Alphacoronavirus

*Alphacoronavirus*
Taxonomia
Imatges de microscòpia electrònica del coronavirus de gastroenteritis transmissible (TGEV), membre del gènere Alphacoronavirus, subgènere Tegacovirus, espècie Alphacoronavirus 1.


Regne	Orthornavirae
Fílum	Pisuviricota
Classe	Pisoniviricetes
Ordre	Nidovirales
Família	Coronaviridae
Subfamília	Orthocoronavirinae
Gènere	Alphacoronavirus

Tipus taxonòmic	Alphacoronavirus 1

Subgèneres i espècies
Colacovirus Bat coronavirus CDPHE15 Decacovirus Bat coronavirus HKU10 Rhinolophus ferrumequinum alphacoronavirus HuB-2013 Duvinacovirus Human coronavirus 229E Luchacovirus Lucheng Rn rat coronavirus Minacovirus Ferret coronavirus Mink coronavirus 1 Minunacovirus Miniopterus bat coronavirus 1 Miniopterus bat coronavirus HKU8 Myotacovirus Myotis ricketti alphacoronavirus Sax-2011 Nyctacovirus Nyctalus velutinus alphacoronavirus SC-2013 Pedacovirus Porcine epidemic diarrhea virus Scotophilus bat coronavirus 512 Rhinacovirus Rhinolophus bat coronavirus HKU2 Setracovirus Human coronavirus NL63 NL63-related bat coronavirus strain BtKYNL63-9b Tegacovirus Alphacoronavirus 1

Els Alphacoronavirus (Alpha-CoV), també coneguts com a coronavirus del grup 1, són un dels quatre gèneres (Alpha -, Beta-, Gamma- i Deltacoronavirus) de la subfamília Orthocoronaviridae (coronavirus) de la família Coronaviridae. Es tracta de virus d'ARN monocatenari de sentit positiu, embolcallat i d'origen zoonòtic.^[1] Infecten humans i espècies zoonòtiques.

La subfamília dels coronavirus -on hi ha englobats els alphacoronavirus-, presenta virions esfèrics amb projeccions en forma de bola i una closca del nucli. El nom prové del llatí "corona, ae", (en català corona), que descriu l'aparició de les projeccions vistes amb un microscopi electrònic que s'assemblen a una corona solar.^[2]

Tant el gènere Alpha- com el Betacoronavirus descendeixen del patrimoni gènic dels ratpenats.^[3]^[4]^[5]

Virologia

El virió és embolcallat i esfèric, d'uns 120-160 nm de diàmetre amb un nucli d'uns 65 nm. Les glicoproteïnes i els retalladors formen grans projeccions superficials que creen l'aparició d'una mena de corona solar de la qual pren el nom. El genoma és d'ARN monocatenari de sentit positiu amb una longitud de 27 a 29 quilobases i una cua de 3’-poliA. Dos grans ORF superposats a l'extrem 5 'del genoma codifiquen les principals proteïnes no estructurals expressades com a proteïna de fusió mitjançant el canvi d'imatges ribosomals . Inclouen regions amb motius de proteasa, helicasa i ARN polimerasa. Hi ha uns altres 7 gens més que codifiquen proteïnes estructurals. Aquests s'expressen a partir d'un conjunt de 3’-coterminals nidificat de mRNAs subgenòmics .

Classificació

Ordre Nidovirales
- Família Coronaviridae
  - Subfamília Orthocoronavirinae (coronavirus)
    - Gènere Alphacoronavirus ; espècie tipus: Alphacoronavirus 1
      - Subgènere Colacovirus, inclou coronavirus de ratpenat CDPHE15^[1]
      - Subgènere Decacovirus, inclou coronavirus de retpenat HKU10, alfa-coronavirus de ratpenat de ferradura HuB-2013^[1]
      - Subgènere Duvinacovirus, inclou Coronavirus humà 229E^[1]
      - Subgènere Luchacovirus, inclou Lucheng Rn rat coronavirus^[1]
      - Subgènere Minacovirus, inclou coronavirus de fura, coronavirus de visó 1^[1]
      - Subgènere Minunacovirus, inclou Miniopterus bat coronavirus 1, Miniopterus bat coronavirus HKU8^[1]
      - Subgènere Myotacovirus, inclou Myotis ricketti alphacoronavirus Sax-2011^[1]
      - Subgènere Nyctacovirus, inclou Nyctalus velutinus alphacoronavirus SC-2013^[1]
      - Subgènere Pedacovirus, inclou coronavirus de la diarrea porcina, Scotophilus bat coronavirus 512^[1]
      - Subgènere Rhinacovirus, inclou Rhinolophus coronavirus HKU2^[1]
      - Subgènere Setracovirus, inclou Coronavirus humà NL63, NL63-related bat coronavirus strain BtKYNL63-9b^[1]
      - Subgènere Tegacovirus, inclou Alphacoronavirus 1^[1]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 «International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV)» (en anglès). ICTV, 02-2019. [Consulta: 23 març 2020].
↑ Decaro, Nicola. «Alphacoronavirus». A: The Springer Index of Viruses, 2011, p. 371–383. DOI 10.1007/978-0-387-95919-1_56. ISBN 978-0-387-95918-4.
↑ Woo, P. C.; Wang, M.; Lau, S. K.; Xu, H.; Poon, R. W.; Guo, R.; Wong, B. H.; Gao, K.; Tsoi, H. W. «Comparative analysis of twelve genomes of three novel group 2c and group 2d coronaviruses reveals unique group and subgroup features». Journal of Virology, 81, 4, 2007, pàg. 1574–85. DOI: 10.1128/JVI.02182-06. PMC: 1797546. PMID: 17121802.
↑ Lau, S. K.; Woo, P. C.; Yip, C. C.; Fan, R. Y.; Huang, Y.; Wang, M.; Guo, R.; Lam, C. S.; Tsang, A. K. «Isolation and characterization of a novel Betacoronavirus subgroup A coronavirus, rabbit coronavirus HKU14, from domestic rabbits». Journal of Virology, 86, 10, 2012, pàg. 5481–96. DOI: 10.1128/JVI.06927-11. PMC: 3347282. PMID: 22398294.
↑ Lau, S. K.; Poon, R. W.; Wong, B. H.; Wang, M.; Huang, Y.; Xu, H.; Guo, R.; Li, K. S.; Gao, K. «Coexistence of different genotypes in the same bat and serological characterization of Rousettus bat coronavirus HKU9 belonging to a novel Betacoronavirus subgroup». Journal of Virology, 84, 21, 2010, pàg. 11385–94. DOI: 10.1128/JVI.01121-10. PMC: 2953156. PMID: 20702646.

Vegeu també

Enllaços externs

http://viralzone.expasy.org/all_by_protein/766.html