174 aC

Infotaula nombre174 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià174 aC (clxxiv aC)
Islàmic820 aH – 819 aH
Xinès2523 – 2524
Hebreu3587 – 3588
Calendaris hindús-118 – -117 (Vikram Samvat)
2928 – 2929 (Kali Yuga)
Persa795 BP – 794 BP
Armeni-
Rúnic77
Ab urbe condita580
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC
Anys
177 aC 176 aC 175 aC - 174 aC - 173 aC 172 aC 171 aC

El 174 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Escèvola o també any 580 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «174 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

Antiga Roma

  • Aquest any són elegits cònsols Espuri Postumi Albí Pàulul i Quint Muci Escèvola.[3] No es coneix res de les activitats d'aquests cònsols, ni a quines províncies van destinats, degut a les llacunes del llibre de Titus Livi Ab Urbe Condita.
  • Els censors romans ordenen que s'aixequin unes muralles a la ciutat d'Auximum, al Picè, conquerida uns anys abans, per la seva bona situació estratègica.[4]

Hispània

Àsia

  • Els xiongnu, una ètnia de la que se'n saben poques coses però que podrien ser els huns, encapçalats pel seu rei Lao-xang, ataquen els tocaris i maten al seu sobirà. El rei dels xiongnu, amb el cap del rei dels tocaris, en fa una copa de crani i l'usa per celebrar el triomf. Els tocaris han d'emigrar més enllà de Gansu.[6]

Necrològiques

  • En honor de Tit Quinti Flaminí, (que potser havia mort l'any anterior, 175 aC) es celebren a Roma uns magnífics Jocs Fúnebres.[7]
  • Moren per una plaga de pesta a Roma Gneu Servili Cepió cònsol l'any 203 aC, Tiberi Semproni Llong, cònsol el 193 aC i Publi Eli Petus, cònsol el 201 aC. També mor per aquesta pesta el Curió (cap de la Cúria) Gai Mamili Vítul.[8]

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 28
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 45
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 27
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 21
  6. Chang, Chun-shu. The rise of the Chinese Empire, vol. 1. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2007, p. 158. ISBN 9780472115334. 
  7. Polibi. Història, XXIV, 3
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 21, 26