Àlex Casanovas

Infotaula de personaÀlex Casanovas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, actor de teatre, actor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTV3
Netflix
Antena 3
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0142964 Allocine: 17426 Allmovie: p207477 TCM: 795187 TMDB.org: 26661 Modifica el valor a Wikidata

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Biografia

Va iniciar la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d'Alella.[1] Professionalment, va debutar l'any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa Pum xiviricu.[2] Destaca la seva participació en muntatges teatrals com El despertar de la primavera, Antígona, El misantrop, El banquet de Plató; El zoo de cristal, Pel davant i pel darrera o Un tranvía llamado deseo, obra amb la qual va ser guardonat amb el Premi Max 2012 al millor actor de repartiment,[3] entre altres.[1]

Va participar en El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya.[1] Abans d'estrenar Bona gent (2013), anteriorment havia treballat a Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill, amb la direcció de Josep Maria Mestres, estrenat al Teatre Lliure.[1] També va treballar en diverses produccions televisives, com El cor de la ciutat; Majoria absoluta; Temps de silenci; La memòria dels Cargols; Nissaga de poder; La vida en un xip; Glasnost o Vostè jutja.[1] Pel que fa al cinema, una de les seves últimes interpretacions ha estat a Fènix 11·23,[1] per la qual va estar nominat als Premis Gaudí de 2013, i a la pel·lícula històrica Barcelona 1714. També va participar a Susanna (1995), i Kika (1993), de Pedro Almodóvar.[1]

Des del 2014, Àlex Casanovas presideix l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), càrrec que va tornar a renovar el 2022.[4]

Obres

Teatre

  • 2022. Cartes d'amor, d'A.R Gurney. Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar.
  • 2016. Caiguts del cel, de Sébastien Thiery. Dir. Sergi Belbel.
  • 2013. Bona Gent, de David Lindsay-Abaire. Direcció: Daniel Veronese.
  • 2005. Sóc el defecte, de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual. Brossa Espai Escènic.
  • 2005. Surabaya, de Marc Rosich. Dir. Sílvia Munt. Teatre Romea.
  • 2003. Acosta't, de Patrick Marber. Dir Tamzing Thounsed.
  • 2003. Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold.
  • 2002. Amb pedres a les butxaques, de Marie Jones. Dir. per Roger Peña.
  • 1998. La reina de la bellesa de Leenane, de Martin Mc.Donag. Dir. Mario Gas.
  • 1997. Un espíritu burlón, de Noël Coward. Dir. Manuel Angel Egea.
  • 1997. Precisament avui, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Ferran Madico.
  • 1996. Dos en un balancí, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein.
  • 1994. Othel·lo, de W.Shakespeare. Dir. Mario Gas.
  • 1994. El zoo de Cristal, de Tennessee Williams. Dir. Mario Gas.
  • 1992. El temps i els Conway, de J.B Prietsley. Dir. Mario Gas. .
  • 1990. Maria Estuard, de F. Schiller. Dir. Josep Montanyès.
  • 1990. El banquet, de Plató. Dir. Iago Pericot.
  • 1989. Lorenzàccio, Lorenzàccio, d'A. de Musset i Graells. Dir. Lluís Pasqual.
  • 1989. El Misantrop, de Molière. Dir. J.M. Flotats.
  • 1988. Lorenzàccio, d'Alfred de Musset. Dir. J.M.Flotats.
  • 1987. Antígona, de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé.
  • 1986. El despertar de la primavera, de Franz Wedekind. Dir. Josep Maria Flotats.

Cinema

  • Barcelona 1714 (Dir. Anna M. Bofarull, 2019)
  • Fènix 11·23 (Dir. Joel Joan Juvé, 2012)
  • Xtrems (Dir. Abel Folk i Joan Riedweg, 2009)
  • Volando voy (Dir. Miguel Albadalejo, 2004)
  • The City of No Limits (Dir. Antonio Hernández, 2001)
  • The Other Side (Dir. Salvador García, 2000)
  • Pels pèls (Dir Antoni Janés, 1998)
  • Confidències (Dir. Josep Guirau, 1996)
  • Susanna (Dir. Antonio Chavarrías, 1995)
  • Assumpte intern (Dir. Carles Balagué, 1995)
  • L'enfonsament del Titanic (Dir. Antonio Chavarrías, 1993)
  • Ainsi soient-elles (Dir. Patrick Alessandrin, 1993)
  • Kika (Dir. Pedro Almodóvar, 1993)
  • Ni un pam de net (Dir. Raimon Masllorens, 1992)
  • La febre d'or (Dir. Gonzalo Herralde, 1991)
  • El llarg hivern (Dir. Jaime Camino, 1991)
  • Chatarra (Dir. Félix Rotaeta, 1991)
  • Manila (Dir. Antonio Chavarrías, 1990)

Televisió

Guardons

Premis

Nominacions

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2013». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. «dispara / agafa tresor / repeteix» p. 10. Teatre Lliure.
  3. «Álex Casanovas Ganador del premio a Mejor actor de reparto de la XV edición 2012». Premios Max.
  4. «Àlex Casanovas renueva como presidente de l'Associació d'Actors i Directors Professionals». Europa Press.
  5. El teatre català només s'endú quatre dels disset premis Max a què optava al 324.cat, 1/5/2012
Registres d'autoritat