Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Data | gener 1135 | ||
| Participant | |||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
Casal comtal de Barcelona · Casal reial d'Aragó | |
1131 - 1134 | |
El Testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Regne de Pamplona - Regne d'Aragó - Regne de Saragossa - Regne de Montsó - Comtat de Sobrarbe - Comtat de Ribagorça | |
Protagonistes | |
Ramir II d'Aragó - Ramon Berenguer IV - Peronella I d'Aragó | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
Tractat de Carrión - Batalla d'Ejea - Pau de Calahorra - Donació de les Ordes militars - Ofensiva de Garcia Ramires - Pau de San Esteban de Gormaz | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Teoria de la donació - Teoria del casamiento en casa | |
Llegendes | |
L'Afillatura de San Andrián de Vadoluengo fou el contracte d'afillament firmat el gener de 1135 a l'ermita de San Adrián de Vadoluengo (Sangüesa) entre el rei Garcia V de Pamplona i el rei Ramir II d'Aragó.
Context
El contracte d'afillament tenia per objectiu formar una aliança contra Alfons VII de Castella i consensuar una solució a la problemàtica successòria que havia plantejat el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131).
El contracte d'afillatura
El text original no es coneix, i les seves referències parteixen d'una crònica històrica.[1] Mitjançant el contracte d'afillament, els dos reis d'adoptaven mútuament, resultant successor del patrimoni reial de l'altre aquell que sobrevisqués al difunt. El contracte estigué en vigor tan sols durant 5 mesos, moment en el qual Garcia V de Pamplona canvià de bàndol i s'alià amb Alfons VII de Castella en contra Ramir II d'Aragó. De resultes d'això el contracte d'afillament quedà trencat i el rei Ramir II d'Aragó es casà amb Agnès de Poitiers a fi d'engendrar un successor per al Regne d'Aragó.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Ubieto Arteta, La formación territorial, pàg. 205; La fijación de las fronteras con Navarra (1034-1035)
- ↑ Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol. 1. La formación territorial, pàg. 201; La fiajación de las fronteras con Navarra (1134-1135)
Bibliografia
- Gran Enciclopedia Aragonesa: Vadoluengo, pacto de Arxivat 2010-10-29 a Wayback Machine.
- Elizari Huarte, Juan Francisc. «Tiempos de ruptura, tiempos de sosiego». A: Historia Ilustrada de Navarra. Pamplona: Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5. (castellà)
- Sesma Muñoze, J. Ángel. «Aragón medieval». A: Aragón en su historia. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada., 1980. ISBN 84-500-3905-3. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, Vol 1. La formación territorial. Saragossa: Anubar, 1981. ISBN 84-7013-1818. (castellà)
