Σ-àlgebra de Borel

La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres a T que contenen tots els oberts de T;[1] en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians. L'existència i unicitat de la σ-àlgebra mínima es demostra construint-la com la intersecció de totes les σ-àlgebres que contenen T, ja que el resultat d'una intersecció d'un nombre arbitrari de σ-àlgebres és també una σ-àlgebra.[2]

De manera equivalent, es pot definir la σ-àlgebra de Borel com la menor de les σ-àlgebres que contenen tots els subconjunts tancats de T.

σ-àlgebra de Borel sobre ℝ

Un exemple particularment important és la σ-àlgebra de Borel al conjunt dels nombres reals R {\displaystyle {\mathbb {R} }} definida com la més petita de les σ-àlgebres a R {\displaystyle {\mathbb {R} }} que conté tots els intervals,[3] i que es designa per B {\displaystyle {\mathcal {B}}} . Altres caracteritzacions alternatives d'aquesta σ-àlgebra són (entre altres) les següents:[4] És la mínima σ-àlgebra a R {\displaystyle {\mathbb {R} }} que conté:

  • Tots els intervals oberts.
  • Tots els intervals tancats.
  • Tots els intervals de la forma [ a , b ) {\displaystyle [a,b)} amb a < b {\displaystyle a<b} .
  • totes les semirectes de la forma ( , a ] {\displaystyle (-\infty ,a]} .
  • totes les semirectes de la forma [ a , ) {\displaystyle [a,\infty )} .

Això és degut al fet que qualsevol classe d'intervals es pot obtenir a partir de les altres mitjançant operacions numerables. Per exemple, ( a , b ) = n = 1 [ a + 1 n , b ) {\displaystyle (a,b)=\bigcup _{n=1}^{\infty }{\Big [}a+{\frac {1}{n}},b{\Big )}} . Encara més, utilitzant la densitat dels nombres racionals es pot veure que en les col·leccions d'intervals anterior n'hi ha prou amb considerar els intervals amb extrems racionals: per exemple, B {\displaystyle {\mathcal {B}}} és la σ-àlgebra generada per la família { ( , a ] ,   a Q } {\displaystyle {\big \{}(-\infty ,a],\ a\in \mathbb {Q} {\big \}}} .[5] Es diu que és una σ-àlgebra separable[6] o numerablement generada[7]

σ-àlgebra de Borel sobre ℝn

De manera anàloga és defineix la σ-àlgebra de Borel sobre R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} , que es designa per B n {\displaystyle {\mathcal {B}}^{n}} : és la menor σ-àlgebra que conté tots els oberts de R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} (o tots els tancats), i també admet diverses famílies de generadors, per exemple, els productes d'intervals oberts ( a 1 , b 1 ) × × ( a n , b n ) {\displaystyle (a_{1},b_{1})\times \cdots \times (a_{n},b_{n})} o semioberts [ a 1 , b 1 ) × × [ a n , b n ) {\displaystyle [a_{1},b_{1})\times \cdots \times [a_{n},b_{n})} , etc., que a més poden agafar-se amb d'extrems racionals [5]

Vegeu també

  • Sigma-àlgebra
  • Mesura (matemàtiques)
  • Espai de probabilitat
  • Conjunt obert

Referències

  1. Dellacherie, Claude.. Probabilités et potentiel. Ed. entièrement refondue. París: Hermann, ©1975-<c1992>. ISBN 2705613722. 
  2. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 19. ISBN 9780511647987. 
  3. Bonet, Eduard. Espais de probabilitat finits. Barcelona: Editorial lavínia, S. A., 1969, p. 132. 
  4. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 18. ISBN 9780511647987. 
  5. 5,0 5,1 Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 22. ISBN 9780511647987. 
  6. Neveu, Jacques. Bases mathématiques du calcul des probabilités. 2ème édition revue et corrigée. París: Masson et Cie, 1970, p. 14. ISBN 2-225-61787-2. 
  7. Ash, Robert B.. Probability and measure theory. 2a edició. San Diego: Harcourt/Academic Press, 2000, p. 121. ISBN 0-12-065202-1. 
Bases d'informació
  • GEC (1)