.[14] Actualment, els cetacis i els artiodàctils han estat situats a Cetartiodactyla com a grups germans, encara que l'anàlisi d'ADN ha mostrat que de fet els cetacis van evolucionar directament dels Artiodactyla, per la qual cosa s'han d'incloure en aquest ordre. Cetartiodactyla és sinònim d'Artiodactyla. La teoria més recent dels orígens de la família Hippopotamidae suggereix que els hipopòtams i balenes comparteixen un ancestre comú semiaquàtic que va divergir dels altres artiodàctils fa prop de 60 milions d'anys.[15][16] Aquest grup hipotètic ancestral probablement es va dividir en dues branques fa uns 54 milions d'anys.[17] Una d'aquestes branques evolucionaria en els cetacis, possiblement iniciant amb la protoballena Pakicetus fa 52 milions d'anys, juntament amb altres balenes primitives conegudes col·lectivament com els Archaeoceti, les quals finalment desenvoluparien adaptacions cap a la vida completament aquàtica que tenen els cetacis moderns.[18]
- Ordre Artiodactyla/Cetartiodactyla
- Subordre Tylopoda
- Família †Anoplotheriidae
- Família †Choeropotamidae
- Família †Cainotheriidae
- Família †Merycoidodontidae
- Família †Agriochoeridae
- Família Camelidae: camells i llames (seis espècies)
- Família †Oromerycidae
- Família †Xiphodontidae
- Subordre Suina
- Família Suidae: porcs, por fers, i facoquers (19 espècies)
- Família Tayassuidae: pecaris (cuatro espècies)
- Família †Sanitheriidae
- Subordre Ruminantia
- Infraordre Pecora
- Família Bovidae: antílops, cabres, ovelless, vaques o toros, búfals i bisons (135 espècies)[19]
- Família Antilocapridae: berrendos (una espècie)
- Família Giraffidae: jirafes i okapis (dos espècies)
- Família Moschidae: cérvols almizcleros (siete espècies)
- Família †Leptomerycidae
- Família Cervidae: cérvols i rens (49 espècies)
- Família †Gelocidae
- Família †Climacoceratidae
- Família †Palaeomerycidae
- Família †Hoplitomerycidae
- Infraordre Tragulina
- Família †Amphimerycidae
- Família †Prodremotheriidae
- Família Tragulidae: tragúlids o cérvols ratolí (deu espècies)
- Família †Protoceratidae
- Família †Hypertragulidae
- Família †Praetragulidae
- Família †Archaeomerycidae
- Família †Lophiomerycidae
- Infraordre Pecora
- Subordre Whippomorpha[13][20]
- Gènere †Andrewsarchus
- Família †Entelodontidae
- Família †Raoellidae
- Família †Dichobunidae
- Família †Helohyidae
- Família †Cebochoeridae
- Infraordre Hippopotamorpha
- Família †Anthracotheriidae
- Família Hippopotamidae: hipopòtams (dos espècies)
- Infraordre Cetacea: (inclosos recentment recientemente)
- Parvorden Mysticeti
- Família Balaenidae: balenes franques (cuatro espècies)
- Família Balaenopteridae: rorcuals i yubartes (nueve espècies)
- Família Eschrichtiidae: balenes grises (1 espècie)
- Família Neobalaenidae: balenes pigmees (1 espècie)
- Parvorden Odontoceti
- Família Delphinidae: dofins oceànics i orques (34 espècies)
- Família Iniidae i Platanistidae: dofins de riu (seis espècies)
- Família Phocoenidae: marsopes (seis espècies)
- Família Physeteridae: catxalots comuns (1 espècie)
- Família Kogiidae: catxalots pigmeu i nans (dos espècies)
- Família Ziphiidae: zifis (21 espècies)
- Família Monodontidae: belugues i narvals (dos espècies)
- Parvorden †Archaeoceti
- Família †Pakicetidae
- Família †Ambulocetidae
- Família †Remingtonocetidae
- Família †Protocetidae
- Família †Basilosauridae
- Parvorden Mysticeti
- Subordre Tylopoda
Referències
- ↑ Owen, R «Description of teeth and portions of jaws of two extinct Anthracotherioid quadrupeds (Hyopotamus vectianus and Hyop. bovinus) discovered by the Marchioness of Hastings in the Eocene deposits on the NW coast of the Isle of Wight: with an attempt to develope Cuvier's idea of the Classification of Pachyderms by the number of their toes» (en anglès). Quarterly Journal of the Geological Society of London, 4, 1848, pàg. 103-141.
- ↑ C. Montgelard; F. M. Caatzeflis; E. Douzery «Phylogenetic relationships of artiodactyls and cetaceans as deduced from the comparison of cytochrome b and 12S rRNA mitochondrial sequences» (resum) (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 1997, pàg. 550-559.
- ↑ P. J. Waddell; N. Okada; M. Hasegawa «Towards resolving the interordinal relationships of placental mammals» (PDF) (en anglès). Systematic Biology, 48, 1, 1999, pàg. 1-5.
- ↑ B. M. Ursing; K. E. Slack; U. Arnason «Subordinal artiodactyl relationships in light of phylogenetic analysis of 12 mitochondrial protein-coding genes» (en anglès). Zoologica Scripta, 29, 2000, pàg. 83-88.
- ↑ J.-R. Boisserie; F. Lihoreau; M. Brunet «The position of Hippopotamidae within Cetartiodactyla» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 5, 2005, pàg. 1537-1541. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 18 desembre 2012]. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
- ↑ J.-R. Boisserie; R. E. Fisher; F. Lihoreau; E. M. Weston «Evolving between land and water: key questions on the emergence and history of the Hippopotamidae (Hippopotamoidea, Cetancodonta, Cetartiodactyla)» (resum) (en anglès). Biological Reviews, 86, 2011, pàg. 601-625.
- ↑ 7,0 7,1 M. Spaulding; M. A. O'Leary; J. Gatesy «Relationships of Cetacea (Artiodactyla) Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution» (en anglès). PLoS ONE, 4, 9, 2009, pàg. e7062. DOI: 10.1371/journal.pone.0007062.
- ↑ Entrada «Artiodactyla» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Beck, Robin MD; Bininda-Emonds, Olaf RP; Cardillo, Marcel; Liu, Fu-Guo; Purvis, Andy «A higher-level MRP supertree of placental mammals». BMC Evolutionary Biology, 6, 2006, pàg. 93. DOI: 10.1186/1471-2148-6-93. PMC: 1654192. PMID: 17101039.
- ↑ 10,0 10,1 «A phylogenetic blueprint for a modern whale». Molecular Phylogenetics and Evolution, 66, 2, 2012, pàg. 479–506. DOI: 10.1016/j.ympev.2012.10.012. PMID: 23103570 [Consulta: 4 setembre 2015].
- ↑ Hassanin, A.; Douzery, E. J. P. «Molecular and morphological phylogenies of Ruminantia and the alternative position of the Moschidae». Systematic Biology, 52, 2, 2003, pàg. 206–28. DOI: 10.1080/10635150390192726. PMID: 12746147.
- ↑ Upham, N.S.; Esselstyn, J.A.; Jetz, W. «Inferring the mammal tree: Species-level sets of phylogenies for questions in ecology, evolution, and conservation». PLOS Biology, 17, 12, 2019, pàg. e3000494. DOI: 10.1371/journal.pbio.3000494. PMC: 6892540. PMID: 31800571.
- ↑ 13,0 13,1 Spaulding, M; O'Leary, MA; Gatesy, J «Relationships of Cetacea (Artiodactyla) Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution». PLoS ONE, 4, 9, 2009, pàg. e7062. DOI: 10.1371/journal.pone.0007062. PMC: 2740860. PMID: 19774069.
- ↑ Wilson, D. E. & Reeder, D. M.. Mammal Species of the World. 3rd. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 111–184. ISBN 0-8018-8221-4.
- ↑ «Scientists find missing link between the dolphin, whale and its closest relative, the hippo». Science News Daily, 25-01-2005. Arxivat de l'original el 4 de març de 2007. [Consulta: 18 juny 2007].
- ↑ Gatesy, J. «More DNA support for a Cetacea/Hippopotamidae clade: the blood-clotting protein gene gamma-fibrinogen». Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 01-05-1997, pàg. 537–543. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025790. PMID: 9159931.
- ↑ Ursing, B. M.; Arnason, U. «Analyses of mitochondrial genomes strongly support a hippopotamus-whale clade». Proceedings of the Royal Society, 265, 1412, 1998, pàg. 2251–5. DOI: 10.1098/rspb.1998.0567. PMC: 1689531. PMID: 9881471.
- ↑ Boisserie, Jean-Renaud; Lihoreau, F.; Brunet, M. «The position of Hippopotamidae within Cetartiodactyla». Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 5, febrero 2005, pàg. 1537–1541. Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2018. DOI: 10.1073/pnas.0409518102. PMC: 547867. PMID: 15677331 [Consulta: 9 juny 2007].
- ↑ «Myers, P. 2001. Artiodactyla (On-line), Animal Diversity Web. Accessed December 18, 2008». Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2012. [Consulta: 18 desembre 2008].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-16. [Consulta: 20 setembre 2023].
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordres vivents de mamífers per infraclasses | |
|---|---|
| Prototeris | |
| Metateris | |
| Euteris | Afrosorícides · Macroscelideus · Tubulidentats · Damans · Proboscidis · Sirenis · Cingulats · Pilosos · Tupaies · Lèmurs voladors · Primats · Rosegadors · Lagomorfs · Eulipotifles · Ratpenats · Pangolins · Carnívors · Perissodàctils · Artiodàctils |
