Arthur Hiller

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaArthur Hiller

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Edmonton (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Mount Sinai Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Toronto
Victoria School of Performing and Visual Arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –  2006 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCanadian Broadcasting Corporation Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002137 Allocine: 51929 Rottentomatoes: celebrity/arthur_hiller Allmovie: p94401 TCM: 86561 TV.com: people/arthur-hiller AFI: 15960 TMDB.org: 133259
Discogs: 4237608 Find a Grave: 168592890 Modifica el valor a Wikidata

Arthur Hiller OC (Edmonton, Alberta, Canadà, 22 de novembre de 1923), va ser un director de cinema i actor canadenc.

Biografia

És navegador en l'Exèrcit de l'aire canadenc durant la Segona Guerra Mundial. Després, estudia la psicologia a la Universitat de Toronto abans de començar una carrera d'escenògraf a la televisió, en principi a Toronto, després a Hollywood. El 1957, dirigeix la seva primera pel·lícula The Careless Years.

Cineasta prolífic, Hiller aborda diversos gèneres com les pel·lícules de guerra (Tobruk), la biografia (The Babe) o el drama psicològic (Making Love). Però és sobretot en la comèdia on Hiller destaca més amb pel·lícules com The Americanization of Emily, The Out-of-Towners, Plaza Suite (aquestes dues últimes inspirades en obres de Neil Simon), Transamerica Express i The Inlaws. El seu més gran èxit comercial és indubtablement Love Story.

Arthur Hiller va ser estat president del Sindicat de Directors d'Amèrica de 1989 a 1993 i de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences de 1993 a 1997. Va ser igualment anomenat oficial de l'Orde del Canadà el 2007.

Filmografia

Director

  • 1955: Gunsmoke (sèrie de televisió)
  • 1955: Alfred Hitchcock Presents (sèrie de televisió)
  • 1956: Massacre at Sand-Creek
  • 1957: Perry Mason (sèrie de televisió)
  • 1958: The Rifleman (sèrie de televisió)
  • 1960: Route 66 (sèrie de televisió, episodis Blue Murder, Blues for a Left Foot, The Clover Throne, Fly Away Home: Part 1, Fly Away Home: Part 2, Go Read the River, A Month of Sundays, The Newborn, Once to Every Man, The Strengthening Angels, Trap at Cordova, Welcome)
  • 1960: Thriller (sèrie de televisió)
  • 1964: The Americanization of Emily
  • 1965: Promet-li qualsevol cosa
  • 1966: Tobruk
  • 1966: Penelope
  • 1966: Família Addams (sèrie de televisió)
  • 1967: The Tiger Makes Out
  • 1970: The Out-of-Towners
  • 1970: Love Story
  • 1971: Plaza Suite
  • 1971: Anatomia d'un hospital
  • 1972: Man of La Mancha
  • 1975: The Man in the Glass Booth
  • 1976: Silver Streak
  • 1979: The Inlaws
  • 1979: Nightwing
  • 1982: Making Love
  • 1982: Author! Author!
  • 1987: Outrageous Fortune
  • 1989: See No Evil, Hear No Evil
  • 1990: Milionari a l'instant (Filofax)
  • 1992: The Babe
  • 1997: An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn

Actor

  • 1994: Beverly Hills Cop III de John Landis
  • 1996: Wild Bill: Hollywood Maverick de Todd Robinson
  • 1997: I Think I Cannes (no surt als crèdits)
  • 1997: Pitch
  • 1998: Jackie Chan: My Story
  • 2002: Speakeasy
  • 2002: Reel Radicals: The Sixties Revolution in Film (no surt als crèdits)
  • 2002: Who Is Alan Smithee? (no surt als crèdits)

Productor

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

  • Vegeu aquesta plantilla
1943–1975
1976–2000
2001–present
Registres d'autoritat