Antoni de Saiol i de Quarteroni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  Barcelona |
| Mort | 1705 |
 111è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1686 – 1689 ← Baltasar de Muntaner i de Çacosta – Benet Ignasi de Salazar → | |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Canonge de Barcelona i Rector de la Universitat de Barcelona |
Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona. Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1686.[1]
Biografia
A la seva família també varen ser personatges destacats els seus germans, Felicià (1646-1713) frare de l'orde de Sant Joan i majordom de l'arxiduc Carles; Francesc, un austriacista qui va ser capità de la coronela de Barcelona durant el setge de 1697 i cavaller de l'orde de Calatrava a les corts de 1705-1706; i Daniel, ardiaca de Barcelona i propietari d'una biblioteca científica de gran valor.
El diumenge 1 d'agost de 1683 Antoni de Saiol fou nominat rector per dos anys.[2]
Antoni de Saiol junt amb el seu germà Daniel varen ser protagonistes destacats a la Revolta dels Gorretes (1687-1689) en suport als pagesos.
Durant el seu mandat com a president va continuar el conflicte entre la població i les tropes reials instal·lades permanentment des de les guerres amb França (1673-78 i 1684). Saiol va fer costat a les queixes elevant-les al virrei Diego Felipe Messía de Guzmán, qui posteriorment es convertiria en austriacista i seria perseguit i mort per ordre de Felip V. El virrei acusà a Saiol d'incitar les masses i aquest adreçà directament al rei les seves queixes amb indignació del virrei que va manar tallar el correu, en contra dels furs catalans i d'un capítol específic sobre la correspondència amb el rei aprovat a les Corts de 1599.
Aquests enfrontaments acabarien amb una acusació contra Saiol que feu que, entre juliol de 1687 i l'11 de maig de 1688, fos desinsaculat i substituït per Francesc Bernat de Ponç, abat del monestir de Sant Cugat. [3]
Referències
- ↑ Morales Roca, Francisco. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII: 1599-1713. Madrid: Higalguía, 1983, p. 304. Disponible a: Google Books (Consulta: 16 de febrer de 2015).
- ↑ Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní. Barcelona :Impr. d'en Henrich y Compañía, 1892-1975.v.XX p.153, 215, 219 Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB[Enllaç no actiu]
- ↑ Història dels Presidents..., pàg. 284-286
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
- Morales Roca, Francisco. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII: 1599-1713. Madrid: Higalguía, 1983, p. 304. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.
Enllaços externs
- Registre d'autoritat d'Antoni de Saiol i de Quarteroni Arxivat 2015-02-12 a Wayback Machine.. Catàleg d'autoritats de la UB. (Consulta: 12 de febrer de 2015).
- Els orígens de la Generalitat de Catalunya Arxivat 2014-12-13 a Wayback Machine.. Gencat.cat, recurs en línia. (Consulta: 12 de febrer de 2015).
- Ressenya biogràfica d'Antoni de Saiol i de Quarteroni Arxivat 2015-02-12 a Wayback Machine.. Enciclopèdia Catalana, recurs en línia Arxivat 2015-02-12 a Wayback Machine.. (Consulta: 12 de febrer de 2015).
| Precedit per: Baltasar de Muntaner i de Sacosta | President de la Generalitat de Catalunya 1686-1689 | Succeït per: Benet Ignasi de Salazar |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Benet Atxer |  Rector de la Universitat de l'Estudi General 1679-1681 | Succeït per: Ramon Sans |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Sans | Rector de la Universitat de l'Estudi General 1683-1685 | Succeït per: Ramon Sans |
