168 aC

168 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	168 aC (clxviii aC)
Islàmic	814 aH – 813 aH
Xinès	2529 – 2530
Hebreu	3593 – 3594
Calendaris hindús	-112 – -111 (Vikram Samvat) 2934 – 2935 (Kali Yuga)
Persa	789 BP – 788 BP
Armeni	-
Rúnic	83
Ab urbe condita	586
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC
Anys
171 aC 170 aC 169 aC - 168 aC - 167 aC 166 aC 165 aC

El 168 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Paulus i Cras o també any 586 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «168 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antic Egipte

• Ptolemeu VI Filomètor i Ptolemeu VIII Evergetes II envien una petició d'ajut a la Lliga Aquea contra Antíoc IV Epífanes o l'enviament de Licortes i Polibi com a assessors militars. Com que Antíoc és obligat pels romans a renunciar als seus projectes, els assessors no actuen.^[2]
• Gai Popil·li Lenat va com a ambaixador davant el rei selèucida Antíoc IV Epífanes, quan el rei avança amb el seu exèrcit contra Alexandria. L'adverteix de no fer la guerra contra Egipte i li entrega una carta del senat en aquest sentit, que el rei promet prendre en consideració. Popil·li Lenat traça un cercle entorn del rei i el commina a no travessar-lo sense prendre una decisió. Aquest gest d'audàcia espanta el rei, que ha d'acceptar immediatament la imposició romana.^[3]

Il·líria

• Inici i final de la Tercera guerra il·líria. El pretor Luci Anici Gal que dirigia l'exèrcit romà, venç a Genci, rei del Regne d'Il·líria i aliat amb Perseu de Macedònia, i incorpora el territori als dominis de Roma.^[4]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus i Gai Licini Cras.^[5][6]
• Licini Cras rep la província de la Gàl·lia Cisalpina, però en lloc de prendre'n possessió se'n va a Macedònia.^[7]
• Emili Paulus a la primavera, derrota els il·liris i arriba al Regne de Macedònia i el 22 de juny obté la victòria a la Batalla de Pidna, que posa fi a la Tercera Guerra Macedònica. Perseu de Macedònia es rendeix, és fet presoner i portat davant Paulus que el tracta amb cortesia i amabilitat. Aquest mateix any, després de Pidna, el Regne de Macedònia passa a poder de Roma. Per aquesta victòria, Emili Paulus rep l'agnomen de Macedònic.^[8]

Necrològiques

• Cecili Estaci, comediògraf.^[9]

Referències